Luis Bermejo Vida

Luis Bermejo Vida
Biografia
Naixement	2 novembre 1880 ; Saragossa (Espanya)
Mort	18 setembre 1941 (60 anys); Saragossa (Espanya)
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (Cadira 20)
	20 abril 1941 – 18 setembre 1941 ; ← José Sánchez-Covisa y Sánchez-Covisa – Julio Palacios Martínez →
President Reial Societat Espanyola de Física i Química
	desembre 1939 – 18 setembre 1941 ; ← Arturo Duperier Vallesa – José García-Siñeriz y Pardo Moscoso →
President Reial Societat Espanyola de Física i Química
	desembre 1931 – desembre 1933 ; ← Enric Moles i Ormella – Ángel del Campo y Cerdán →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	27 gener 1930 – 15 febrer 1930
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
	27 març 1927 – 30 setembre 1929 ; ← José Rodríguez Carracido – Elías Tormo Monzó →
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
	1926 –
Governador civil de la província de Sevilla
	10 març 1919 – 5 maig 1919 ; ← José Boente Sequeiros – Antonio Ballesteros Beretta →
Governador civil de la província de Múrcia
	27 novembre 1918 – 10 març 1919 ; ← César Medina Bocos
Batle de València
	2 setembre 1911 – 22 juny 1912 ; ← Ernesto Ibáñez Rizo – Fernando Ibáñez Payés →
Activitat
Ocupació	químic, polític
Ocupador	Universitat Central
Membre de	Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1941–1941); Reial Societat Espanyola de Física i Química

Luis Bermejo Vida (Saragossa, 2 de novembre de 1880 - Saragossa, 18 de setembre de 1941)^[1] va ser un químic i polític espanyol, alcalde de València, governador civil i rector de la Universitat Complutense de Madrid.

Doctorat a la Universitat Central de Madrid^[1] —la seva tesi doctoral es va titular Los carbones aragoneses i data de 1903—,^[2] va ser catedràtic de Química en la Universitat de Santiago, de Química general en la Universitat de València i de Química Orgànica en la Universitat de Madrid.^[1] Va exercir a més entre 1911 i 1912 com a alcalde de València.^[3]^[a] President de la Reial Societat Espanyola de Física i Química durant part de la Segona República,^[7] entre la seva obra es troba una traducció del Tratado de química biológica d'Eugene Lambling, nombrosos articles als Annals de la Reial Societat Espanyola de Física i Química,^[8] entre d'altres.^[9]

El 1939, amb la finalitat de la guerra civil va ser nomenat degà de la facultat de Ciències de la Universitat de Madrid.^[10] Va ser el primer director de l'Institut del Combustible, fundat el 1940,^[11] i va prendre possessió d'un seient com a acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina el 20 d'abril de 1941, només uns mesos abans de morir.^[1] En la seva obra científica destaquen recerques sobre l'obtenció de combustibles líquids a partir de carbó,^[12] en els quals va posar la seva esperança de cara a una Espanya autàrquica.^[13]

Notes

↑ Posteriorment va exercir els càrrecs de governador civil de les províncies de Múrcia (1918-1919)^[4]^[5] i Sevilla (1919).^[6]

Referències

1 2 3 4 Matilla Gómez, 1987, p. 235-236.
↑ Ferrando Mas, 1938, p. 20-21.
↑ Sánchez Santiró, 1998, p. 170-171.
↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto nombrando Gobernador civil de la provincia de Murcia, a D. Luis Bermejo, ex Alcalde de Valencia». Gaceta de Madrid núm. 332, de 28 de noviembre de 1918, p. 784.
↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto nombrando Gobernador civil de la provincia de Sevilla a D. Luis Bermejo, que desempeña igual cargo en el de Murcia». Gaceta de Madrid, p. 918.
↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto admitiendo la dimisión del cargo de Gobernador civil de la provincia de Sevilla a D. Luis Bermejo». Gaceta de Madrid núm. 125, de 5 de mayo de 1919, p. 446.
↑ Vergara Deltoro, 1998, p. 197.
↑ Vergara Deltoro, 1998, p. 198-199.
↑ Matilla Gómez, 1987, p. 236.
↑ Otero Carvajal, 2006, p. 76.
↑ Diversos autors, 2002, p. 670.
↑ Ferrando Mes, 1938, p. 20-21.
↑ «En el Instituto de Estudios Políticos. Interesante conferencia de D. Luis Bermejo, decano de la Facultad de Ciencias». ABC, 19-04-1940, p. 8.

Bibliografia

Ferrando Mas, Pedro «Investigaciones sobre geoquímica española». Revista de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales, XXXVI, 3-4, julio-diciembre 1938, p. 20-21. Arxivat de l'original el 2018-02-15 [Consulta: 14 febrer 2018].
Matilla Gómez, Valentín. 202 Biografías Académicas. Real Academia Nacional de Medicina, 1987.
Otero Carvajal, Luis E. La destrucción de la ciencia en España: depuración universitaria en el franquismo. Editorial Complutense, 2006. ISBN 9788474918083.
Sánchez Santiró, Ernest. Científics i professionals: La Facultat de Ciències de València (1857-1939). Publicacions de la Universitat de València, 1998. ISBN 9788437033419.
Varios autores «El CSIC en 1940. Apéndice 1». Arbor, CLXXII, 679-680, julio-agosto 2002, p. 655-672. ISSN: 0210-1963.
Vergara Deltoro, Juan. «La química en Valencia (1900-1939». A: Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996). Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 191-204. ISBN 9788472833913.

