Marc Evans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarc Evans

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Cardiff (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
Universitat de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Glasgow
University of Glamorgan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNia Roberts Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0263009 Allocine: 27668 Allmovie: p221750 TMDB.org: 4575 Modifica el valor a Wikidata

Marc Evans (nascut el 1963) és un director de cinema i televisió gal·lès, els crèdits del qual inclouen les pel·lícules House of America, Resurrection Man i My Little Eye.[1]

Biografia[modifica]

Evans va néixer el 1963 a Cardiff, Gal·les.[2] Va estudiar una llicenciatura en història de l'art a la Universitat de Cambridge, i després va fer un any abans de fer un curs d'un any de cinema a la Universitat de Bristol, on dels seus contemporanis va ser Michael Winterbottom.[1][2]

Carrera[modifica]

Evans va treballar com a runner] per a una empresa de publicitat a Londres,[1] abans de començar a dirigir drames de televisió, començant amb produccions en gal·lès per a S4C,[1] i va treballar en episodis de The Ruth Rendell Mysteries.

Després va passar al cinema, amb House of America (1997) sobre un jove immigrant que arriba de Gal·les als Estats Units, que s'enfonsa amb el somni americà. El 1998 va començar la polèmica sobre el seu Resurrection Man, un drama d'època de terror extrem ambientat enmig de la violència sectaria a Irlanda del Nord.[3]

Les pel·lícules posteriors de Marc Evans mostren un canvi d'una exploració de les relacions entre la identitat nacional i el mite, a una reelaboració innovadora del gènere de terror a l'aclamat per la crítica My Little Eye, que va aprofitar el Zeitgeist a través de la seva crítica integrada dels extrems de la realitat televisiva i d'Internet. El seu primer èxit de taquilla va ser la pel·lícula de terror inspirada en Big Brother, My Little Eye. El 2004 va dirigir Trauma protagonitzada per Colin Firth, Mena Suvari i Brenda Fricker; el guió fou escrit per Richard Smith,[3] que va recuperar els elements més foscos de My Little Eye mitjançant un esgarrifós estudi psicològic de l'amnèsia i desesperació.

El 2006, va dirigir el llargmetratge canadenc Snow Cake, protagonitzat per Sigourney Weaver i Alan Rickman. El seu documental In Prison My Whole Life, sobre el condemnat a mort Mumia Abu-Jamal, es va estrenar al Festival de Cinema de Londres de 2007 i va ser seleccionat per al Festival de Cinema de Sundance el 2008.

Evans, en una entrevista a Cineworld Cinema a Cardiff, va declarar que està treballant en un ambient musical a Swansea de l'any 1976, amb Catherine Zeta-Jones, que després va canviar per Minnie Driver. La pel·lícula, Hunky Dory, es va estrenar al 55è BFI London Film Festival i es va estrenar el 2 de març de 2012 al Regne Unit i Irlanda. La pel·lícula també és protagonitzada per Kimberley Nixon i Aneurin Barnard, l'actor del West End de Spring Awakening.

Va aparèixer a A Life in the Death of Joe Meek, un documental independent sobre el productor discogràfic britànic Joe Meek, que inicialment havia de dirigir.[4]

També el 2012, Marc Evans va dirigir la producció d'ITV Doors Open, una adaptació televisiva d'un llibre del novel·lista policial Ian Rankin. La pel·lícula explica la història d'un milionari fet a si mateix, un professor d'art i un banquer, que s'uneixen per emprendre un audaç robatori d'art. La pel·lícula de televisió és protagonitzada per Douglas Henshall i Stephen Fry.[5][6]

Evans també va dirigir el proper documental titulat Jack to a King – The Swansea Story, sobre l'ascens del Swansea City Football Club a la Premier League en la darrera dècada. Està produït per YJB Films i es va estrenar el 12 de setembre de 2014.[7][8] Durant la producció del documental, Evans va admetre que "El que més em va atreure va ser que era una cosa totalment fora de la meva experiència i una història que no havia escoltat abans. Va ser una pel·lícula sense cap supervisió d'adults; estava allà per a la presa, ja que ningú va dir com s'havia de fer. Érem lliures de fer el tipus de pel·lícula que creiem que podríem fer.”[9]

