Lluís Vicens i Mestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Vicens i Mestre
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1983 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióllibreter, intel·lectual Modifica el valor a Wikidata

Lluís Vicens i Mestre (Barcelona?, 1904 - ciutat de Mèxic, 1983)[1][2][3] fou un intel·lectual i llibreter català creador de la Filmoteca Colombiana.

Després de la seva infància i joventut a Catalunya s'instal·la en París, des d'on escriu cròniques sobre les estrenes cinematogràfiques de l'època.[4][5][6][7][8] També participa en diverses activitats cinematogràfiques,[9] reunions, i arriba a aparèixer com a figurant en la pel·lícula "Napoleó" (Abel Gance, 1927).[10]

Probablement després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)[11] o ja entrats els anys cinquanta[12] es trasllada a Barranquilla o Bogotà on s'aparella amb Nancy Vicens i desenvolupa una tasca professional com a llibreter a Bogotà, al capdavant de la distribuïdora Interlibros. Al mateix temps apareix com a membre ocasional del Grup de Barranquilla i codirigeix el 1954, al costat d'Álvaro Cepeda Samudio, Enrique Grau Araújo i Gabriel García Márquez la pel·lícula "La Langosta azul".[13] En aquest mateix any lidera la creació de la Filmoteca Colombiana. El 1962 participa al costat d'altres intel·lectuals colombians en la fotografia "La última cena", d'Hernán Díaz (fotògraf).

Al començament dels seixanta[14] s'instal·la a ciutat de Mèxic, en el barri de Coyoacán, on torna a organitzar reunions i jornades cinematogràfiques,[15][16] promou la revista "Nuevo cine" (1960-1961) i contribueix a crear la Cinemateca Luis Buñuel de la Casa de la Cultura de Puebla.

Va morir el 1983 a Mèxic DF.

Referències[modifica]

  1. Joaquim Romaguera, Diccionari del Cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2005, es diu que Lluís Vicens va néixer a principis del s. XX i va morir a Mèxic DF el 1982
  2. Rito Alberto Torres, a “Jorge Nieto en el patrimonio fílmico colombiano”, Boletín núm. 55 (Diciembre 2012), esmena les datess de naixement i mort del “librero catalán Luís Vicens (1904-1983)”. http://www.patrimoniofilmico.org.co/index.php/documentos-y-publicaciones/boletines/148-boletin-numero-55-de-la-fpfc Arxivat 2014-04-08 a Wayback Machine.
  3. Hernando Salcedo, a “Homenaje a Luis Vicens Mestre”. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, esmenta que va visitar a Vicens a Mèxic el 1983, i va morir mesos més tard.
  4. A la revista “Arte y Cinematografía (1911-1937)” apareix un article “Se ha celebrado en París el Congreso Internacional de Productores y Distribuidores (número 381-382, de gener de 1933) pàg. 11-12 firmat per Louis Vicens http://filmoteca.cesca.cat/handle/11091/9071
  5. A la revista “Arte y cinematografía (1911-1937)” apareix un article “Crónica de París” (número 383-390, de març/octubre de 1933) pàg. 66-67 firmat por Louis Vicens http://filmoteca.cesca.cat/handle/11091/9070
  6. Vicens, Louis. "Una gran película: Los Miserables" en Arte y cinematografía, núm. 393-394 (març de 1934), pág. 31-32.. http://filmoteca.cesca.cat/handle/11091/9068
  7. Vicens, Louis. “Cinema francés” en Arte y cinematografía, núm. 400, pág. 109-110. http://filmoteca.cesca.cat/handle/11091/9049
  8. En el repositori ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, http://www.bnc.cat/digital/arca/) apareixen quatre cròniques signades per “Louis Vicens” per a la publicació La Veu de Catalunya dels anys 1934-1935
  9. Dina Moscovici, a Homenaje a Luis Vicens Mestre. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, menciona que
    « Vicens y Nancy en Río de Janeiro. Al final de la tarde, después de visitar las exposiciones del Museo de Arte Moderno entramos a la Cinemateca donde hacían un homenaje nada menos que a Orson Welles, de cuerpo presente. Nos acomodamos anónimos y cual no fue mi sorpresa cuando el entonces presidente de la Cinemateca sentado al lado de Orson Welles, reconociendo a Vicens en la presencia del ilustre visitante y después de subrayar la importancia de Luis en la Cinemateca de París pidió para él un aplauso. »
  10. Hernando Salcedo, a Homenaje a Luis Vicens Mestre. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, menciona que
    « el vivir desde muy joven en París le permitió participar en diferentes actividades cinematográficas, asociaciones de diferente índole, reuniones y debates alrededor de las películas determinadas, llegando a figurar entre la inmensa mayoría de extras que necesitó Abel Gance el 1927 para formar los ejércitos triunfadores de su “Napoleón” »
  11. Álvaro Mutis, a Homenaje a Luis Vicens Mestre. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, menciona que
    « Luis Vicens forma parte de ese pequeño pero selecto y activo grupo de europeos que buscaron refugio en Colombia durante la guerra de España y el conflicto mundial que siguió a ésta. »
  12. Enrique Grau, a Homenaje a Luis Vicens Mestre. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, menciona que
    « Luis Vicens Mestre, catalán trabajador e imaginativo, llegó a Bogotá en el momento crucial de la renovación cultural más importante de nuestro país: los años cincuenta. »
  13. Fundación Patrimonio Fílmico Colombiano. "Gabriel García Márquez en el audiovisual". http://www.patrimoniofilmico.org.co/anterior/noticias/ggm/01.htm Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine.
  14. Fanny Sanín, a Homenaje a Luis Vicens Mestre. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, menciona que
    « A Luis Vicens lo conocí en el año de 1964 en uno de mis viajes a Ciudad de México. »
  15. Segons Joaquim Romaguera, Diccionari del Cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2005, Lluís Vicens Mestre va fer d'extra en el film “En este pueblo no hay ladrones” (1964, Alberto Isaac)
  16. Hernando Salcedo, a “Homenaje a Luis Vicens Mestre”. Bogotá: Festival de Cine de Bogotá, 1991, menciona que també aparegué en una breve escena de “Reed, México insurgente”, de Paul Leduc.