Màrcia Severa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMàrcia Severa
Woodcut illustration of the artist Marcia Varronis (or Iaia of Cyzicus) - Penn Provenance Project.jpg
Il·lustració de Màrcia Severa, per Giovanni Boccaccio, a De mulieribus claris (1376)
Biografia
Naixement c. 100 aC (Julià)
Cízic
Mort data desconeguda.
antiga Roma
Activitat
Ocupació Pintora
Modifica dades a Wikidata

Màrcia Severa (Cízic, Mísia, fl. c. 100 a.C.), més coneguda com a Iaia de Cízic, fou una pintora de l'Antiga Roma, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timareta, Aristareta i Olímpia.[1][2][3] És l'única d'elles que fa referència al món romà i no pas grec,[4] i la primera dona de la qual es té notícia d'un autoretrat.[5]

Biografia[modifica]

La descripció de Plini el Vell sobre Iaia a la seva obra Naturalis Historia és la més extensa de les sis pintores que menciona:[6]

« (llatí)  iaia cyzicena, perpetua virgo, M. Varronis iuventa romae et penicillo pinxit et cestro in eboreimagines mulierum maxime et neapoli anum in grandi tabula, suam quoqueimaginem ad speculum. nec ullius velocior in pictura manus fuit, artis verotantum, ut multum manipretiis antecederet celeberrimos eadem aetateimaginum pictores sopolim et dionysium, quorum tabulae pinacothecasinplent.

(català) Iaia de Cízic, que sempre va romandre soltera, va pintar a Roma, durant la joventut de Marc Terenci Varró, amb pinzell i gúbia sobre ivori, sent principalment els seus subjectes retrats femenins. A Nàpols hi ha un retrat obra seva, el retrat d'una dona gran; com també un autoretrat d'ella mateixa, pres amb l'ajuda d'un mirall. No hi havia cap pintor amb més traça que ella; al mateix temps la seva habilitat artística era tal que les seves obres es van vendre a preus molt més alts que les dels pintors de retrats més famosos de la seva època, Sopoli i Dionís, dels qui estan plenes les nostres galeries. »
— Plini el Vell, Naturalis Historia, 35.54[3]

L'esment a la coincidència temporal amb Marc Terenci Varró en situen l'existència vora l'any 100 a.C.[1] La gúbia a què es fa referència era una petita espàtula que permet relacionar l'obra de Iaia amb en la tècnica encàustica, en què es barregen colors amb cera a alta temperatura i que posteriorment s'apliquen directament a la superfície de l'obra.[7][8] Per altra banda, la menció de Plini sobre el seu autoretrat fa que esdevingui el primer d'una dona del qual es té constància en la història de la humanitat.[5]

Iaia també és àmpliament descrita per l'humanista italià Giovanni Boccaccio a l'enciclopèdia sobre dones De mulieribus claris. Referida com a Màrcia Varronis, Boccaccio destaca la seva habilitat amb la brotxa i el cisell, però aprofundeix sobretot en l'aspecte de la seva virginitat fent esment a la "sensibilitat moral única", per la qual, a fi d'evitar la representació pictòrica d'homes nus, va decidir només il·lustrar dones. Per altra banda, la filòsofa protofeminista Christine de Pisan, que també la menciona a l'obra Llibre de la ciutat de les dames, pràcticament només dedica un epítet a la seva condició de verge i se centra en el seu autorretrat, que defineix com un atribut identificatiu de la pintura medieval.[9]

Representacions de Màrcia Severa a l'obra De mulieribus claris
de Giovanni Boccaccio (1374, Biblioteca Nacional de França)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Iaia (Fl. C. 100 BCE)» (en anglès). Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Encyclopedia.com. [Consulta: 2 agost 2018].
  2. Dabbs, 2017, p. 28.
  3. 3,0 3,1 Plini el Vell, 77-79 d.C., 35.54.
  4. Corbell, Anthony «A New Painting of Calypso in Pliny the Elder» (en anglès). EuGeStA: European network on Gender Studies in Antiquity. University of Virginia, 17, 2017.
  5. 5,0 5,1 Valdivieso, 1994, p. 97.
  6. Cohick, 2009, p. 239.
  7. Kleiner, 2008, p. 195.
  8. Kleiner, 2010, p. 228.
  9. Harris Bluestone, 1995, p. 73.

Bibliografia[modifica]

  • Cohick, Lynn. Women in the World of the Earliest Christians: Illuminating Ancient Ways of Life (en anglès). Baker Academic, 2009. ISBN 9781441207999. 
  • Dabbs, Julia K. «I. The Forerunners: Life Stories of Ancient and Medieval Women Artists». A: "Life Stories of Women Artists, 1550-800": An Anthology (en anglès). Routledge, 2017, p. 23-44. ISBN 9781351560238. 
  • Harris Bluestone, Natalie. Double Vision: Perspectives on Gender and the Visual Arts (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1995. 
  • Kleiner, Fred S. Gardner's Art through the Ages: The Western Perspective (en anglès). Cengage Learning, 2008. ISBN 9780495573555. 
  • Kleiner, Fred S. A History of Roman Art, Enhanced Edition (en anglès). Cengage Learning, 2010. ISBN 9780495909873. 
  • Plini el Vell. Naturalis Historia (en llatí). Book XXXV. An Account Of Paintings and Colours, 77-79 d.C. [Consulta: 2 agost 2018]. 
  • Valdivieso, Mercedes. «El autorretrato femenino». A: Pensar las diferencias (en castellà). Barcelona: Edición del Seminario Interdisciplinar Mujeres y Sociedad; Universitat de Barcelona, 1994. ISBN 8447703215.