[7] Posteriorment va exercir els càrrecs de governador civil de les províncies de Múrcia (1918-1919)^[4]^[5] i Sevilla (1919).^[6]

[FOOTNOTEMatilla_Gómez1987235-236-1] 1 2 3 4 Matilla Gómez, 1987, p. 235-236.

[FOOTNOTEFerrando_Mas193820-21-2] Ferrando Mas, 1938, p. 20-21.

[FOOTNOTESánchez_Santiró1998170-171-3] Sánchez Santiró, 1998, p. 170-171.

[4] Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto nombrando Gobernador civil de la provincia de Murcia, a D. Luis Bermejo, ex Alcalde de Valencia». Gaceta de Madrid núm. 332, de 28 de noviembre de 1918, p. 784.

[5] Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto nombrando Gobernador civil de la provincia de Sevilla a D. Luis Bermejo, que desempeña igual cargo en el de Murcia». Gaceta de Madrid, p. 918.

[6] Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto admitiendo la dimisión del cargo de Gobernador civil de la provincia de Sevilla a D. Luis Bermejo». Gaceta de Madrid núm. 125, de 5 de mayo de 1919, p. 446.

[FOOTNOTEVergara_Deltoro1998197-8] Vergara Deltoro, 1998, p. 197.

[FOOTNOTEVergara_Deltoro1998198-199-9] Vergara Deltoro, 1998, p. 198-199.

[FOOTNOTEMatilla_Gómez1987236-10] Matilla Gómez, 1987, p. 236.

[FOOTNOTEOtero_Carvajal200676-11] Otero Carvajal, 2006, p. 76.

[FOOTNOTEDiversos_autors2002670-12] Diversos autors, 2002, p. 670.

[FOOTNOTEFerrando_Mes193820-21-13] Ferrando Mes, 1938, p. 20-21.

[14] «En el Instituto de Estudios Políticos. Interesante conferencia de D. Luis Bermejo, decano de la Facultad de Ciencias». ABC, 19-04-1940, p. 8.

[1]

[2]

[3]

[a]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[4]

[5]

[6]

Alcaldes de València
Restauració	Díez de Rivera (1875-76) · Martínez Gil (1876-78) · Navarrete (1878-79) · Pueyo (1879-81) · Busutil Barberá (1881) · Sales (1881-84) · Ruiz de Lihory (1884-85) · Iranzo (1885-86) · Sapiña (1886) · Ferran (1886-87) · Sales (1887-88) · Alcayne (1888-89) · Mata (1889-90) · Salas (1890) · Sanchis Pertegás (1890-91) · Dorda (1891) · Martínez Gil (1891-92) · Berenguer (1892) · Busutil Montón (1892-93) · Zabala (1893-94) · Reig (1894-95) · Salazar (1895-96) · Noguera (1896-97) · Santonja (1897) · Martínez Bertomeu (1897-99) · Guzmán (1899) · Dorda (1899-00) · Montesinos (1900-01) · Igual (1901-02) · Montesinos (1902-03) · Francisco Maestre (1903) · Puig (1904) · Polo (1904-05) · Ordeig (1905) · Llagaria (1905) · Sanchis Bergón (1906-07) · Paredes (1907) · Martínez Aloy (1907) · José Maestre (1907-09) · Paredes (1909-10) · Aliaga (1910) · Ibáñez Rizo (1910-11) · Bermejo (1911-12) · Ibáñez Payés (1912-13) · Francisco Maestre (1913-15) · Ferraz (1915) · Paredes (1915-16) · Gurrea (1916-17) · Martínez Aloy (1917) · Mira (1917) · Valentín (1918-19) · Cuber (1919) · Bort (1919-20) · Samper (1920-22) · Albors (1922-23) · Artal (1923) · Avilés (1923-1924) · Oliag (1924-27) · Sousa (1927-30) · José Maestre (1930-31)
IIa República	Marco (1931) · Trigo (1931) · Alfaro (1931-32) · Lambies (1932-34) · Gisbert (1934-36) · Olmos (1936) · Cano (1936-37) · Torres (1937-39)
Franquisme	Londres (1939) · Manglano Cucaló (1939-43) · Gómez Trénor (1943-47) · Manglano Selva (1947-51) · Rull (1951-55) · Trénor (1955-58) · Rincón de Arellano (1958-69) · López Rosat (1969-73) · Ramon Izquierdo (1973-76) · Soto (1976) · Ramon Izquierdo (1976-79)
Constitució	Martínez Castellano (1979) · Pérez Casado (1979-89) · Ródenas (1989-91) · Barberà (1991-15) · Ribó (2015-23) · Català (2023-)

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1) GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	Dialnet (1)