Macunaíma

De Viquipèdia
Infotaula de llibreMacunaíma
Capa de Macunaíma 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
SubtítolO herói sem nenhum caráter Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i versió, edició o traducció Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorMário de Andrade Modifica el valor a Wikidata
Llenguaportuguès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióSão Paulo Modifica el valor a Wikidata, Brasil Modifica el valor a Wikidata, 1928 Modifica el valor a Wikidata
Editorialsine nomine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènererealisme màgic i fantasia Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaMacunaíma Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-85-209-3260-5 Modifica el valor a Wikidata

Macunaíma: O herói sem nenhum caráter (en català, Macunaíma, l'heroi sense cap caràcter), és una novel·la publicada l'any 1928 per Mário de Andrade, gran figura del modernisme brasiler.

Història[modifica]

Macunaíma és l'antiheroi protagonista del llibre. Es tracta d'un indígena que queda captivat per la gran ciutat (São Paulo) i la seva indústria. Per destacar la poca esma del personatge, la seva frase més repetida és Ai, que preguiça! ("Ai, quina mandra!"). Es tracta d'un joc de paraules, ja que en llengua tupi, aique significa "mandra", per tant és doblement peresós. De Andrade fa servir Macunaíma per representar la societat brasilera, a la què retreu la seva passivitat; al mateix temps, critica el creixement econòmic desmesurat que vivia el país en aquella època.[1]

L'obra s'enquadra en la corrent de l'indigenisme, que artistes com Tarsila do Amaral, Oswald de Andrade i el propi Mário venien propugnant en els anys precedents. N'és un exemple el Manifest Pau-Brasil, de 1924.[2]

L'escriptor opta per un prisma còmic –influència del surrealisme de Breton– i anti-romanticista i empra multitud de mites i llegendes del folklore nadiu. L'estructura de la història és innovadora, ja que no segueix una línia temporal ni espacial; també incorpora elements del realisme màgic, que ha sigut molt important en la producció artística brasilera.[3]

La novel·la és una defensa a ultrança dels trets distintius del Brasil. N'és un exemple el llenguatge escrit, que s'allunya de l'academicisme del portuguès europeu i s'apropa a la forma de parlar dels paulistes. Això queda ben palès en el capítol Carta pras Icamiabas.[4][5]

Sinopsi[modifica]

Macunaíma neix en una tribu amazònica. A diferència de la resta de nens del poblat, és entremaliat, mentider, traïdor i diu paraulotes. Té dos germans, Maanape i Jiguê. Quan creix, s'enamora de la Ci "Mãe do mato" (mare del bosc). Tenen un fill, però tant el nadó com la Ci moren.[6]

El protagonista es desespera i perd un amulet, regal de la seva estimada. Cercant-lo, s'adona que el gegant Paimã se l'ha endut a São Paulo. La història transcorre explicant el viatge de Macunaíma a la ciutat, què hi troba i les seves peripècies per recuperar la pedra de Ci.[7] Finalment aconsegueix recuperar-la i torna al seu poble, on novament perd l'amulet. Deprimit, decideix allunyar-se de tot i es converteix en la constel·lació de l'Ossa Major.[8]

Adaptacions[modifica]

L'any 1969, el director Joaquim Pedro de Andrade va estrenar la versió cinematogràfica, Macunaíma. Va aconseguir un notable èxit i és considerada una de les millors pel·lícules del cinema brasiler.[9]

El dramaturg Antunes Filho va preparar una adaptació teatral, que va ser estrenada en diversos països.[10]

Referències[modifica]

  1. Daufenback, Vanessa. Mário de Andrade e a cultura popular brasileira (tesi) (en portuguès brasiler). Araraquara: Universidade Estadual Paulista, 2008. 
  2. Viqueira, Rodrigo «Macunaíma de Mário de Andrade: lengua, héroe y los entrelugares de la identidad nacional». La traza y la letra, 01-01-2015.
  3. Almeida, Alexandra Vieira de «A recepção de Macunaíma na época de sua primeira publicação» (en portuguès). Palimpsesto - Revista do Programa de Pós-Graduação em Letras da UERJ, 4, 4, 2005, pàg. 113–128. ISSN: 1809-3507.
  4. Martínez, Alejandro A. «Macunaíma y Bartleby o sobre la destrucción del lenguaje» (en castellà). Cantera, 25-02-2014. [Consulta: 23 abril 2022].
  5. Marques Filho, Teotônio. «Macunaíma - Mário de Andrade - Modernismo» (en portuguès brasiler). Portal das Letras. Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 23 abril 2022].
  6. Redel, Elisangela «Ci, Mãe do Mato: o mito das amazonas às avessas em Macunaíma e o projeto modernista» (en portuguès). Manuscrítica. Revista de Crítica Genética, 30, 29-06-2016, pàg. 32–46.
  7. Fernández, Hans «Cansancio, oralidad y Mündigkeit en Macunaíma» (en castellà). Iberoromania, 2020, 92, 20-11-2020, pàg. 215–231. DOI: 10.1515/iber-2020-0018. ISSN: 1865-9039.
  8. George, David «Macunaima, A Parody of The Lusiads?». Chasqui, 14, 1, 1984, pàg. 41–52. ISSN: 0145-8973.
  9. Dib, André. «Abraccine organiza ranking dos 100 melhores filmes brasileiros» (en portuguès brasiler). Associação brasileira de críticos de cinema, 27-11-2015. [Consulta: 23 abril 2022].
  10. Armada, Alfonso «Antunes Filho, director de Macunaíma: "Un pueblo pobre sólo tiene la imaginación"» (en castellà). El País [Madrid], 05-05-1985. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macunaíma