Lockheed F-104 Starfighter

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'aeronauF-104 Starfighter
Lockheed F-104A-10-LO 060928-F-1234S-011.jpg
Lockheed F-104A-10-LO de la U.S. Air Force
Tipus Interceptor i caça bombarder
Fabricant Lockheed
Estat Estats Units d'Amèrica
Primer vol 4 de març de 1954
Introduït 20 de febrer de 1958
Retirat 31 d'octubre de 2004 (Itàlia)
Estat Retirat excepte per alguns operadors privats
Usuari Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Altres usuaris Luftwaffe, Força Aèria d'Autodefensa del Japó
Conflicte Guerra Freda, Guerra del Vietnam, Guèrras Indopaquistanesas Tradueix i Second Taiwan Strait Crisis Tradueix
Propulsor General Electric J79 Tradueix
Gestor/operador Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, Air Component Tradueix, Reial Força Aèria Canadenca, Royal Danish Air Force Tradueix, Luftwaffe, Hellenic Air Force Tradueix, Aeronautica Militare Italiana, Força Aèria d'Autodefensa del Japó, Reial Força Aèria Jordana, Royal Netherlands Air Force Tradueix, Royal Norwegian Air Force Tradueix, Pakistan Air Force Tradueix, Força Aèria de la República de la Xina, Exèrcit de l'Aire Espanyol i Turkish Air Force Tradueix
Construïts 2.578[1]
Cost unitari 1,42 milions de dòlars (F-104G)[2]
Modifica dades a Wikidata

El Lockheed F-104 Starfighter és un avió de combat amb propulsió a reacció dissenyat per Lockheed com interceptor per a la Força Aèria dels Estats Units. Va ser operat per una dotzena de forces aèries des del 1958 fins al 2004. Als Estats Units va operar des de 1958 fins al 1975, i després va seguir en ús limitat amb la NASA per a vols de proves fins al 1994.[3] El darrer país on es van retirar va ser a Itàlia el maig de 2004.

En total es van fabricar 2.578 Starfighters, la majoria per a països de l'OTAN.[1] La variant F-104G va guanyar un concurs de l'OTAN per subministrar als seus països un nou caça bombarder. També es van produir diverses versions biplaça, la més nombrosa de les quals va ser el TF-104G.

Desenvolupament[modifica]

El primer XF-104 (prototip de l'F-104).
Instruments de vol i cabina d'un F-104 G.
Visió frontal d'un F-104.

Clarence "Kelly" Johnson, enginyer en cap de Lockheed, va visitar Corea el desembre de 1951 per parlar amb els pilots de caça americans que hi combatien sobre quin tipus de caça voldrien pilotar. en aquell coment s'estaven enfrontant als àgils MiG-15 amb els seus North American F-86 Sabre, i percebien als MiG com a superiors als seus avions més grans i complexos. Els pilots van demanar un avió petit i simple de gran rendiment.[4] Tornant als Estats Units Johnson va formar un equip i desenvolupà un disseny lleuger i aerodinàmic, centrat en el nou motor a reacció General Electric J79, el qual tenia un rendiment molt superior als seus contemporanis.[4]

El disseny va ser presentat a l'USAF el novembre de 1952 i aquesta es va mostrar interessada i presentà un requeriment per a substituir al North American F-100. Altres companyies es presentaren al concurs però Lockheed partia amb un gran avantatge i guanyà, iniciant el març de 1953 la construcció dels 2 primers prototips anomenats XF-104.[5]

Quan la USAF va revelar l'existència de l'XF-104 no en va mostrar cap fotografia, tan sols una descripció vaga per mantenir en secret el disseny. Tot i això els il·lustradors de les revistes especialitzades en aviació van crear imatges molt semblants al model real, com el mostrat a la revista Popular Mechanics l'agost de 1954.[6]

Cultura popular[modifica]

En els simuladors de vol existeixen una o més variants del Lockheed F-104 Starfighter, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.[7]

Especificacions (F-104G)[modifica]

Diagrama de l'F-104 Starfighter

Dades de Quest for Performance[8]

Característiques generals

Rendiment

  • Velocitat màxima: Mach 2.01, 1,154 nusos, 2.137 km/h
  • Radi de combat: 365 mn, 670 km
  • Abast en trasllat: 1.420 mn, 2.623 km
  • Sostre de servei: 15.000 m
  • Ràtio d'ascens: 244 m/s
  • Càrrega alar: 514 kg/m²
  • Impuls/pes: 0.54 amb pes màxim a l'enlairament (0.76 carregat)

Armament

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Matricardi 2006, p. 129.
  2. Knaack 1978.
  3. "F-104 Starfighter." NASA, 1 February 2005.
  4. 4,0 4,1 Bowman 2000, p. 26.
  5. Bowman 2000, p. 32.
  6. "Air Force Puts Supersonic XF-104 Through Its Paces." Popular Mechanics, August 1954, p. 104.
  7. «Lockheed F-104 Starfighter al wiki de FlightGear» (en en). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
  8. Loftin, LK, Jr. "NASA SP-468: Quest for Performance: The Evolution of Modern Aircraft." NASA

Bibliografia[modifica]

  • Bowman, Martin W. Lockheed F-104 Starfighter. Ramsbury, Marlborough, Wiltshire, UK: Crowood Press Ltd., 2000. ISBN 1-86126-314-7.
  • Matricardi, Paolo. Aerei militari: Caccia e ricognitori, Volume 1. Milan: Mondadori Electa, 2006. No ISBN.

Enllaços externs[modifica]