Vés al contingut

Marc Andreu i Acebal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarc Andreu i Acebal
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Formació professionalPeriodisme (UAB)
Història (UB)
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, periodista Modifica el valor a Wikidata

X: mandreubcn Modifica els identificadors a Wikidata

Marc Andreu i Acebal (Barcelona, 1973) és un periodista i historiador català.

Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Barcelona (UB), la seva tesi doctoral es titula El moviment ciutadà i la transició a Barcelona: la FAVB (1972-1986).[1] Fou redactor d'El Periódico de Catalunya i cap de comunicació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Codirigeix la revista Carrer de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i col·labora al diari El País, a les revistes L'Avenç i Sàpiens i al digital Crític. És membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual de la UB, i el 2013 rebé el Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives per l'article «El "model Barcelona" dels moviments socials».[2][3] El 2015 va ser distingit amb una menció del jurat del Premi Ciutat de Barcelona d'història. El 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú[4] i, després de les eleccions municipals de 2015, va ser nomenat conseller tècnic al districte de Sant Martí. El 2016 va rebre el Premi Agustí Duran i Sanpere d'història de Barcelona pel seu llibre Barris, veïns i democràcia.[5]

Actualment, és el director de la Fundació Cipriano Garcia de CCOO de Catalunya.[6]

Obra publicada

[modifica]

Llista no exhaustiva:

  • El Bruc. Bufalà. Badalona (Departament de Territori i Sostenibilitat, 1995)
  • Barcelona en lluita: el moviment urbà 1965 - 1996, amb Josep Maria Huertas (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, 1996)
  • La ciutat transportada: dos segles de transport col·lectiu al servei de Barcelona, amb Josep Maria Huertas, Jaume Fabre et al. (Transports Metropolitans de Barcelona, 1997)
  • Magòria, Font de la Guatlla i la Bordeta, amb Josep Maria Huertas i Maria Montané (Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1998)
  • Josep M. Huertas Claveria i els barris de Barcelona. Antologia de reportatges (1964-1975) (Mediterrània, 2013), com a coordinador
  • Barris, veïns i democràcia. Els moviments populars i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) (L'Avenç, 2015)
  • Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana (L'Avenç, 2016)[7]

Referències

[modifica]
  1. «Marc Andreu: "La Transición fue mucho más rupturista en Barcelona que en Catalunya o España"» (en castellà). La Vanguardia, 10-04-2014. [Consulta: 7 gener 2021].
  2. «Marc Andreu Acebal». Llegir en català - Associació d'editorials independents. [Consulta: 7 gener 2021].
  3. ub. «Universitat de Barcelona - L'estudiant de doctorat Marc Andreu Acebal, premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives». Universitat de Barcelona, 08-10-2009. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. Serra, Joan «Colau exhibeix el suport de 300 personalitats per fer de Barcelona l'inici del "canvi"». Ara, 19-05-2015.
  5. «Premi Agustí Duran i SanPere d'història de Barcelona: 2015». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 febrer 2024].
  6. «Qui som?». [Consulta: 4 març 2024].
  7. «Les ciutats invisibles». L'Avenç. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 12 juliol 2016].

Enllaços externs

[modifica]