Evans va dirigir Cassy and Jude, una comèdia romàntica pel·lícula basada en la novel·la Cassandra at the Wedding de Dorothy Baker. La pel·lícula està produït per Sam Taylor i Mike Downey de Film & Music Entertainment Ltd, i és produït per Stephen Daldry.[10]

Es rumoreja que Marc Evans dirigirà una altra pel·lícula musical, titulada Once Upon a Time in Wigan, sobre l'escena del northern soul al Wigan Casino ambientada als anys 70.[11] Tanmaetix, es deia que va dirigir la comèdia israeliano-palestina Birthright, produïda per BoomGen Studios, amb seu a Nova York. La pel·lícula explica la història d'un noi jueu-americà tímid, que segueix la noia dels seus somnis en un viatge a Israel, només per acabar perdut a Palestina.[12] El guió de aquesta pel·lícula va ser escrita per Ari Issler i Ben Snyder, després d'haver estat de viatge a Israel.[13]

Evans és professor visitant a l'escola d'arts creatives de la Universitat de Glamorgan ATRiuM.[14]

Vida personal[modifica]

Marc Evans està casat amb l'actriu Nia Roberts; la parella viu a Cardiff i té una filla, Edith.[15]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Director

Any Títol Notes
1994 Arthur's Departure
1997 House of America Premi BAFTA Cymru al millor director
1998 Resurrection Man
2002 My Little Eye
2004 Trauma
2006 Snow Cake
2010 Patagonia també guionista
2011 Hunky Dory
2015 Cassy and Jude

Productor executiu

  • Cymru Fach (2008)

Televisió[modifica]

Telefilms

Sèries de televisió

Documentals[modifica]

Any Títol Director Guionista
1994 Silent Village No
2000 Beautiful Mistake
2003 Dal: Yma/Nawr No
2007 In Prison My Whole Life
2014 Jack to a King – The Swansea Story No
2019 The Prince and The Bomber No

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Marc Evans». BBC Wales. [Consulta: 21 setembre 2009].
  2. 2,0 2,1 Hill, Claire. «Dark Marc». The Western Mail, 17-01-2004. [Consulta: 21 setembre 2009].
  3. 3,0 3,1 «Trauma». BBC Film. [Consulta: 21 setembre 2009].
  4. «Marc Evans». A Life in the Death of Joe Meek. Arxivat de l'original el 1 May 2017. [Consulta: 22 gener 2015].
  5. «ITV opens door to latest Rankin drama». c21media.net. [Consulta: 20 juny 2012].
  6. «When One Door Closes. Film Director Marc Evans Has Got Everyone's Favourite Polymath, Stephen Fry, Stealing Masterpieces in the Big Boxing Day Drama on ITV1 This Year, Doors Open. the Welsh Visionary Leads Our 10 Pages of Christmas and New Year TV Highlights Compiled by the Ever Festive Nathan 'Santa Baby' Bevan». Arxivat de l'original el 21 September 2013. [Consulta: 4 setembre 2017].
  7. «Swansea City's rise to Premier League to be made into film». BBC News. [Consulta: 10 agost 2014].
  8. «Swansea City 'Jack to a King' movie all set to hit screens». South Wales Evening Post. [Consulta: 21 agost 2014].
  9. «Hinterland director Marc Evans swaps crime for football with new feature on Swansea City FC». Wales Online. [Consulta: 3 gener 2015].
  10. «A Welsh wedding for Cassy and Jude». The Knowledge. [Consulta: 5 December 2014].
  11. «Marc Evans on Northern Soul and Shirley Bassey films». Digital Spy. [Consulta: 3 març 2012].
  12. «'Hunky Dory' Director to Helm 'Birthright'». Hollywood Reporter. [Consulta: 18 març 2013].
  13. «Marc Evans to direct Birthright». Screen Daily. [Consulta: 18 març 2013].
  14. «Visiting Professors». University of Glamorgan. Arxivat de l'original el 10 December 2008. [Consulta: 21 setembre 2009].
  15. Simpson, Rin. «Having children doesn't stop you doing things». Wales Online, 19-07-2009. [Consulta: 21 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica]