Alan Rickman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAlan Rickman
Alan Rickman after Seminar (3).jpg
Alan Rickman el novembre de 2011
Naixement Alan Sidney Patrick Rickman
21 de febrer de 1946
Londres, Anglaterra
Mort 14 de gener de 2016(2016-01-14) (als 69 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Alma mater Royal College of Art
Ocupació actor de televisió, actor de cinema, actor de veu, actor de gènere, director de cinema, productor de cinema, dissenyador gràfic, actor de teatre i escriptor
Cònjuge Rima Horton (c. 2012)
Premis BAFTA al millor actor secundari
Primetime Emmy Award for Outstanding Lead Actor in a Miniseries or a Movie
Screen Actors Guild Award for Outstanding Performance by a Male Actor in a Miniseries or Television Movie
James Joyce Award
Premi Globus d'Or
Globus d'Or
Millor actor - Minisèrie o telefilm
1997 - Rasputin: Dark Servant of Destiny
Premis Emmy
Millor actor - Minisèrie o telefilm
1996 - Rasputin: Dark Servant of Destiny
Premis BAFTA
Millor actor secundari
1992 - Robin Hood: Príncep dels lladres

Lloc web www.alanrickman.com
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Alan Sidney Patrick Rickman (Acton, Londres, 21 de febrer del 1946 - Londres, 14 de gener del 2016) va ser un actor i director de cinema i teatre anglès,[1] conegut principalment per interpretar una gran diversitat de papers, tant a l'escenari com a la pantalla, sovint com un complex antagonista.[2] Rickman fou membre de la Royal Shakespeare Company, on interpretava produccions teatrals tant modernes com clàssiques. El seu primer paper rellevant en l'àmbit cinematogràfic arribà el 1982, però el primer reconeixement li arribà gràcies a la seva interpretació del vescomte de Valmont en l'obra de teatre Les Liaisons Dangereuses, el 1985, pel qual fou nominat als Premis Tony. Rickman finalment aconseguí una gran popularitat gràcies als seus papers de Hans Gruber a Die Hard i de Severus Snape a la saga cinematogràfica de Harry Potter.

No obstant això, Rickman també va destacar en altres pel·lícules, com ara a Robin Hood: Príncep dels lladres, on interpretava al xèrif de Nottingham, o pels seus papers de Jamie, a Un fantasma enamorat, el coronel Brandon a Sentit i sensibilitat, Harry a Love Actually, P.L. O'Hara a An Awfully Big Adventure, Alexander Dane a Galaxy Quest, o el jutge Judge Turpin a l'adaptació musical de Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet de Stephen Sondheim.

El 1995 Rickman va rebre un Globus d'Or, un Emmy i un Premi Guild als actors de televisió per la seva interpretació de Rasputin a Rasputin: Dark Servant of Destiny, així com un BAFTA pel seu paper a Robin Hood. També era el padrí de l'actor Tom Burke.[3]

Rickman va morir de càncer de pàncrees el 14 de gener de 2016 als 69 anys.[4] Les seves darreres interpretacions van ser les del tinent general Frank Benson a Eye in the Sky, i la veu d'Absolem a Alice in Wonderland i la seva seqüela, Alice Through the Looking Glass.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Rickman nasqué a Acton, Londres,[5][6] en una família de classe obrera. La seva mare era Margaret Doreen Rose (nascuda Bartlett), mestressa de casa, mentre que el seu pare fou Bernard Rickman, que treballava en una fàbrica.[7] Els seus avantpassats eren anglesos, irlandesos i gal·lesos; el seu pare era catòlic, mentre que la seva mare era metodista.[8][9] Segons una pàgina web,[10] Margaret Bartlett (Pontypridd, Gal·les, 1911 - 1997), s'havia casat abans amb Reginald Cory a Hammersmith, Londres, el 1931, separat d'ell, i posteriorment casat amb Bernard Rickman (n. 1914) el 1940. A més, Alan va tenir tres germans: David (n. 1944), que era dissenyador gràfic, Michael (n. 1947), que era entrenador de tennis, i Sheila (n. 1950).[8][11] Rickman va anar al col·legi a l'Escola Primària de Derwentwater, situada a Acton, i que seguia el mètode educatiu de Montessori.[12]

