Ludwig Schläfli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLudwig Schläfli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1814 Modifica el valor a Wikidata
Seeberg (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1895 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Berna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Berna Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perGeometria multidimensional
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Berna Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesSalomon Eduard Gubler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCarl Friedrich Geiser, Johann Heinrich Graf, Christian Moser, Fritz Bützberger, Ielizaveta Litvínova, Arnold Meyer (en) Tradueix i Johann Tschumi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

Ludwig Schläfli (15 de gener de 1814 - 20 de març de 1895) va ser un geòmetra i analista complex suís, una de les figures clau en el desenvolupament de la noció d'espais de més de tres dimensions. És considerat, juntament amb Arthur Cayley i Bernhard Riemann, un dels arquitectes fonamentals de la geometria multidimensional.[1][2]

Biografia[modifica]

Schläfli va passar la major part de la seva vida a Suïssa. Va néixer a Graßwyl, poble natal de la seva mare, i se'n van anar a viure a la propera Burgdorf, on el seu pare era botiguer. Aquest desitjava que Ludwig seguís els seus passos, però el jove mancava de talent pels assumptes pràctics: no semblava comprendre que cal vendre a un preu superior al preu de compra, si hom vol viure del comerç.[3]

Sense talent comercial per amb moltes habilitats matemàtiques, quan havia rebut una beca, el pare va acceptar que estudiï al gymnasium de Berna el 1829.[3] Per a aquest temps, es dedicava al càlcul diferencial Mathematische Anfangsgründe der Analysis des Unendlichen d'Abraham Gotthelf Kästner (1761). Eln 1831 va continuar els estudis a l'Acadèmia de Berna. El 1834 l'Acadèmia comença estudis de teologia a la Universitat de Berna.

Després de graduar-se el 1836 va obtenir un lloc com mestre d'escola secundària a Thun. Hi va romandre fins al 1847; en el seu temps lliure estudiava matemàtiques i botànica mentre anava a la universitat a Berna una vegada a la setmana.

El 1843 la seva vida va canviar radicalment. Schläfli havia planejat visitar Berlín i trobar-se amb la comunitat matemàtica d'aquesta ciutat, especialment amb Jakob Steiner, un conegut matemàtic suís. Però Steiner va ser a Berna i allà es van trobar. Steiner no només va quedar impressionat pels coneixements matemàtics de Schläfli, sinó també pel seu domini de l'italià i el francès.[3]

Steiner va proposar a Schläfli assistir els seus col·legues de Berlín Jacobi, Dirichlet, Borchardt i el mateix Steiner com a intèrpret en un viatge a Itàlia. Els hi va acompanyar, i el viatge li va sortir molt beneficiós. Hi van romandre més de sis mesos, temps durant el qual Schläfli va traduir a l'italià algunes obres matemàtiques dels altres.

Schläfli va mantenir correspondència amb Steiner fins a 1856. Es va presentar per a una càtedra a la universitat de Berna el 1847 i hi va ser encorporat el 1848. Hi va romandre fins a jubilar-se el 1891. Hi va emprar el seu temps lliure per a estudiar sànscrit i traduir el llibre sagrat hindú Rigveda a l'alemany. Va morir a Berna el 20 de març de 1895.

Reconeixement[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Neuenschwander, Erwin. «LudwigSchläfli». A: Historisches Lexikon der Schweiz (en alemany, francès italià), 9 agost de 2011 [Consulta: 7 gener 2024]. 
  2. Castellet i Solanas, Manuel «L'esfera, aquest ésser desconegut». Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia, vol. 2, núm. 1, 1983, pàg. 27.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Strick, Heinz Klaus. «Ludwig Schläfli (1814–1895): Ein genialer Tölpel» (en alemany). Der Mathematische Monatskalender. Spektrum. [Consulta: 7 gener 2024].

Enllaços externs[modifica]