Lucia de Brouckère

Lucia de Brouckère
Biografia
Naixement	juliol 1904 ; Saint-Gilles (Bèlgica)
Mort	3 novembre 1982 (78 anys); Ixelles (Bèlgica)
Dades personals
Formació	Universitat Lliure de Brussel·les
Activitat
Ocupació	química, professora d'universitat
Ocupador	Universitat Lliure de Brussel·les
Família
Pare	Louis De Brouckère

Lucia de Brouckère (Saint-Gilles, Regió de Brussel·les-Capital, 13 de juliol de 1904 - Ixelles, Regió de Brussel·les-Capital, 3 de novembre de 1982) va ser una química, feminista, socialista, membre de la francmaçoneria i activista laica belga, i la primera dona que ha exercit com a professora universitària a Bèlgica en una facultat de ciències.^[1]^[2]^[3]^[4]

Filla del senador socialista Louis de Brouckère, figura insígnia del Partit Obrer Belga (POB), va passar part de la seva joventut exiliada a Londres després de la derrota de 1914. En oposició a la norma de l'època, el seu pare va promoure l'educació de les nenes i recolzà el desig d'aquesta jove intel·lectual d'ingressar a la universitat. Es va convertir en doctora en química el 1927, va anar escalant gradualment els nivells acadèmics i científics, alhora que va contribuir molt a la modernització educativa de la facultat.^[5]

Durant la problemàtica etapa dels anys trenta, va presidir el Comitè Mundial de la Dona contra la Guerra i el Feixisme. Després, el 1936, donà suport activament als republicans d'Espanya. Durant la Segona Guerra Mundial, es va veure obligada a exiliar-se de nou. Des de Londres, va participar realitzant investigacions estratègiques, així com dirigint la secció d'indústries químiques del Ministeri d'Afers Econòmics del govern belga. Es va incorporar a la maçoneria als anys seixanta, així com a moltes associacions de militants seculars.^[5]

El 1945 fou nomenada professora ordinària de la Universitat Lliure de Brussel·les, esdevenint titular de química general, química analítica i química física. Des del 1958 fou presenta de la Société Belge du Chimie. Va participar en la gestió de la seva facultat, com a vicepresidenta entre 1959 i 1960, i entre 1962 i 1963, i com a presidenta entre 1960 i 1962.^[2]

Dins de la Ligue de l'Enseignement et de l'Education permanente, va participar com a vicepresidenta en molts debats a partir del 1964. Va contribuir en particular a la redacció amb Arnould Clausse de la carta de l'escola pluralista i va invertir en la reestructuració de l'associació el 1975. A partir de la seva lluita feminista, recordarem sobretot les seves posicions a favor de l'avortament i la seva contribució a la creació de planificació familiar. També va participar en la creació del Centre d'Acció Secular el 1969.^[5]

L'any 1974 es va crear el "Fons Lucia de Brouckère" per a ajudar a joves investigadors en química. I el 1983 es creà la Fundació Lucia de Brouckère per a la difusió de les ciències. Molts dels seus escrits foren reunits pòstumament a l'obra Un hommage a Lucia de Brouckère (1993).^[3]

Referències[modifica]

↑ Rokeghem, Suzanne Van; Aubenas, Jacqueline; Vercheval-Vervoort, Jeanne. «Lucia de Brouckère, chimiste». A: Des femmes dans l'histoire en Belgique, depuis 1830. Luc Pire Editions, 2006, p. 145. ISBN 978-2-87415-523-9 [Consulta: 3 maig 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 Gubin, Eliane. «de Brouckère, Lucia (1904-1982)». A: Dictionnaire des femmes belges: XIXe et XXe siècles. Lannoo Uitgeverij, 2006, p. 139-140. ISBN 978-2-87386-434-7 [Consulta: 3 maig 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 Defosse, Pol. «de Brouckère, Lucia (1904-1982)». A: Dictionnaire historique de la laïcité en Belgique. Luc Pire Editions, 2005, p. 82-83. ISBN 978-2-87415-524-6 [Consulta: 3 maig 2020].
↑ van Tiggelen, Brigitte; Apotheker, Jan (ed.); Sarkadi, Livia Simon (ed.). «Lucia de Brouckère (1904-1982)». A: European Women in Chemistry. John Wiley & Sons, 2011, p. 214-220. ISBN 978-3-527-63646-4 [Consulta: 3 maig 2020].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «Lucia Florence Charlotte De Brouckère (13/07/1904 - 3/11/1982)». les 150 ans de la ligue Au service de l'école publique et de l'éducation permanente depuis 1864. La Ligue de l'Enseignement et de l'Education permanente. [Consulta: 4 maig 2020].

[Rokeghem-1] Rokeghem, Suzanne Van; Aubenas, Jacqueline; Vercheval-Vervoort, Jeanne. «Lucia de Brouckère, chimiste». A: Des femmes dans l'histoire en Belgique, depuis 1830. Luc Pire Editions, 2006, p. 145. ISBN 978-2-87415-523-9 [Consulta: 3 maig 2020].

[Gubin-2] 2,0 ^2,1 Gubin, Eliane. «de Brouckère, Lucia (1904-1982)». A: Dictionnaire des femmes belges: XIXe et XXe siècles. Lannoo Uitgeverij, 2006, p. 139-140. ISBN 978-2-87386-434-7 [Consulta: 3 maig 2020].

[Defosse-3] 3,0 ^3,1 Defosse, Pol. «de Brouckère, Lucia (1904-1982)». A: Dictionnaire historique de la laïcité en Belgique. Luc Pire Editions, 2005, p. 82-83. ISBN 978-2-87415-524-6 [Consulta: 3 maig 2020].

[Apotheker-4] van Tiggelen, Brigitte; Apotheker, Jan (ed.); Sarkadi, Livia Simon (ed.). «Lucia de Brouckère (1904-1982)». A: European Women in Chemistry. John Wiley & Sons, 2011, p. 214-220. ISBN 978-3-527-63646-4 [Consulta: 3 maig 2020].

[ligue-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «Lucia Florence Charlotte De Brouckère (13/07/1904 - 3/11/1982)». les 150 ans de la ligue Au service de l'école publique et de l'éducation permanente depuis 1864. La Ligue de l'Enseignement et de l'Education permanente. [Consulta: 4 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]