Lluís Mas Ossó
 |
Aquest article tracta sobre el polític. Vegeu-ne altres significats a «Lluís Mas i Pons». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1908  Poboleda (Priorat) |
| Mort | 22 febrer 1984 (75 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, esportista |
Lluís Mas Ossó (Poboleda, (Priorat), 24 de novembre de 1908 - Reus, 22 de febrer de 1984)[1] va ser un esportista i polític català.
Era fill de Josep Mas Pàmies, comerciant d'Alcover, i de Dolors Ossó Andreu, llevadora de Poboleda. Als pocs mesos de néixer la seva família es va traslladar a Reus. Segons Josep Olesti, era un home molt alt, pel-roig i d'una gran popularitat a la ciutat, sobretot entre els esportistes.[1] Era conegut amb el malnom del «ros de la llevadora», segons Ramon Amigó.[2]
Era membre d'Estat Català, i tenia el carnet número 1 del partit. Va col·laborar activament en la publicació local d'aquest partit, Estat Català, durant els anys 1937 i 1938. Durant la guerra civil era tinent d'Informació l'any 1936, i capità de brigada l'any 1938. Va participar en la batalla de l'Ebre amb el grau de comandant. Abans de la guerra havia estat corresponsal dels diaris Ahora i La Rambla i era membre de l'Associació de la Premsa de Reus.[1]
L'any 1940 va ser detingut i empresonat al castell de Montjuïc i anys després va passar a la presó Model, fins al 1950, quan se li va comunicar l'indult. En sortir va continuar la seva activitat antifranquista i catalanista i va ser detingut algunes altres vegades, sense passar gaire temps a la presó. Químic de professió, seguia el negoci del seu pare, en uns laboratoris d'anàlisi química coneguts a tota la comarca, situats vora el Campanaret, on es feien tertúlies, tant esportives com polítiques. Va morir a Reus l'any 1984.[1]
Va guanyar una Jean Bouin l'any 1929, en categories infantils i va ser un dels fundadors del Club Natació Reus Ploms. L'any 1953 la Federació Catalana d'Atletisme li va lliurar la Medalla d'Or al mèrit esportiu que li havia estat concedida el 1936. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 435-436.
- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels nms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associció d'Estudis Reusencs, 1988, p. 503. ISBN 8486387655.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 86-87. ISBN 9788497916929.