Vés al contingut

Rafael Barradas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Barradas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rafael Manuel Pérez Giménez Modifica el valor a Wikidata
4 de gener de 1890
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 de febrer de 1929
(39 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Buceo Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRafael Barradas Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEspanya (1914–1928) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUruguaia
Activitat
Lloc de treball Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntonio Pérez Barradas Modifica el valor a Wikidata
GermansCarmen Barradas
Antonio de Ignacios Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 14742657Modifica el valor a Wikidata

Rafael Barradas (Montevideo, 4 de gener de 1890-Montevideo, 12 de febrer de 1929) va ser un pintor i dibuixant uruguaià. Reconegut impulsor a Espanya de la Societat d'Artistes Ibèrics, va ser molt estimat pel cercle d'intel·lectuals de la generació del 27.[1]

Biografia

[modifica]

Rafael Manuel Pérez Giménez, conegut com a Rafael Barradas, va néixer a Montevideo (l'Uruguai) el 4 de gener de 1890, fill del matrimoni d'Antonio Pérez Barradas, pintor i decorador de parets, i de Santos Giménez Rojas, tots dos espanyols residents d'aquesta ciutat. Va ser el segon de tres germans: Carmen, la major, pianista i compositora d'avantguarda, i Antonio, dibuixant i escriptor que va utilitzar el pseudònim d'Antonio de Ignacios.[2][3]

Viatge a Europa en 1913

[modifica]

Va viatjar a Europa el 1913 gràcies al seu amic, el cantant Alfredo Medici, que li va compartir la beca que el Govern uruguaià li va atorgar per a perfeccionar-se en el Teatre de la Scala de Milà. Allí va contactar amb els futuristes italians. A finals del mateix any va viatjar a París, on va tenir la possibilitat de conèixer i veure els moviments d'avantguarda que allí es gestaven, i posteriorment va tornar a Milà.

Rafael Barradas, El Tango, oli sobre cartó, 44 × 36,5 cm (1913) Museu Nacional de Belles arts (l'Argentina).

Va desenvolupar una particular forma d'expressió pictòrica, consistent a dotar als seus dibuixos d'una gran força expressiva recolzada en un excel·lent cromatisme, definit com "vibracionisme". A Barcelona, on es va traslladar en 1914, es va relacionar amb poetes catalans joves d'avantguarda com Joan Salvat-Papasseit i Juan Gutiérrez Gili.[4]

Barcelona i Saragossa

[modifica]

Al desembre de 1914 va deixar la ciutat comtal per a traslladar-se a Madrid a peu, però només va arribar a Aragó, on va ser recollit per una família pagesa que el va ajudar a sobreposar-se. El 14 d'abril de 1915 es va casar a la basílica del Pilar de Saragossa amb Simona Lainez i Saz, més coneguda com a Pilar, filla d'aquella família. Allí va exposar les seves obres en dues oportunitats al desembre d'aquell any. Més endavant, en 1923, tornaria a la campanya aragonesa, a Luco de Jiloca, i pintaria la sèrie dels "Magnífics", personatges del poble en els seus quefers, amb un altre to de color més expressiu, de paleta més baixa, abandonant el "vibracionisme".[5]

Barcelona

[modifica]

Al 1916 torna a Barcelona amb la seva esposa Pilar i es reuneix amb la seva família vinguda des de Montevideo. Va conèixer i va enfortir amistat amb el seu compatriota el pintor Joaquín Torres García i va exposar en la galeria de Joseph Dalmau al desembre de 1917. L'obra de Torres García faria un tomb des que va conèixer el vibracionisme de Barrades. Anys després desenvoluparia el seu universalisme constructiu.

Madrid

[modifica]
Zíngares (1919)

Al 1919 es trasllada a Madrid i s'instal·la en la rodalia d'Atocha, on freqüenta les tertúlies de cafè i es tracta amb personatges com Guillermo de Torre, Jorge Luis Borges, Norah Borges, Federico García Lorca, Salvador Dalí, Ramón Gómez de la Serna, Benjamí Jarnés, Manuel Abril, Luis Buñuel i José Francés, qui li presenta a Gregorio Martínez Sierra. Aquest últim el va contractar per a dibuixar-li els vestuaris i escenografies del Teatre Eslava, on tindrà un paper preponderant en el "Teatre dels nens" (temporada de 1921-1922), fomentat per un interès compartit amb el seu amic Joaquín Torres García, que li recorda en la seva correspondència, i en connexió amb el futurisme italià.[6]

També va il·lustrar amb els seus dibuixos les obres de l'editorial Estrella de Martínez Sierra, on participa en les edicions en espanyol de Lorenzaccio; Temps difícils; Ella i Ell; Tu ets la Pau; Gaudeamus, En el fons; etc.; i amb Ramón Gómez de la Serna a Calp. Col·labora en diverses revistes d'art (Terrisseria del poeta uruguaià Juliol J. Casal, Hèlixs, Grècia, Taulers amb Borges, Vltra (al costat de Norah Borges, entre altres) i publicacions per a nens com les de l'Editorial Saturnino Calleja. Entre les seves activitats també poden ressenyar-se la seva relació amb l'escultor Alberto Sánchez i el dibuixant Enrique Garrán i la seva implicació en el fenomen avantguardista que després es coneixerà com a Escola de Vallecas.[7]

Jarnés, de la Ossa, Buñuel, Barrades i Lorca, posant davant el Cafè del Prat (Madrid, 1923).[8]

Així mateix, va participar en la primera exposició d'Artistes Ibèrics de 1925; aquest mateix any, la presentació Un Teatre d'Art de Martínez Sierra en l'Exposició d'Art Decoratiu de París va guanyar el primer premi i Barrades el Gran Premi. A la fi d'aquest any i principis de 1926 va a França on, en Sant Joan de Llum, passa un període en el qual produeix una sèrie de dibuixos i aquarel·les del port i els seus personatges.