Rickman el desembre de 2009

El pare de Rickman va morir quan ell tenia vuit anys, deixant a la seva mare pràcticament sola per pujar quatre fills. Margaret es va tornar a casar, però es va separar després de tres anys. "Hi va haver un amor en la seva vida", diria posteriorment Rickman referint-se a ella.[8] Alan va destacar en cal·ligrafia i aquarel·la. A l'escola Derwentwater hi va aconseguir una beca per estudiar a l'Institut Latymer de Londres, on va començar a participar en obres de teatre. Quan va abandonar el Latymer va assistir al Chelsea College of Art and Design i al Royal College of Art. Aquesta educació li permeté treballar com a dissenyador gràfic al diari radical Notting Hill Herald,[13] que considerava una ocupació molt més estable que la interpretació. "L'escola de teatre no era considerada la millor dedicació als 18 anys", digué.[14]

Després de graduar-se, Rickman i diversos amics van obrir un estudi de disseny gràfic anomenat Graphiti, però després de tres anys d'un negoci exitós van decidir perseguir altres fites professionals. Aleshores Rickman escrigué a la Royal Academy of Dramatic Art (RADA) sol·licitant una audició,[15] aconseguint una plaça, i assistint allí entre el 1972 i el 1974. Al RADA va estudiar Shakespeare, a més de treballar com a vestidor per Nigel Hawthorne i Sir Ralph Richardson.[16] Finalment abandonà el centre després de guanyar diversos premis, com ara l'Emile Littler, el Forbes Robertson i la medalla d'or Bancroft.

Carrera artística[modifica | modifica el codi]

Rickman el 2011

Primers papers[modifica | modifica el codi]

Després de graduar-se a la RADA, Rickman va treballar en diverses companyies britàniques i en grups de teatre experimental, participant en produccions com La gavina, d'Anton Txékhov, o The Grass Widow, de Snoo Wilson, al Royal Court Theatre, a més d'aparèixer tres vegades al Festival Internacional d'Edimburg. El 1978 va actuar amb el Court Drama Group, participant en fragments de Romeu i Julieta i de Panorama des del pont, entre d'altres. Mentre treballava amb la Royal Shakespeare Company (RSC) va actuar a Al vostre gust. També va aparèixer en l'adaptació de la BBC de les dues primeres novel·les de Barchester de l'escriptor Anthony Trollope, coneguda com a The Barchester Chronicles (1982), interpretant al mossèn Obadiah Slope.

El 1985 va aconseguir el rol protagonista masculí, el vescomte de Valmont, en la producció de la Royal Shakespeare Company de l'adaptació de Les liaisons dangereuses de Christopher Hampton, dirigida per Howard Davies.[17] Després que la producció es traslladés a Broadway, el 1987, Rickman va aconseguir una nominació als Premis Tony[18] i als Premis Drama Desk per la seva actuació.

Cinema[modifica | modifica el codi]

La seva carrera va destacar per la gran varietat de rols que va interpretar. Va realitzar papers romàntics com el de coronel Brandon a Sentit i sensibilitat (1995) o Jamie a Truly, Madly, Deeply (1991); diversos dolents a grans produccions de Hollywood, com el terrorista alemany Hans Gruber a Die Hard (1988) o el xèrif de Nottingham a Robin Hood: Príncep dels lladres (1991); i alguns papers televisius, com ara el del "monjo boig" Rasputin a la producció de l'HBO Rasputin: Dark Servant of Destiny (1996), per la qual va aconseguir un Globus d'Or i un Emmy.[19] També fou "mestre de cerimònies" de l'àlbum de Mike Oldfield Tubular Bells II, publicat el 1992, en el qual llegia un llistat dels instruments de l'àlbum.

