Manel Riera i Riera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManel Riera i Riera
Manel Riera i Riera.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor, lingüista Modifica el valor a Wikidata

Twitter: ManelRieraRiera Modifica el valor a Wikidata

Manel Riera i Riera (Barcelona, 1956) és un lingüista, corrector i professor de català. És considerat un dels continuadors destacats de la tasca iniciada per Maria Teresa Anglada pel que fa a la recopilació del lèxic propi andorrà i de la varietat dialectal del català pallarès.[1][2]

Llicenciat en grau Filologia catalana i Premi Extraordinari de llicenciatura per la Universitat de Barcelona,[3] és autor de nombroses obres dedicades a diferents aspectes de la llengua catalana en l'àmbit pirinenc. Va dedicar la seva tesi de llicenciatura, publicada el 1991 i sota la supervisió del lingüista mallorquí Joan Veny, a l'estudi i a la descripció de la llengua catalana a Andorra.[4] L'Institut d'Estudis Andorrans la publicà tres anys després amb el títol La llengua catalana a Andorra. Estudi dialectològic dels seus parlars rurals.[5]

Segons la investigació de Riera i Riera, la romanització tardana a les Valls d'Andorra, datada del segle v, és el motiu pel qual s'hi troba una forta influència dialectal arcaica i la toponímia conserva un substrat preromànic, amb noms d'origen èuscar i ibers.[6][7] Per altra banda, ha postulat l'existència d'un català pirinenc supradialectal amb un lèxic comú entre l'occità i el català en l'article Afinitats lexicals entre els parlars andorrans i pallaresos.[2] La seva obra venal més destacada és Correspondència comercial i privada en català, de la qual se n'han publicat diverses edicions.[8]

Referències[modifica]

  1. Sans i Urgell, Joan «El vocabulari andorrà i el seu reconeixement normatiu». Segones Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Andorra : 19 i 20 d'octubre de 2007. Institut d'Estudis Catalans i Govern d'Andorra, 2014, pàg. 43-60.
  2. 2,0 2,1 Escudero, 2006, p. 268.
  3. Soler i Gil, Maria Núria; Riera i Riera, Manel. Tests psicotècnics per a resoldre. Amb la clau per l'autocorrecció. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991, p. 281. ISBN 84-7279-486-5. 
  4. Badia, Montserrat; Ganyet, Rosabel; Pérez, Sergi. «El català a Andorra». A: L’ús del català. Barcelona: Avui, 1990. 
  5. Luján, Daniel «La llengua catalana a Andorra». El Punt, 23-05-1993.
  6. Molla, Guillem «El català a Andorra, tota una lluita». Ianua. Revista Philologica Romana. Romania Minor, núm. 4, 2003, pàg. 73-90. ISSN: 1616-413X.
  7. Escudero, 2006, p. 275.
  8. «Escriure bé en català». Catalunya Cristiana, 07-11-1991, p. 27.

Bibliografia[modifica]

  • Escudero, Jean-Paul. «Contribució a l'estudi del lèxic pirinenc». A: Els Pirineus, Catalunya i Andorra: actes del Tercer Col·loqui Internacional de l'AFC, Andorra 2004. L'Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Milà i Fontanals; 52). ISBN 9788484158424.