Magí Pontí i Ferrer

Magí Pontí i Ferrer
Biografia
Naixement	19 agost 1816 ; Manresa (Bages)
Mort	22 octubre 1881 (65 anys)
Activitat
Camp de treball	Música religiosa, música paralitúrgica, música profana
Ocupació	Escolà de Montserrat (1826) Organista a Sant Cugat del Vallès (1831) Organista de la catedral de Lleida (1833) Mestre i primer director de la banda de l’Escola de Música de la Casa Provincial de Misericòrdia de Lleida (1864) Magisteri de la capella de la catedral de Lleida (1871)

Magí Pontí i Ferrer^[1] (Manresa, 19 d'agost del 1816^[2] - Lleida, 22 d'octubre^[3] 1881) fou un organista i compositor català del segle xix.^[4]

Biografia

Infantesa

Als set anys va iniciar els seus estudis musicals amb Caietà Mensa i va ingressar a la capella de música de la seu de Manresa amb nou anys. El 17 de març de 1826 va accedir a l’Escolania de Montserrat, on va estudiar amb Benet Brell i Jacint Boada. L’any 1831, amb poc mes de 15 anys, va obtindre la plaça d’organista a Sant Cugat del Vallès. Dos anys després va guanyar per oposició el càrrec d’organista a la catedral de Lleida, mantenint-lo fins a la seva mort.

Segons testimonis de l’oposició recollits pel seu nebot i biògraf I. Simon, Magí Pontí va guanyar aquesta plaça gràcies a la seva perícia com improvisador amb l’orgue. La seva destresa li va atorgar una fama vitalícia. Fins i tot Saldoni va deixar constància de la seva enorme qualitat com organista.

Èxit i producció musical

Des de l’any 1864 va ocupar el càrrec de mestre i primer director de la banda de l’Escola de Música de la Casa Provincial de Misericòrdia de Lleida, i l’any 1871 va obtindre, a més, el magisteri de la capella de la catedral de la ciutat sense cap tipus d’oposició. Entre els seus deixebles trobem personalitats com ara Francesc Escorsell, Josep Ribera, Cosme Ribera, Josep Sorribes, Josep Campabadal i Celestino Vila.

A la festa organitzada per celebrar la incorporació del seu retrat fotogràfic a la Galeria de Manresans Il·lustres de l’Ajuntament de Manresa es van interpretar diverses de les seves composicions: una Sonata en Sol per orgue, una Simfonia, un Salve per dos orgues i un Cant a la Verge dels Dolors. Segons el seu biògraf, Magí Pontí va compondre més de dues centes obres. Del seu ampli repertori destaca la Salmòdia Orgànica amb 69 versos sobre els vuit tons. El seu arxiu particular, que conté un bon nombre de composicions pròpies, es troba a l’arxiu de la catedral de Lleida. També contenen obres seves els següents arxius: Arxiu-Museu de Santa Maria de Mataró, Arxiu Històric Comarcal de Cervera, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Arxiu Històric Comarcal d’Igualada, Museu de Vilafranca del Penedès, Arxiu de la Seu de Manresa, Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, Arxiu Històric de Sitges, Biblioteca de Catalunya a Barcelona, Arxiu de la Parròquia de Sant Pere de Canet de Mar, Arxiu del Monestir de Montserrat, Arxiu de l'Església Parroquial del Pi de Barcelona.

A la seva producció musical trobem misses, benedictus, rèquiems, diversos Salve Regina, completes, vespres, diverses composicions religioses amb text llatí, així com d’altres en castellà o català entre les que destaquen els trisagis, els goigs i els rosaris. La seva obra per orgue està molt diversificada i comprèn sonates, fugues, variacions i simfonies creades per el mitjà sonor complex que és l’orgue, en comptes de ser transcripcions i adaptacions de peces originalment orquestrals. Les obres religioses amb acompanyament d’instruments de vent pertanyen en la seva majoria a la producció que va dedicar als seus deixebles de la Casa de Misericòrdia de Lleida. Va cultivar també la música de cambra i l’orquestral. La major part d'aquestes composicions es troben a l'Arxiu de la Catedral de Lleida^[5] on es conserva el que fou el seu arxiu personal de música.

