Lluís de la Vega
(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 setembre 1998 (26 anys) Almussafes (Ribera Baixa) |
Activitat | |
Ocupació | pilotaire valencià |
Participà en | |
2020 | Trofeu President de la Diputació de València |
Lloc web | https://www.funpival.com/jugadors/?jugador=41 |
Lluís de la Vega (Almussafes, 3 de setembre de 1998) és un pilotari valencià.[1] Juga a les modalitats de frontó i escala i corda.[2][3]
Trajectòria
[modifica]Va debutar com a professional el 20 d'agost de 2016 al trinquet de Pedreguer[4] i, un mes després, disputà la final del Trofeu President de la Diputació de València de frontó del Puig amb Pasqual de la Pobla com a punter contra Puchol II i Lemay: la parella de blau se situà amb un avantatge de 3 per 14, però els rojos reaccionaren, primer Lemay fins al 20 a 30 i després Puchol a 32-34 en un duel entre ell i De la Vega que igualà a 37, 38, 39 i 40 fins que els rojos aconseguiren l'últim tanto.[5]
El 2019, amb només vint anys i després de dos i mig com a professional, jugà per primera volta la Lliga Professional d'Escala i Corda,[6] la qual guanyà, junt amb Félix i Nacho, 50 per 60 front a Pere Roc II, Sant i Monrabal.[7] El 2020, son tio Joan Francesc Herrero publicà el llibre De la Vega, un pilotari, una biografia de la seua trajectòria deportiva fins llavors.[8]
A. | Competició | Mitger | Punter | Adversaris | |
---|---|---|---|---|---|
2021 | 30a Lliga CaixaBank d'Escala i Corda | Javi | Carlos | Giner, Pere i Álvaro | |
2019 | 28a Lliga Bankia d'Escala i Corda[9] | Félix | Nacho | Pere Roc II, Santi i Monrabal | |
2021 | 36é Individual CaixaBank | Puchol II | |||
2020 | 35é Individual Bankia | Puchol II | |||
2019 | 1r Trofeu Levante UD[10] | Santi | Monrabal | Soro III, Jesús i Salva | |
2019 | 1r Trofeu Jo Sóc[11] | Santi | Monrabal | Marc, Nacho i Bueno | |
2021 | 16é Trofeu Diputació de Frontó[12] | Adrián III | José Salvador i Àlex de Paterna | ||
2020 | 15é Trofeu Diputació de Frontó | Bueno | Genovés II i Alejandro | ||
2019 | 14é Trofeu Diputació de Frontó | Adrián II | Pere Roc II i Alejandro | ||
2018 | 13é Trofeu Diputació de Frontó | Carlos M. | Genovés II i Adrián II | ||
2016 | 11é Trofeu Diputació de Frontó[5] | Pasqual | Puchol II i Lemay | ||
2020 | Trofeu Generalitat Valenciana[13] | Nacho | Giner i Jesús | ||
2019 | 12a Copa Diputació - Caixa Popular | Jesús | Puchol II i Tomàs II | ||
2019 | 30é Trofeu Tio Pena[14] | Javi | Puchol II i Salva | ||
2018 | 6t Trofeu de Festes de Sueca | Pere | Carlos | Giner, Tomàs i Monrabal |
Referències
[modifica]- ↑ Valero, Pedro. «La collita del 98». Diari La Veu, 23-09-2018.
- ↑ «A De la Vega se le queda pequeño el frontón» (en castellà), 10-09-2018. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Soldado, Alberto. «Luis de la Vega arriba per a trencar jerarquies». Levante-EMV, 10-09-2018.
- ↑ «De la Vega debuta en partida de profesional en el trinquet de Pedreguer». La Marina Plaza, 19-08-2016. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Puchol II i Lemay es proclamen campions després de remuntar onze punts a De la Vega i Pasqual». FedPiVal, 19-09-2016. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ À Punt Esports. «Lluís de la Vega acapara els elogis del món de la pilota». Àpunt Mèdia, 01-04-2019. [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ Pedro Valero. «De la Vega, aire fresc al trinquet». Diari La Veu, 07-04-2019. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ «Presentació del llibre ‘De la Vega, un pilotari’». Ajuntament d'Almussafes, 05-10-2020. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «XXVIII Lliga Bankia d'Escala i Corda». FunPiVal. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «I Torneig Levante UD - 110 Aniversari». FunPiVal. [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «I Trofeu Jo Sóc». FunPiVal. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ «XVI Trofeu Diputació de València de Frontó». FunPiVal. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Trofeu Generalitat Valenciana d'Escala i Corda». FunPiVal. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «De la Vega i Javi, campions del XXX Trofeu de Pilota Valenciana "Tío Pena" de Massamagrell». València Extra, 24-07-2019 [Consulta: 13 juny 2021].
Enllaços externs
[modifica]- PilotaViu Crònica final, desafiament al futur per Sergi Durbà