Lo Parot
| ||||
| Tipus | Arbre singular i olive cultivar (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta de Sant Joan (Terra Alta) | |||
| ||||
Lo Parot és una olivera (Olea europaea) situada prop del poble d'Horta de Sant Joan (a la comarca de la Terra Alta) que va ser declarada arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 1990.[1] És una de les oliveres més antigues i amb un perímetre de soca més gran de Catalunya, i és a la llista d'arbres monumentals de Catalunya.[1][2]
La denominació popular de lo Parot li ha estat donada per les seves dimensions i per l'edat. Etimològicament, el mot 'parot' sembla que té l'origen en l'arrel 'pare'.[3] Aquest fet es justificaria per una creença popular antiga de la zona que explicava que aquest arbre era el pare de totes les oliveres.[4] La mateixa tradició popular explica que cap hortolà l'ha vist créixer mai, tot i que se li atribueixen dos mil anys de vida.[2]
L'individu, que destaca per les seves branques recargolades i l'indret limítrof a la seva posició,[5] té una alçada total de 8 metres, un volt de canó de 7,45 metres (a 1,3 metres del terra), una capçada mitjana de 8,5 metres i un volt de soca de 15 metres.[6] La capçada és arrodonida i relativament petita, com ho són també les de moltes oliveres cultivades per a l'aprofitament de les olives.[7] Els estudis genètics indiquen que lo Parot es correspon a una varietat antiga d'olivera de la qual aquest exemplar mil·lenari és l'únic representant conegut avui dia.[8][5] De fet, lo Parot consta al llistat espanyol de varietats oficialment reconegudes.[9] Les seves fulles i el fruit s'assemblen i són lleugerament més allargats[2] que els de la varietat empeltre, que és la més freqüent a la Terra Alta.[10]
Pertanyent a J. Badia Alcoverro,[5] l'any 2008 va rebre el Premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya «per la seva singularitat, la bellesa del seu tronc mil·lenari, el paratge d'oliveres singulars on vegeta i també per la protecció a què és sotmès, que en permet la conservació i revalorització com a cultura viva».[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Arbres monumentals de Catalunya. Lo Parot». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-01-16. [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Lo Parot Olivera Mil·lenària». Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, 27-08-2015. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «parot». Diccionari Normatiu Valencià, n.d. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «Lo Parot». Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Madridejos, Antonio. «L'olivera 'Lo Parot' d'Horta de Sant Joan». El Periódico de Catalunya, 17-12-2018. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ Arbres monumentals: Tresors naturals dels Ports (en català, castellà, anglès i francès.). 3a edició revisada i ampliada. Roquetes: Parc Natural dels Ports, 2009, p. 1 opuscle desplegable. Arxivat 2018-11-09 a Wayback Machine.
- ↑ Moya Sánchez, Bernabé; Plumed Sancho, José; Moya Sánchez, José. Árboles monumentales de España (pdf) (en castellà). Madrid: CLH, S.A., 2003, p. 272-273 [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ Ninot, Antònia; Howad, Werner; Romero, Agustí «Les varietats catalanes d'olivera» (pdf). Quaderns Agraris, 46, 2019, pàg. 7-36. DOI: 10 .2436/20 .1503 .01 .95 [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «Lista española de variedades con descripción oficialmente reconocida» (en castellà). Ministerio de Agricultura, Ramaderia y Pesca, 12-05-2020. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Lo parot olivera mil·lenària». Terres de l'Ebre - Reserva de la Biosfera. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «II Premio AEMO al Mejor Olivo Monumental d'España 2008» (pdf) (en castellà). Asociación Española de Municipios del Olivo, 08-05-2007. [Consulta: 7 setembre 2021].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lo Parot |
- Arbres monumentals: Tresors naturals dels Ports. Parc Natural dels Ports, 2009. 3a. ed.
- Suñé, Magí. Horta de Sant Joan: la Catalunya per descobrir. La Masó: l'autor, 1993. pàgs. 76 i 124 (ISBN 84-923584-0-8)