Màrius Verdaguer Travesi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMàrius Verdaguer Travesi
Màrius Verdaguer per Rafael Barradas.jpg
Dibuix de Màrius Verdaguer, per Rafael Barradas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1885 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Activitat
OcupacióPoeta i periodista Modifica el valor a Wikidata

Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i traductor poliglot i periodista.[1]

Es formà a Segòvia, on el seu pare fou catedràtic d'institut. Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novel·la i un recull poètic.[2] Es llicencià en dret a Barcelona el 1914, on fixà la seva residència i realitzà la seva vida professional. Mai exercí d'advocat i el mateix any va ingressar a El día gráfico com a redactor internacional. L'any següent el fitxa La Vanguardia també per portar la política internacional. Més endavant, el nou director Gaziel li encarregà la crítica literària i li va permetre també publicar articles sobre temes diversos, el que va posar dwe manifest la seva àmplia gamma d'interessos culturals. Fou un dels fundadors i el director de la revista Mundo Ibérico (1927-1928).[3] El 1940 deixa La Vanguardia no per voluntat pròpia.[4] També va treballar a la redacció del diari barceloní Las Noticias, fundat per Rafael Roldós.

Després d'un quart de segle d'aventures barcelonines, i amb el final de la Guerra Civil, Verdaguer va haver de marxar de Barcelona, recalant a Mallorca, on va col·laborar amb la revista Destino i amb Diario de Mallorca. El 1958 Mario Verdaguer va decidir tornar a la capital catalana, on moriria cinc anys després fruit d'una llarga malaltia.

Verdaguer va ser un intel·lectual molt complet, poeta modernista inicial, novel·lista estimable primer, modernista i avantguardista després, autor final d'una novel satírica (Un verano en Mallorca) i algun llibre de records (Medio siglo de vida íntima barcelonesa), deu novel·les que van comptar en el seu temps (sobretot Piedras y viento, La isla de oro, El marido, la mujer y la sombra i Un intelectual y su carcoma') i a més va publicar amb èxit traduccions de Goethe, Zweig, Jünger i Thomas Mann.

Deixà inèdites unes ambicioses memòries. Com a pintor, les seves obres quedaren gairebé inèdites en vida i mantenen influències de l'estampa japonesa i de l'expressionisme alemany i són fruit d'un pòsit avantguardista matisat pel seu característic lirisme d'intel·lectual contemplatiu i hipersensible.[2]

Va rebre influències literàries per les dues branques familiars, ja que estava emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Josep Miquel Guàrdia. Un any abans de morir, el 1962, va veure com s'incorporava el seu retrat a la Galeria municipal de l'Ajuntament de Maó, com a Menorquí Il·lustre.

Obres publicades:[5][modifica]

Poesia[modifica]

En el Ángelus de la tarde. Palma de Mallorca. Imprenta Amengual i Muntaner. 1908

Novel·les[modifica]

La Venus llora. Palma de Mallorca. 1908

La isla de Oro. Barcelona. Editorial Lux. 1926

El marido, la mujer y su sombra. Barcelona. Lux. 1927

Piedras y Viento. Barcelona. Lux. 1928

Tres pipas. Barcelona. Editorial Lux. 1929

La mujer de los cuatro fantasmas. Barcelona. Mentora.1931.

Un intelectual y su carcoma. Barcelona. Apolo. 1934

Un verano en Mallorca. Barcelona. Barna. 1959

Teatre.[modifica]

Sonido 13. Barcelona. Lux. 1930

Memòries i records de Mario Verdaguer.[modifica]

La ciudad desvanecida. Mallorca. Imprenta Alcover.1953

Medio siglo de vida íntima Barcelonesa. Barcelona. Barna. 1954.

Mario y Joaquín Verdaguer vistos el uno por el otro. Mahón. 1964.

Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Palma. Guillermo Canals, UIB, 2009

Biografies[modifica]

Vida de Aldonza Lorenzo. Ed Estudio.

Ana Grigorievna, segunda mujer de Dostoiewski, pròleg a Cartas de Dostoiewski a su mujer. Barcelona. Apolo. 1937

Las mujeres de la Revolución. Barcelona. Apolo. 1932

Rasputín. Barcelona. Apolo. 1932

La dominación británica en Menorca. Panorama Balear 1952

Traduccions[modifica]

BULTATVIC, M El gallo rojo vuela hacia el cielo. Barcelona. Plaza & Janes

De VIGNY, Alfred. Vida y muerte del capitán Renaud o el bastón del Junco. Barcelona. Apolo.

GOETHE, W Herman y Dorotea.

ISTRATI, Panaït Mi tío Ánghel.

JÜNGER, E. Tempestades de acero.

LEVINSON, André. La patética vida de Dostoiwesky.

MAINSTRE,X. La Joven siberiana.

MAINSTRE, X El leproso de la ciudad de Aosta.

MANN, Thomas. La montaña mágica. Barcelona.Apolo.

PAPINI, G. Gog. Barcelona. Apolo.

PAPINI, G Dante vivo. Barcelona. Plaza&Janes.

PASCOAES, T Napoleón. Barcelona. Apolo.

SAUVY, E. Aventuras de una mujer en el avión.

ZWEIG, S. Momentos estelares de la Humanidad. Barcelona. Apolo.

ZWEIG, S. Los ojos del hermano eterno. Barcelona. Apolo.

Escrites baix pseudònims (moltes vegades confoses amb traduccions)

FORSTER, Wilhelm: El barón Trenck.

THOMSON, T.S.A. El enigma del despertar de China. Barcelona. Apolo. 1931.

Referències[modifica]

  1. R.C. «Mario Verdaguer, escritor y traductor ante todo». El País, 21-05-2005. [Consulta: 1r gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Màrius Verdaguer i Travessi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r gener 2016].
  3. Sanz Roig, Diana «Los proyectos editoriales de Mario Verdaguer: la revista Mundo Ibérico y las editoriales Lux y Apolo» (en castellà). Revista de Literatura. Instituto de Lengua, Literatura y Antropología (CSIC), LXXV, 149, enero-junio 2013, pàg. 1981. DOI: 10.3989/revliteratura.2013.01.009. ISSN: 0034-849X [Consulta: 8 gener 2019].
  4. Verdaguer, Mario. Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Palma de Mallorca: Guillermo Canals : Universitat de les Illes Balears, 2008. ISBN 9788487570186. 
  5. ENTRAMBASAGUAS, Joaquín de. Las mejores novelas contemporáneas(1930- 1934) (en castellà). VIII. Barcelona: Planeta, 1967. 

Enllaços externs[modifica]