Míriam Cano
 (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1982 (41/42 anys) Molins de Rei (Baix Llobregat) |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora, crítica |
| Lloc web | miriamcano.cat… |
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és escriptora i periodista. Viu a Barcelona.
El seu primer poemari va ser Buntsandstein[1] (2013). A més, ha estat publicada a les antologies II Festival de Poesia des dels Balcons[2] (2014) i Assumiràs la Veu[3] (2014). La seva segona obra poètica va ser Ancoratge (2016).[4] La seva primera obra narrativa és el recull de contes Cremen cels (2017)[5] compartit amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d'Emily Dickinson (2017) i Cartes a un amic alemany, d'Albert Camus (2019).[6] El seu darrer poemari és Vermell de Rússia (2020).[6]
També ha exercit de crítica cinematogràfica i musical en diverses publicacions culturals en línia i ha col·laborat en diversos programes de ràdio centrats, sobretot, en la música de cinema. A més, col·labora a Catorze: cultura viva,[7] a Nació Digital,[8] i El Violí Vermell de Catalunya Música.[9] Des de 2016 fins a 2018 va exercir de crítica literària al programa Els experts d'iCat i des de 2019 al programa L'irradiador de la mateixa emissora radiofònica. Entre els darrers projectes, cal destacar la publicació del poemari Nàufrags,[10] un espectacle de Lluís Danés i Roca que es va representar el gener de 2016 al Mercat de les Flors.[11] Ha guanyat el premi de poesia Martí Dot l'any 2012[12] amb el seu poemari Buntsandstein[1] (2013). També ha participat en el recull de contes Cremen cels (2017). El 2020 publica el poemari Vermell de Rússia.
Com a traductora s'ha encarregat de la versió catalana de Bluets de Maggie Nelson i La casa de Mango Street de Sandra Cisneros, ambdues publicades per l'Altra Editorial. Igualment, ha traduït Una onada de John Ashbery, obra publicada el 2022 per l'editorial Lleonard Muntaner.[13]
És codirectora de l'Escola Bloom de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Miravete, Ricard «La fragmentació del sentit». El Punt Avui, 29-11-2013 [Consulta: 15 juny 2016].
- ↑ «Revista Calaméo» (en català).
- ↑ «NacióDigital». Miquel Macià.
- ↑ «"Ancoratge" de Míriam Cano, un poemari que "tranquil·litza les neurones"» (en català).
- ↑ http://www.labreuedicions.com/cremen-cels-lultim-fill-laboratori-periferic-labreu-11-12-17/
- ↑ 6,0 6,1 «VERMELL DE RÚSSIA, de Míriam Cano - laBreu Edicions : laBreu Edicions». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Piquer, Eva. «Catorze. Cultura Viva (diari digital)». Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ Macià, Miquel. «NacióDigital». [Consulta: Dilluns 13 juny 2016].
- ↑ «TV3 i Catalunya Ràdio». Arxivat de l'original el 2016-08-05. [Consulta: Divendres, 29 gener 2016, a les 23:00].
- ↑ «ara.cat (diari)». [Consulta: 08/01/2016 12:22].
- ↑ «Mercat de les flors Dansa i art de moviment (butlletí)».
- ↑ «Premi de poesia Matí Dot pel seu primer poemari Buntsandstein.» (en català).
- ↑ https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/poesia-abstracta-john-ashbery_1_4405775.html