El seu paper a Die Hard li feren guanyar un lloc a l'AFI's 100 anys... 100 herois i dolents com el 46è millor dolent de la història del cinema, tot i que va explicar que havia estat a punt de no acceptar el paper perquè no pensava que Die Hard fos el tipus de pel·lícula que volia fer.[20] La seva interpretació com a xèrif de Nottingham a Robin Hood: Príncep dels lladres també el va fer conegut com un dels millors actors per interpretar malvats en pel·lícules.[21][22]

Rickman es va oposar a ser encasellat com un "actor de dolents", exposant el fet que no n'havia interpretat cap des del xerif de Nottingham de 1991. Va interpretar l'ambigu personatge Severus Snape, el mestre de pocions a la saga Harry Potter entre el 2001 i el 2011. Al llarg de la seva carrera Rickman va interpretar rols de comèdia: l'actor britànic de formació clàssica que agafava un paper menor, com Sir Alexander Dane/Dr. Lazarus, en la paròdia de ciència-ficció Galaxy Quest (1999), l'àngel Metatron, la veu de Déu, a Dogma (també del 1999), apareixent com Harry, l'estúpid marit d'Emma Thompson, a Love Actually (2003), aportant la seva veu a Marvin, l'andròide paranoic, a The Hitchhiker's Guide to the Galaxy (2005), o el pare egoista guanyador del Premi Nobel a Nobel Son (2007).[23]

Rickman al Festival de Cinema de Tribeca el 2007.

Rickman va ser nominat als premis Emmy per la seva interpretació del Dr. Alfred Blalock a la producció de l’HBO Something the Lord Made (2004). També va participar en la pel·lícula independent Snow Cake (2006), conjuntament amb Sigourney Weaver i Carrie-Anne Moss, que es va estrenar al Festival Internacional de Berlín, i a El perfum: història d'un assassí (també del 2006), dirigida per Tom Tykwer. Rickman va aparèixer com el malvat jutge Turpin en l’aclamada pel·lícula de Tim Burton Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet (2007), on es va retrobar amb els seus companys de Harry Potter Helena Bonham Carter i Timothy Spall. Rickman va aportar la seva veu per interpretar Absolem, l’eruga, en la pel·lícula de Burton Alice in Wonderland (2010).[23][24]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Va participar en l'escenari en la comèdia romàntica de Noël Coward Private Lives, la qual després es representà a Broadway gràcies a l’èxit aconseguit a l’Albery Theatre de Londres. La funció acabà el setembre del 2002, havent-se reunit amb la seva antiga coprotagonista a Les Liaisons Dangereuses, Lindsay Duncan, així com amb el director Howard Davies, en una producció que acabaria adjudicant-se un premi Tony. Abans, també havia actuat en teatre l’obra Antony and Cleopatra el 1998, interpretant a Marc Antoni, amb Helen Mirren com a Cleòpatra, en una producció del Royal National Theatre realitzada a l’Olivier Theatre londinenc, en cartell entre el 20 d’octubre i el 3 de desembre de 1998. Rickman també va participar a Victoria Wood with All The Trimmings (2000), un especial de nadal amb Victoria Wood, on interpretava un vell coronel a la batalla de Waterloo que es veu obligat a interrompre el seu compromís amb el personatge de Honeysuckle Weeks.[23]

