MELiSSA (Agència Espacial Europea)
  | |||
| |||
| Tipus | projecte | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1989 - | ||
| Lloc web | melissafoundation.org | ||
    | |||
El projecte MELiSSA (de les sigles en anglès, Micro-Ecological Life Support System Alternative) és un programa internacional coordinat per l'Agència Espacial Europea[1] que busca preparar futures missions tripulades mitjançant un augment de l'autonomia de la tripulació tot produint oxigen, aigua i aliments mitjançant processos de reciclatge.[2] Encara que el projecte es va iniciar en el 1987 les activitats associades i els contractes van començar l'any 1989.[3]
El projecte s'organitza en 5 activitats diferents: investigació acadèmica, experiments de vol, demostració terrestre, aplicacions terrestres i educació i comunicació.[2] En el projecte hi participen un total de 15 institucions científiques i més de 100 investigadors i enginyers que han generat més de 1000 informes tècnics i més de 200 publicacions.[3]
Objectius científics[modifica]
El seu objectiu és el desenvolupament d'un sistema de suport vital en circuit tancat a través del us de microrganismes i algues per ser utilitzat en la regeneració i el reciclatge de recursos organics i inorganics per a missions espacials de llarga durada a les bases lunars o vols a Mart.
La base del MELiSSA és el tractament, recuperació i reciclatge de biomassa comestible, aigua i oxigen a partir de les deixalles humans i el diòxid de carboni. Moltes d'aquestes solucions tenen un impacte directe i presenten solucions als problemes ambientals en la Terra. Els exemples inclouen: optimització dels sistemes de tractament d'aigües, sistemes avançats d'aigües residuals, reciclatge de residus, creixement del cultiu controlat, etc.
Governança[modifica]
El projecte MELiSSA és dirigit pel Thermal and Environmental Control Section (TEC-MCT) de l'ESTEC que forma part de l'ESA. El projecte es basa en un programa de desenvolupament col·laboratiu amb nou socis i un seguit de subcontractistes de suport. Les organitzacions associades a l'ESA en el Memorandum Of Understanding del MELiSSA són:[3]
- SCK CEN a Mol, Bèlgica
- Centre tecnològic VITO a Mol, Bèlgica
- Universitat de Mons, Bèlgica
- Universitat Autònoma de Barcelona a Barcelona
- Universitat de Guelph a Guelph, Canadà
- Universitat Blaise Pascal a Clermont-Ferrand, França
- Enginyeria SHERPA a Paris, França;
- IPStar B.V. als Països Baixos
- Universitat de Lausana a Lausana, Suïssa
- Universitat de Ghent a Gent, Bèlgica
Tecnologia i aplicació[modifica]
Actualment, existeixen diverses tecnologies que ofereixen aplicacions que es poden classificar en:
- Tecnologia de Reciclatge de l'Aigua (aigua grisa, groga i negra)
- Tecnologia de Degradació de residus i fibra
- Tecnologia de Regeneració de l'Aire
- Tecnologia Sensorial Biològica
La compilació de les tecnologies del MELiSSA segueix sent un treball en progrés. Com la investigació i el desenvolupament continua, més tecnologies estaran disponibles també cara a la comercialització.
En general, totes les tecnologies del MELISSA són considerades a ser tecnologies netes i poden ser aplicades per a les plantes de tractament de l'aigua, unitats de tractament d'orina, granges de vida (tractament dels purins) i avions.
IPStar BV és responsable de les activitats de transferència tecnològica relacionades amb el consorci MELiSSA.
Història del projecte[modifica]
El projecte MELiSSA va ser ideat com una forma de suplir les necessitats logístiques de les missions espacials humanes de llarga durada, com les que es durien a terme tant a la Lluna com a Mart. Aquesta suplència va ser imaginada com un ecosistema artificial tancat, exactament el que és el projecte MELiSSA.[4]
Planta pilot[modifica]
La planta pilot de segona generació del projecte es troba a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser inaugurada el 2009. La funció de la planta pilot és la de demostrar, testejar i optimitzar el sistema de suport vital en circuit tancat en sol terrestre. L'any 2019, 3 seccions de la planta pilot ja estan operatives, un fotobioreactor, un reactor de nitrificació i una secció aïllada amb animals que simula la tripulació. La planta és totalment estèril i compta amb protecció de contaminació externa.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ «ESA / Enabling & Support / Space Engineering & Technology / Melissa / Organisation» (en anglès). Agència Espacial Europea. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Melissa Foundation: FAQ» (en anglès). MELiSSA Foundation. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Melissa Foundation» (en francès). [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «ESA / Enabling & Support / Space Engineering & Technology / Melissa / How it began» (en anglès). MELiSSA Foundation. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «10th Anniversary of the MELiSSA Pilot Plant» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Life support pilot plant paves the way to Moon and beyond» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2021].