Louis de Cassaignoles
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1753 Vic de Fesensac (França) |
| Mort | 25 agost 1838 (84 anys) Vic de Fesensac (França) |
Primer president Court of Appeal of Nîmes (en)  | |
| 1818 – 1833 ← Jean-Baptiste François Mayneaud de Pancemont – Achille de Daunant → | |
| Par de França | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, magistrat |
Louis de Cassaignoles (Vic en Fesensac (Gers), 6 de setembre del 1753 - Vic en Fesensac, 25 d'agost del 1838) va ser un polític francès.
Biografia
[modifica]Jean Marie Louis de Cassaignoles, per bé que partidari de la revolució francesa, fou detingut durant el Terror i no fou fins a la caiguda de Robespierre, el juliol del 1794, que recuperà la llibertat. Va ser membre del directori departamental del Gers, jutge del tribunal d'Aush i, durant el Primer Imperi, del d'Agen. També fou primer president del Tribunal d'Apel·lació de Nimes, i posteriorment seria primer president honorari del Tribunal Reial de Nimes. Quan presidia el tribunal de Nimes [1] va ser elegit diputat, el 4 d'abril del 1816, en representació del departament del Gers. Va ser reelegit el 20 de setembre del 1817 i, novament, el 9 de maig del 1822. En el seu pas per la Cambra, demanà l'anul·lació de l'article 11 de la llei de 9 de novembre del 1815 sobre els crits sediciosos, en el sentit [2] que la norma els donava un caràcter i unes sancions desproporcionades (1818); treballà en la llei de delictes de premsa (1819); i proposà canvis en la normativa dels jurats penals.
En les eleccions del 1824 no entrà a l'Assemblea, cosa que si feu el 22 de desembre del 1828 en una elecció parcial al departament de l'Ardecha per cobrir una baixa per defunció. Es representà el 28 d'octubre del 1830, amb èxit, i romangué a l'Assemblea fins a la fi de la legislatura, el 31 de maig de l'any següent. En aquesta segona etapa a l'escó, Cassaignoles fou un dels signataris del manifest dels 221 diputats en contra de Jules de Polignac: la reprovació del ministre, un ultrareialista de la plena confiança del rei Carles X, era una defensa del parlamentarisme respecte a una visió restrictiva del monarquisme constitucional.[3]
El 27 de juny del 1833 va ser nomenat membre de la Cambra dels Pars, i romangué a la Cambra Alta fins al 1838. Havia sigut distingit amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor francesa[4] el 29 d'octubre del 1826, i ascendit a oficial de la mateixa orde el 9 d'agost del 1832.
Un net seu, Félix Henri de Lacaze-Duthiers (Montpesat (Òlt i Garona), 1821-Las Fons (Dordonya), 1901) va ser un científic francès, fundador dels laboratoris de biologia marina de Roscoff (Bretanya) i de Banyuls de la Marenda (Rosselló).
Cosí seu per part paterna, el general Joseph Anthelme Cassaignolles [nt 1] fou un militar distingit.
Notes
[modifica]- ↑ Joseph Charles Anthelme Cassaignolles -variació en el cognom- (Vic en Fesensac, 15 de maig del 1806 - París, 10 de març del 1866) va ser un militar francès, heroi[5] de la conquesta francesa d'Argèlia. Comandà tropes d'espahís i intervingué en les hostilitats contra Abd el-Kader. Com a general de brigada, combaté a la guerra de Crimea (1855) i a la segona guerra de la independència italiana (batalles de Magenta i Solferino, 1859). Amb categoria de general de divisió comandà la divisió de Tolosa (1859-1863). Fou distingit amb l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, el 3r. grau de l'orde de Medjidié, el grau de cavaller de l'orde del Bany i els graus de cavaller (20 d'abril del 1839), oficial (20 d'agost del 1845), comandant (29 de desembre del 1854) i Gran oficial de la Legió d'Honor (10 de setembre del 1864) [6]
Referències
[modifica]- ↑ Arnault, A.V; Jay, A; Jouy, E; Norvins, J (editors). «Cassaignoles». A: Biographie nouvelle de contemporains. Tome quatrième: Cab-Col. París: Librairie Historique, 1822, p. 161-162.
- ↑ «Essais historiques». La Minerve Française, 1818, pàg. 149.
- ↑ «Fitxa de Louis de Cassaignoles, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ «Expedient de Louis de Cassaignoles, al web de la Legió d'Honor francesa» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ Dupouy, Pierre «L'Histoire de la famille Cassaignolles». Sud-Ouest, 24-10-2014.
- ↑ «Expedient de Joseph Anthelme Cassaignolles al web de Legió d'Honor francesa» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].