Zoraida Burgos i Matheu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaZoraida Burgos i Matheu
Dades biogràfiques
Naixement 10 de març de 1933 (84 anys)
Tortosa
Activitat professional
Ocupació Bibliotecària
Modifica dades a Wikidata

Zoraida Burgos i Matheu (Tortosa 10 de març de 1933).[1] A part d'escriure, és bibliotecària, grafòloga, a més de pintora i restauradora d'objectes d'art.

Biografia[modifica]

Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en nombroses antologies. A partir de Vespres (1978) la seva producció es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993), pel qual obté el premi Guerau de Liost de poesia, l'any 1992.

La seva obra en prosa s'inicia l'any 1971 amb la publicació d'una sèrie de llibres de narrativa infantil a l'editorial Joventut —Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís— i l'any 1993 obté el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per L'obsessió de les dunes.

En els darrers anys participa en els volums col·lectius Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002) i El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003).[2]

L'any 2012 guanya el premi de poesia Vila de Lloseta amb Absolc el temps.

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • D'amors, d'enyors i d'altres coses. Lleida: Sicoris, 1971.
  • Vespres. Tortosa: l'autora, 1978.
  • Cicle de la nit [amb pintures de Manolo Ripollés]. Tortosa: Ebre Informes, 1982.
  • Reflexos. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989.
  • Blaus. Barcelona: Columna, 1993.
  • Absolc el temps. Palma: Moll, 2013

Narrativa[modifica]

  • L'obsessió de les dunes. Tarragona: El Mèdol, 1994.

Narrativa infantil i juvenil[modifica]

  • Les perdiuetes de les potes vermelles. Barcelona: Joventut, 1971.
  • Les culleretes de lluna. Barcelona: Joventut, 1971.
  • El mussol que va obrir els ulls de dia. Barcelona: Joventut, 1971.
  • La negreta Safu i el Narcís. Barcelona: Joventut, 1971.
  • Una llarga aventura. Tarragona: Cinctorres club, 2008.
  • La Rosita Fulio 182. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Núria Arias)
  • La gavina i els quatre gats de pèl roig. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Albert Aragonés)
  • La Rosa i el llaüt. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Pepa Reverter)
  • Les 26 lletres de la Júlia. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Manolo Ripollés)
  • Els somnis d'en Daniel. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Manel Margalef)
  • El trenet del Delta. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Joan Ripollés)
  • Viatje (sic) al país d'en Yusuf. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Albert Aragonés)
  • Raig de lluna a les golfes; Un tresor esgarrifós; Les fantasies de l'Anna; Els ous de l'arenya. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Antonia P. Ripoll)

Altres obres[modifica]

Obra en antologies i obres col·lectives[modifica]

  • Antologia de la poesia social catalana [a cura d'Àngel Carmona]. Barcelona: Alfaguara, 1970.
  • Antologia da novissima poeia catalana [a cura de M. de Seabra]. Lisboa: Futura, 1974.
  • Les cinc branques: poesia femenina catalana [a cura de Roser Matheu et al.] Engordany: Esteve Albert i Corp, 1975.
  • Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre [a cura de Núria Grau i estudi introductori a cura de Pere Poy]. Valls: Cossetània Edicions, 2004.
  • Verdaguer i Manyà, vides creuades ["La meua memòria del Dr. Manyà]. Tortosa: Fundació Joan B. Manyà, 2002 [Joaquim Blanch, Joan Martínez i Pere Poy, ed.].
  • El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu ["La meva soledat i jo"]. Valls: Cossetània, 2003.

Premis[modifica]

  • Màrius Torres (1970): D'amors, d'enyors i d'altres coses.
  • Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica (1992): Blaus.
  • Premi Ciutat de Tarragona - Josep Pin i Soler de narrativa (1993): L'obsessió de les dunes.
  • Premi de poesia Vila de Lloseta (2012): Absolc el temps.

Sobre la seva obra[modifica]

  • Alpera, Lluís. «Els nítids reflexos de les simetries al llarg d'una obra». Avui Cultura (25-10-1989), p. X.
  • Alpera, Lluís. "Zoraida Burgos. Reflexos 1989", Talaia de mitjorn. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995. p. 93-98.
  • Bel, Sílvia. En blanc i negre: "Elogi de la paraula viva", Ara.cat (4/10/2011).
  • Castellà, Montse. "Zoraida Burgos torna a publicar en solitari després de 15 anys". L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 335 (9 maig 2008), p. 85.
  • Navarro i Favà, Laura. La poeta Zoraida Burgos i Matheu. 1r premi del V Concurs de treballs de recerca en l'àmbit literari i l'exili. VI Fira literària Joan Cid i Mulet 2013. Amposta: EMD de Jesús, 2013.
  • Pérez Bonfill, Manuel. "Quan la poesia es diu Zoraida", L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 24 (13 jul. 1978), p. 10
  • Pérez Bonfill, Manuel. "Zoraida Burgos, nou llibre", L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 49 (4 gener 1979), p. 7.
  • Pérez Bonfill, Manuel. "Zoraida Burgos, Manolo Ripollés. 'Cicle de la nit'". L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 204 (14 gener 1982), p. 3.
  • Roig, Albert. «En orri cap a la poesia interna de Zoraida Burgos». Ebre Informes, 488 (8 octubre 1987), p. 9.
  • Roig, Albert. "De l'Assut al Galatxo i la Gola dels Carnussos de Migjorn, Zoraida, la parla de les pàtxeres i els bernats pescadors", L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 678 (29 ago. 1991), p. 3.
  • Sebastià, Emili. "Zoraida Burgos. La paraula feta poema", L'Occidental. El setmanari de les Terres de l'Ebre. Any II, núm. 95 (9 de març 2000), p. 18.
  • Subirats, Andreu. «La brasa entre els dits». Ebre Informes, 577 (3 agost 1989).
  • Xirinachs, Olga. "De mujeres poetas y sin premio", La Vanguardia (22 de setembre 1989), 41[3]

Referències[modifica]

  1. «Burgos i Matheu, Zoraida». Qui és qui de les Lletres catalanes. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 14 febrer 2015].
  2. «Zoraida Burgos». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 14 febrer 2015].
  3. «Burgos Matheu, Zoraida». Beabà. [Consulta: 14 febrer 2015].