Maršal
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Vinko Brešan  |
| Protagonistes | Dražen Kühn (en)  Ilija Ivezić (en) Ivo Gregurević Boris Buzančić Bojan Navojec (en) Inge Appelt (en) Predrag Vušović (en) Linda Begonja (en) Vinko Brešan Mirko Boman
|
| Producció | Ivan Maloča (en) |
| Guió | Ivo Brešan (en) |
| Música | Mate Matišić (en) |
| Fotografia | Živko Zalar |
| Muntatge | Peter Honess |
| Productora | Hrvatska radiotelevizija |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Croàcia |
| Estrena | 1999 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | croat |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | mar Mediterrània |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
       | |
Maršal (croat: El mariscal) és una pel·lícula croata del 1999 dirigida per Vinko Brešan. Va ser la presentació de Croàcia als Premis Oscar del 2000 per l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, però no va ser acceptada com a nominada.[1][2]
Argument[modifica]
La pel·lícula se centra a l'illa croata de Vis l'any 1998. Durant el funeral d'un veterà partisà iugoslau local, els seus companys d'edat avançada comencen a veure el fantasma del mariscal Josip Broz Tito. Després que els rumors sobre l'aparició es difonguin per tot arreu, un policia amb seu a Split que es diu Stipan rep l'ordre d'investigar els moviments sospitosos dels membres de SUBNOR a la seva ciutat natal, un illa remota de l'Adriàtic, l'única connexió amb el continent és un ferri que arriba un cop per setmana.
La investigació de Stipan va malament, perquè el líder dels antics combatents locals, Marinko Čičin, el considera un traïdor al socialisme i un col·laborador de l'enemic, mentre que els locals només especulen amb el que va passar. Stipan s'assabenta del fantasma del camarada Tito gràcies a una parella de pintors casats de Zagreb de mitjana edat que busquen inspiració a l'illa. Després d'una setmana d'investigació, Stipan torna a Split en un ferri juntament amb un gran grup de locals. L'alcalde de Split, Luka, que anteriorment havia privatitzat tots els objectes de l'estat de la ciutat, ensuma una oportunitat de negoci i comença a organitzar esdeveniments de l'època comunista per atraure turisme (Primer de Maig cercaviles, Relleu de la Joventut, etc.) i maximitzar els beneficis. Els veterans partisans locals de la 7a Brigada Dàlmata liderats per Marinko decideixen prendre les armes i controlar la ciutat, convertint-la en la forma de l'època comunista. L'illa es converteix en una destinació de pelegrinatge per als combatents jubilats, que arriben en massa des del continent a l'illa amb la creença que ha arribat el moment del retorn del socialisme.
Repartiment[modifica]
- Dražen Kühn com Stipan
- Linda Begonja com a Slavica
- Ilija Ivezić com a Marinko Cicin
- Ivo Gregurević com a Luka
- Boris Buzančić com a Jakov
- Ljubo Kapor com a Bura
- Inge Appelt com a Mare
- Bojan Navojec com a Miuko
- Predrag Vušović com a Toni
- Boris Svrstan com a Lijan Mulderić
- Ksenija Pajić com a Danica Skulić
Premis i nominacions[modifica]
La pel·lícula va rebre 3 nominacions i va guanyar 9 premis en diversos festivals internacionals de cinema.[3] Entre ells, Vinko Brešan va guanyar el Premi al millor director al 36è Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.[4] D'altra banda, a XXI edició de la Mostra de València va guanyar la Palmera de Bronze a la tercera millor pel·lícula i el Premi Pierre Kast al millor guió.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Record 46 Countries in Race for Oscar». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 20-11-2000. Arxivat de l'original el 2008-04-05. [Consulta: 19 juliol 2008].
- ↑ «The 73rd Academy Awards (2001) Nominees and Winners». oscars.org. Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 24 September 2014. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ Awards on IMDb
- ↑ «History - 36th festival». kviff.com. [Consulta: 23 març 2018].
- ↑ El festival acaba hoy con una gala en la que no se proyectará ningún filme, El País, 23 d'octubre de 2000