Obra

Misses

Misa, 2Co, insts vnt
Misa, 3V, insts vnt
Misa, 3V, insts vnt
Misa, 3V, org
Misa, 3V, vns, fl, cl, tps, crn, bd, ac
Misa, 4V
Misa, 4V, ac
Misa, 4V, ar
Misa, 4V, ar
Misa, 4V, cb, org
Misa, 4V, vns, fl, cls, crn, tps, buc, cb
Misa, 4V, vns, fl, cls, tps, crn, fsc, cb
Misa 3r tono, 3V, org
Misa 4º tono, 3V, org
Misa 5º tono, 3V, org
Misa de réquiem, 4V, vns, cb, ar (1866)
Misa de Sto. Tomás, 4V, org (1857)

Oficis

Completas, 4V, cb, org
Vísperas, 4V, cb, org (1861)
Vísperas, 4V, org.

Antífones

Salve Regina, 3V (1865)
Salve Regina, 2Co, 3V, cb, vc (1867)
Salve Regina, 5V, Orq (1877)
Salve Regina, 4V, vns, cl, fl, crn, bd, tps, cb
Salve Regina, VV, Orq
Salve Regina, 3V, org
Salve Regina, 3V, insts.

Càntics

Benedictus, 3V, org (1851)
Benedictus, V, vns, crn, bd, ac
Benedictus, V, vns, crn, bd, ac
Benedictus, V, insts
Benedictus, 2V, org
Benedictus, V, vns, fl, cl, tps, crn, bd, cb
Gradual, 2V, org
Gradual a la Virgen, 3V (1860)
Gradual “Timete”
Graduales, 3V, vns, fl, bd, cb

Altres obres religioses en llatí

O quam suavis, 3V, org (1858)
Ornatam monilibus, 6V, Orq (1860)
Beata es Virgo Maria, 6V, Orq (1862)
Congratulamini mihi (1862)
O vos omnes, 3V (1865)
Te Deum, 3V, insts vnt (1867)
Secuencia para Pascua, 4V, Orq (1875)
Alleluya recordare, 2V, org
Alma Redemptoris Mater, 3V, Orq
Amavit, 3V, insts vnt
Ave Maris Stella, 4V, vns, fl, cl, crn, tps, bd, cb
Ave Maris Stella, 4V, org
Ave Regina, 3V, Orq
Beatam me dicent omnes generationes, 6V, Orq
Invitatorio a la Virgen del Milagro de Balaguer
Laudate Pueri Dominum, 7V, ac
Libera me, 4V, vns, va, fl, cl, fg, crn, tps, tbns, oficleide, cb
Motete, 4V
Nobis datus, 4V, ac
Quam pulchri sunt
Regina Coeli, 3V, Co
Responsorio del 1er Nocturno de la Inmaculada
Responsorio 1º del 3r Nocturno para la fiesta de la Virgen
Sanctorum meritis, 5V, ac
Tantum ergo, 4V, org, ac

Goigs

Goigs de Nostra Senyora del Roser, 4V, org (1853)
Gozos, 3V (1864)
Gozos a la Purísima Concepción, Orq (1869)
Gozos a San Vicente, 4V, ac

Letrillas

Letrillas de la buena muerte, 4V, org (1853)
Letrillas para el septenario de los Dolores, Orq (1870)
Letrillas a San José, 3V

Rosaris

Rosario, 3V, insts vnt (1865)
Rosario, 4V, ar (1865)
Rosario, 3V, insts vnt (1866)
Rosario, Orq (1869)
Misterios dolorosos y gloriosos, 3V, Co
Rosario, 4V, insts vnt
Rosario, 4V, Orq
Rosario, 4V, vns, fl, cls, tps, oficleide, ac
Rosario, 4V, org
Rosario, 4 o 5V, vns, fl, cl, crn, fsc, tps, ac
Rosario, 4V, fg, cb, org