Rickman també va dirigir The Winter Guest a l’Almeida Theatre de la capital britànica el 1995, així com la versió cinematogràfica de la mateixa obra, estrenada el 1997 i protagonitzada per Emma Thompson i la seva mare autèntica, Phyllida Law.[cal citació] Amb Katharine Viner van recuperar l’obra My Name Is Rachel Corrie, a més de dirigir l’estrena al Royal Court Theatre, que es va produir l’abril de 2005. Gràcies a això va aconseguir el premi del públic del Theatre Goers al millor director. Rickman era amic de la família Corrie, guanyant-se la seva confiança, i l’espectacle fou molt ben rebut pel públic londinenc aquell any. Però el 2006, la producció de l’obra a Nova York fou posposada davant de la possibilitat que fos boicotejada i denunciada per part de grups que la poguessin veure com “propaganda d’agitació antiisraeliana”. Rickman va denunciar-ho com una “censura nascuda de la por”. Tony Kushner, Harold Pinter i Vanessa Redgrave, entre d’altres, van criticar la decisió de postergar definitivament l’espectacle. Finalment, l’obra de teatre es va realitzar en un altre indret de la ciutat, rebent crítiques diverses, i des d’aleshores s’ha interpretat en molts indrets del món.[25]

El 2009 Rickman rebé el Premi James Joyce de la Societat Literària i Històrica del University College Dublin.[26]

L’octubre i el novembre del 2010, Rickman va interpretar el paper epònim en l’obra de Henrik Ibsen John Gabriel Borkman a l’Abbey Theatre de Dublín, juntament amb Lindsay Duncan i Fiona Shaw.[27] L’Irish Independent va definir la seva actuació com impressionant.[28] Aquesta producció posteriorment viatjaria cap a la Brooklyn Academy of Music per realitzar diverses funcions entre el gener i el febrer del 2011.[cal citació]

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

El 2011 Rickman va tornar a interpretar a Severus Snape en la darrera entrega de la saga Harry Potter, Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2. Al llarg de la sèrie el seu paper com a Snape va guanyar-se l’aprovació de la crítica.[29] Kenneth Turan del The Los Angeles Times digué de Rickman que "com sempre provoca la impressió més duradora,"[30] mentre que Peter Travers, de la revista Rolling Stone, va dir de l’actor anglès que era "sublim en proporcionar-nos, per fi, una ullada al cor secret que ... Snape emmascara amb un somriure burleta."[31]

Molts mitjans han defensat que les actuacions de Rickman bé valien una nominació a l'Oscar al millor actor secundari.[32][33][34] La seva primera nominació pel seu paper de Snape arribà als premis de l'Aliança de Dones Periodistes de Cinema, els premis Saturn, els premis Scream i els premis de l'Associació de Crítics de Cinema St. Louis Gateway en la categoria de millor actor secundari.[35]

El 21 de novembre de 2011 Rickman va estrenar Seminar, una nova obra de Theresa Rebeck, al John Golden Theatre de Broadway.[36] Rickman, que va abandonar la producció l'abril, va guanyar el premi de l'audiència de Broadway.com com el millor actor d'una obra de teatre,[37] a més de ser nominat al premi de la Lliga del Teatre.[38]

Rickman va participar, juntament amb Colin Firth i Cameron Diaz, a la pel·lícula Gambit, un remake de la pel·lícula de 1966, i dirigida per Michael Hoffman.[39] El 2013 va interpretar Hilly Kristal, fundador del famós club de punk rock d'East Village CBGB, a la pel·lícula del mateix nom, juntament amb Rupert Grint.[40]

Als mitjans[modifica | modifica el codi]

Rickman esperant que un seguidor li fagi una fotografia després d'interpretar a John Gabriel Borkman, el 2011

Rickman va ser escollit per la revista Empire com una de les 100 estrelles més atractives de la història del cinema, en el número 34, l'any 1995, i en el número 59 de la llista de les 100 millors estrelles del cinema de tots els temps, l'octubre de 1997. El 2009 i el 2010 Rickman va tornar a aparèixer a la llista de les 100 estrelles més atractives d'aquesta revista, en totes dues ocasions en el número 8, d'entre els 50 acotrs escollits. El 1993 Rickman va ser elegit pel Consell de la Royal Academy of Dramatic Art (RADA); allí hi va ser vicepresident, així com membre dels comitès d'assessorament artístic i entrenament, i de la Junta de Desenvolupament.[41]

