Lluís I de Tàrent
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1320 (Gregorià)  Regne de Nàpols | ||
| Mort | 1362 (Gregorià) (41/42 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Causa de mort | pesta | ||
| Sepultura | abadia de Montevergine | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | House of Anjou-Taranto (en)  | ||
| Cònjuge | Joana I de Nàpols (1346 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Catherine of Naples, Frances of Naples, Esclarmonde of Taranto, fill il·legítim, Clementia of Taranto | ||
| Pares | Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay | ||
| Germans | Joan d'Anjou, reina d'Armènia Margaret of Taranto Robert II de Tàrent Felip II de Tàrent Felip de Tàrent | ||
| Premis | |||
 | |||
Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).
Orígens familiars
[modifica]Fill del príncep Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay. Era net per línia paterna del rei Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria, i per línia materna del duc Carles I de Valois i l'emperadriu Caterina I de Courtenay.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 20 d'agost de 1346 a Roma amb la reina Joana I de Nàpols, de la qual fou el seu segon espòs. D'aquesta unió nasqueren:
Tingué dues filles il·legítimes:
- Esclabonde
- Clemència
Rei de Nàpols
[modifica]Es convertí primerament en amant de la reina i confabulà al seu costat la mort del seu primer marit, Andreu d'Hongria el 1345,[1] provocant l'enemistat dels angevins del Regne d'Hongria, que intentaren envair el Regne de Nàpols i hagué de negociar la pau amb el Regne de Sicília arran de la invasió de Ramon de Peralta en 1347.[2] El 17 de maig de 1352 fou coronat rei de Nàpols, cosa que el primer marit de Joana no aconseguí, així com tampoc cap altre marit d'ella. Al cap d'uns mesos Lluís I d'Hongria invadí el regne per venjar la mort del seu germà Andreu i la parella de reis hagué de refugiar-se amb el Papa Climent VI a Avinyó. Davant la invasió del Regne Joana I i Lluís reclamaren una solució al Papa, el qual absolgué Joana en 1352.[3] Lluís morí el 25 de maig de 1362 a la ciutat de Nàpols.
Referències
[modifica]- ↑ Pierre Matthieu, Histoire des prosperitez malheureses d'une femme Cathenoise (París, 1617).
- ↑ «Lluís I de Tàrent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Wilks, George Augustus F. The popes: a historical summary (en anglès), 1851, p. 151.
| Precedit per: Joana I |
Comte de Provença Rei de Nàpols amb Joana I 1352-1362 |
Succeït per: Joana I |