Trisagis

Trisagio, 4V, ar (1865)
Trisagio, 3V, insts vnt, cb (1866)
Trisagio, 3V, insts vnt (1866)
Trisagio, VV, Orq (1870)
Trisagio a la Santísima Trinidad, 4V, fg, cb, org (1873)
Trisagio de Trinidad, 4V, fg, cb, org (1873)
Trisagio, 3V, vns, cl, fl, crn, fsc, tps, cb, ac
Trisagio, 4V, vns, fl, cl, bd, crn, tps, ac
Trisagio, 4V, vns, fl, cl, bd, crn, tps, ac
Trisagio, 4V, vns, fl, cl, bd, crn, tps, ac
Trisagio a Maria, 4V, cb, org
Trisagio a Maria, 4V, fg, cb, org

Altres obres religioses en castellà i català

Canción a la Virgen, 3V, ac (1851)
Santa María, 3V, org (1858)
Coro y aria para cantarlos en los exámenes de los niños de la Casa de la Misericordia (1865)
Villancico, 3V, insts vnt (1865)
Dos villancicos para la procesión del Corpus, 6V, fg, cb (1867)
Ayes para la oración mental del novenario de Ánimas, 4V, org (1871)
Cantata triunfal con música militar, 3V
Cinc Ave Marias, 4V, cb, org
De júbilo llena, 3V, org
Ditxosa sou Maria, 4V, org
Lamentos de las almas del Purgatorio, 4V, fls, cb, org
Puig que Rosa molt suau, 3V, org
Santo Dios, 4V, Orq
Te adoro, 4V, ar
Villancico a la Santísima Virgen
Vostres goigs ab gran plaher, 4V, org

Obres per orgue

Adagios
Capricho
Cuaderno que contiene lo que hay que tocar al órgano
Obra miscelánea
Oposiciones del organnista de la Sta. iglesia catedral de Lérida
Paso o fuga (1833)
Salmòdia (1865)
Simfonía
Sinfonía nº6
Sinfonía (1827)
Sonata
Tema y variaciones.

Altres obres instrumentals

Ofertorio, Orq
Seis minuetos, vns, fl, cl, crn, bd, tps, cb
Sinfonía en Re menor, fl clsfg, tps, crn, buc, vns, va, vc, b, tim
Vals, 3vn, b
Vals, Orq militar
Vals dedicado a la señorita doña Conchita Vilella y Gil
Valses

Altres obres

Variaciones para los niños de la Casa de la Misericordia
Cuadernos (segundo y tercero) de lecciones de canto, V (1853)

Notes i referències

↑ Escrit Puntí algunes vegades
↑ Algunes fonts donen el 1815 com a data de naixement. El 19.8.1816 és la data indicada al Diccionario... de Saldoni
↑ «Necrològica». La Vanguardia, 25-10-1881, pàg. 5919.
↑ Diccionario de la Música Española e Iberoamericana. Madrid: SGAE, 2000.
↑ "Ha habido dos donaciones importantes de particulares(...) y seis cajas de obras musicales de D. Magín Puntí" (G. Llop, Ester «El dia d'avui del fons musical de l'Arxiu de la Catedral de Lleida». Recerca Musicològica, XVI, 2006, pàg. 242.)

Bibliografia

Simon i Pontí, I.: Discursos biogràfichs de … y D. Magí Pontí y Ferrer, Manresa, 1901
Vilar, J. M.: “Magí Pontí: una altra lectura de la seva biografia”, Dovella, XXVI, Manresa, 1988, 21-24
Vilar i Torrens, J. M. et al. (2001) “Pontí Ferrer, Magí” a Diccionario de la música española e Hispanoamericana. Madrid, Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, p. 899-900.

[1] Escrit Puntí algunes vegades

[2] Algunes fonts donen el 1815 com a data de naixement. El 19.8.1816 és la data indicada al Diccionario... de Saldoni

[3] «Necrològica». La Vanguardia, 25-10-1881, pàg. 5919.

[4] Diccionario de la Música Española e Iberoamericana. Madrid: SGAE, 2000.

[5] "Ha habido dos donaciones importantes de particulares(...) y seis cajas de obras musicales de D. Magín Puntí" (G. Llop, Ester «El dia d'avui del fons musical de l'Arxiu de la Catedral de Lleida». Recerca Musicològica, XVI, 2006, pàg. 242.)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]