Rickman va ser votat com el número 19 de la llista de les millors estrelles cinematogràfiques vives per sobre dels 50 anys, essent nominat també, en dues ocasions, per rebre el premi Tony al millor actor (teatre): el 1987 per Les Liaisons Dangereuses, i el 2002, en una reposició de Private Lives, de Noël Coward. The Guardian va citar Rickman amb una "menció d'honor" en un llistat dels millors actors que mai havien estat nominats als premis Oscar.[42]

Dos investigadors, un lingüista i un enginer acústic, van trobar que la "veu masculina perfecta era una combinació de les veus de Rickman i Jeremy Irons, basant l'estudi en una mostra de 50 veus.[43]

Rickman apareix en diverses obres musicals, incloent-hi una cançó composta per Adam Leonard titulada "Not Alan Rickman".[44] L'actor va interpretar el "Mestre de Cerimònies", anunciant els diversos instruments, a l'obra de Mike Oldfield Tubular Bells II (1992), a la cançó "The Bell".[45] Rickman també fou un dels molts artistes que va recitar sonets de Shakespearian a l'àlbum When Love Speaks (2002), a més de participar en el videoclip del grup de música Texas titulat "In Demand",[46] que s'estrenà a Europe MTV l'agost del 2000.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

El 1965, amb 19 anys, Rickman va conèixer Rima Horton, aleshores de 18 anys, amb qui posteriorment mantindria una relació amorosa, i que finalment es convertiria en regidora del Partit Laborista per Kensington i Chelsea (1986–2006), a més de professora d'economia de la veïna Universitat de Kingston.[47][48] El 2015 Rickman va confirmar que s'havien casat en una cerimònia privada, a Nova York, el 2012. Els dos van viure junts des del 1977 i fins a la seva mort, el gener del 2016. No van tenir cap fill.[49]

Rickman va ser un actiu patrocinador de la fundació de recerca Saving Faces (salvant cares);[50] president honorari de la International Performers' Aid Trust, entitat de caritat que treballa per evitar la pobresa entre els artistes de tot el món.[51] Pel que fa al punt de vista polític, Rickman va dir que "havia nascut portant el carnet del Partit Laborista".[52]

L'actor anglès era padrí del també actor Tom Burke.[53]

Malaltia i mort[modifica | modifica el codi]

L'agost del 2015 Rickman va patir un ictus, moment en què se li va diagnosticar un càncer de pàncrees. En aquell moment va explicar que tenia una malaltia terminal només al seu cercle més íntim.[54] El 14 de gener de 2016 Rickman va morir en un hospital de Londres, envoltat dels seus amics i familiars.[55] Poc més tard, els seus seguidors van crear un memorial en honor seu al costat del cartell de la Plataforma 9¾ de l'Estació de London King's Cross.[56]

Després de l'anunci de la seva mort, actors i actrius reconeguts, així com d'altres personatges públics contemporanis de l'actor anglès, van rendir tribut a la seva memòria en diversos mitjans i xarxes socials; com que el seu càncer no era de domini públic, alguns com Ralph Fiennes, que "no es podia creure que se n'hagués anat", o Jason Isaacs, "aclaparat per les terribles notícies", van expressar la seva sorpresa.[47] La creadora de Harry Potter, l'escriptora J. K. Rowling, va referir-se a Rickman com "un magnífic actor i un home meravellós". Emma Watson va escriure: "Em sento molt afortunada per haver treballat i passat temps amb una persona i actor tan especial. Realment trobaré a faltar les nostres converses." Daniel Radcliffe va destacar-ne la lleieltat i suport: "Estic convençut que ha vingut i ha vist tot el que mai he fet dalt d'un escenari, tant a Londres com a Nova York. No tenia per què fer-ho."[57] Evanna Lynch digué que era esgarrifós trobar-se amb Rickman quan interpretava Snape, però que "era molt amable i generós quan no era el professor de pocions."[58][59] Rupert Grint va expressar que "encara que ha marxat, sempre sentiré la seva veu."[47]