L'Hospitalet de Llobregat

[modifica]

Al 1926, després de trencar amb la companyia de Martínez Sierra, es va traslladar a l'Hospitalet de Llobregat, a Catalunya, on va desenvolupar la sèrie dels "Místics", pintura d'evocació religiosa, així com, en 1928, la sèrie "Estampones Montevideanos" inspirant-se a la seva ciutat natal i les escenes del port i el barri Sud; amb això anticipava la seva fi ja que la seva salut estava en deterioració constant. De tota manera el seu incansable optimisme reunia a la seva casa a tots els artistes catalans d'avantguarda en el que es va dir el "Ateneíllo d'Hospitalet"; per allí van passar Garrán, Ferrant, Gili, Lorca, Dalí i Marinetti, entre altres. Va organitzar la primera (i única) exposició de dibuixos de García Lorca a la sala Dalmau de Barcelona.

De la seva estada a L'Hospitalet, a més de l'associació cultural "El Ateneillo de L'Hospitalet", manté i conserva la seva memòria a la ciutat: l'Auditori Rafael Barradas, a la Rambla Just Oliveras de la ciutat, i el nom d'un carrer pròxim a la Gran Via.[9][10]

Retorn a Montevideo

[modifica]

Al novembre de 1928 va tornar des de L'Hospitalet a l'Uruguai, molt malalt, i va morir als pocs mesos, el 12 de febrer de 1929, deixant la major part de la seva obra en mans de la seva família, qui la va exposar permanentment a la seva casa fins a 1969, any en què els seus hereus van fer lliurament de l'obra al Ministeri d'Educació i Cultura de l'Uruguai a fi de crear un Museu Barrades.[11]

Avui dia la col·lecció es troba en el Museu Nacional d'Arts Visuals de Montevideo, on es va exposar en 1972. En 2013, entre març i juny, es va repetir una mostra antològica de similars característiques ocupant totes les sales del Museu Nacional d'Arts Visuals, amb 200 pintures i dibuixos seleccionats del seu patrimoni de 503 obres de l'artista, acompanyada per un catàleg de 350 pàgines. En el marc de l'exposició, el Correu Uruguaià va presentar un segell en el seu homenatge.[12][13][14]

El 16 d'abril de 2008 es va rematar un oli sobre tela titulat Nina, datat en 1919, de 51,5 x 59,5 cm en la signatura Castells i Castells, de Montevideo, pel qual es van pagar 108 000 dòlars estatunidencs. En 2010 l'oli "Calixto" va ser rematat en 240 000 dòlars.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. La Sociedad de Artistas Ibéricos y el arte español de 1925, 1995. ISBN 9788480260541.
  2. ↑ «Recordando a Rafael Barradas». EL PAIS Cultural, 10-05-2013. Arxivat de l'original el 10 de mayo de 2013.
  3. ↑ «Catálogo Barradas - Colección MNAV». Museo Nacional de Artes Visuales, 2013.
  4. ↑ Biografías y Vidas. «Rafael Barradas». [Consulta: 12 novembre 2004].
  5. ↑ García Guatas, Manuel «Barradas: «Ars longa vita brevis»» (pdf). Artigrama. Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 17, 2002, pàg. 53. ISSN: 0213-1498 [Consulta: 24 setembre 2011].
  6. ↑ Cansinos Assens, Rafael. La novela de un literato. Madrid: Alianza Editorial, 3 tomos, 1985. ISBN 978-84-206-5914-5.
  7. ↑ «Monografía sobre Barradas y las Vanguardias» (en español). Museo Nacional de Artes Visuales, marzo-junio 2013. [Consulta: 1 enero 2018].
  8. ↑ Xavier Rius Xirgu. «Rafael Barradas». [Consulta: 25 juny 2014].
  9. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». www.l-h.cat. [Consulta: 19 febrer 2026].
  10. ↑ J.S. «L'Hospitalet se aferra al recuerdo de Rafael Barradas en el marco de la Biennal Catalunya-Uruguay» (en castellà). El Periódico, 02-05-2013. [Consulta: 19 febrer 2026].
  11. ↑ Museo Nacional de Artes Visuales. «Rafael Barradas».
  12. ↑ Museo Nacional de Artes Visuales. «Catálogo "Barradas", 1972».
  13. ↑ Fernanda Muslera. «El merecido regreso de Rafael Barradas», 23-03-2013. Arxivat de l'original el 30 de mayo de 2013. [Consulta: 21 juliol 2013].
  14. ↑ Correo Uruguayo. «Sello homenaje a Rafael Barradas», 12-06-2013. [Consulta: 21 juliol 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Pereda, Raquel. Barradas. Montevideo: Galería Latina, 1989. LCCN 94834687-{{{3}}}. 
  • De Ignacios, Antonio. Historial Rafael Barradas, 1953. 
  • "La generació del 14: entre el noucentisme i l'avantguarda (1906-1926)", Fundació Cultural MAPFRE Vida, Madrid, 2002.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Barradas&oldid=36928802»