Màrius Verdaguer Travesi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMàrius Verdaguer Travesi
Dades biogràfiques
Naixement 1885
Maó
Mort 1963 (77/78 anys)
Activitat professional
Ocupació Poeta i periodista
Modifica dades a Wikidata

Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i traductor poliglot i periodista.[1]

Es formà a Segòvia, on el seu pare fou catedràtic d'institut. Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novel·la i un recull poètic.[2] Es llicencià en dret a Barcelona el 1914, on fixà la seva residència i realitzà la seva vida professional. Mai exercí d'advocat i el mateix any va ingressar a El día gráfico com a redactor internacional. L'any següent el fitxa La Vanguardia també per portar la política internacional. Més endavant, el nou director Gaziel li encarregà la crítica literària i li va permetre també publicar articles sobre temes diversos, el que va posar dwe manifest la seva àmplia gamma d'interessos culturals. El 1940 deixa La Vanguardia no per voluntat pròpia.[3] També va treballar a la redacció del diari barceloní Las Noticias, fundat per Rafael Roldós.

Després d'un quart de segle d'aventures barcelonines, i amb el final de la Guerra Civil, Verdaguer va haver de marxar de Barcelona, recalant a Mallorca, on va col·laborar amb la revista Destino i amb Diario de Mallorca. El 1958 Mario Verdaguer va decidir tornar a la capital catalana, on moriria cinc anys després fruit d'una llarga malaltia.

Verdaguer va ser un intel·lectual molt complet, poeta modernista inicial, novel·lista estimable primer, modernista i avantguardista després, autor final d'una novel satírica (Un verano en Mallorca) i algun llibre de records (Medio siglo de vida íntima barcelonesa), deu novel·les que van comptar en el seu temps (sobretot Piedras y viento, La isla de oro, El marido, la mujer y la sombra i Un intelectual y su carcoma') i a més va publicar amb èxit traduccions de Goethe, Zweig, Jünger i Thomas Mann.

Deixà inèdites unes ambicioses memòries. Com a pintor, les seves obres quedaren gairebé inèdites en vida i mantenen influències de l'estampa japonesa i de l'expressionisme alemany i són fruit d'un pòsit avantguardista matisat pel seu característic lirisme d'intel·lectual contemplatiu i hipersensible.[2]

Va rebre influències literàries per les dues branques familiars, ja que estava emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Josep Miquel Guàrdia. Un any abans de morir, el 1962, va veure com s'incorporava el seu retrat a la Galeria municipal de l'Ajuntament de Maó, com a Menorquí Il·lustre.

Referències[modifica]

  1. R.C. «Mario Verdaguer, escritor y traductor ante todo». El País, 21-05-2005. [Consulta: 1 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Màrius Verdaguer i Travessi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 gener 2016].
  3. Verdaguer, Mario. Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Palma de Mallorca: Guillermo Canals : Universitat de les Illes Balears, 2008. ISBN 9788487570186.