Kate Winslet, que va realitzar un emotiu tribut a l'actor a l'entrega de premis del Cercle de Crítics Cinematogràfics de Londres, va recordar Rickman com una persona càlida i generosa,[60] destacant la seva veu amb un "And that voice! Oh, that voice" (I la veu! Oh, quina veu). Helen Mirren va dir que la seva veu "podia suggerir mel o una agulla afilada amagada."[47] Emma Thompson va recordar-ne que "la intransigència va ser el que el convertí en un gran artista: el seu enginy inefable i cínic, la claredat amb la que veia totes les coses, inclosa jo mateixa... Vaig aprendre molt d'ell."[57] Colin Firth va declarar a The Hollywood Reporter que, com a actor, Rickman havia estat el seu mentor.[61] John McTiernan, director de Die Hard, va afegir que Rickman era l'antitesi dels papers de personatges malvats, els quals l'havien fet famós.[62] Sir Ian McKellen va escriure que "darrere la trista cara de Rickman, que era tan bonica com quan es trencava amb un somriure, hi havia un esperit superactiu, buscant i trobant, un superheroi, sense assumir-ho però mortalment efectiu."[57] La família de Rickman va mostrar-se agraïda per tots els missatges de condolència rebuts.[63][64]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Paper Notes
1978 Romeu i Julieta Tybalt BBC Television Shakespeare
1980 Thérèse Raquin Vidal 3 episodis
Shelley Clive Episodi: "Nowt So Queer"
1982 Busted Simon Pel·lícula per televisió
Smiley's People Mr Brownlow Episodi No. 1.2
The Barchester Chronicles The Revd Obadiah Slope 5 episodis
1985 Summer Season Croop Episodi: "Pity in History"
Girls on Top Dimitri / Veu de RADA 2 episodis
1988 Die Hard Hans Gruber
1989 Revolutionary Witness Jacques Roux Curtmetratge per televisió
The January Man Ed
Screenplay Israel Yates Episodi: "The Spirit of Man"
1990 Quigley Down Under Elliot Marston
1991 Truly, Madly, Deeply Jamie
Robin Hood: Príncep dels lladres Xèrif de Nottingham
Close My Eyes Sinclair Bryant
Closet Land L'interrogador
1992 Bob Roberts Lukas Hart III
1993 Fallen Angels Dwight Billings Episodi: "Murder, Obliquely"
1994 Mesmer Franz Mesmer
1995 An Awfully Big Adventure P.L. O'Hara
Sense and Sensibility Colonel Brandon
1996 Rasputin: Dark Servant of Destiny Grigori Rasputin Pel·lícula per a televisió
Michael Collins Éamon de Valera
1997 The Winter Guest Home al carrer (no acreditat) També director i coguionista
1998 Judas Kiss Detectiu David Friedman
Dark Harbor David Weinberg
1999 Dogma El Metatron
Galaxy Quest Alexander Dane/Dr Lazarus
2000 Help! I'm a Fish Joe (veu)
2001 Beckett on Film Man
Blow Dry Phil Allen
The Search for John Gissing John Gissing
Harry Potter i la pedra filosofal Severus Snape
2002 Harry Potter i la cambra secreta Severus Snape
King of the Hill King Philip (veu) Episodi: "Joust Like a Woman"
2003 Love Actually Harry
2004 Something the Lord Made Dr. Alfred Blalock Pel·lícula per televisió
Harry Potter i el pres d'Azkaban Severus Snape
2005 Harry Potter i el calze de foc Severus Snape
The Hitchhiker's Guide to the Galaxy Marvin, l'andròid paranoic (veu)
2006 El perfum: Història d'un assassí Antoine Richis
Snow Cake Alex Hughes
2007 Nobel Son Eli Michaelson
Harry Potter i l'Orde del Fènix Severus Snape
Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street Judge Turpin
2008 Bottle Shock Steven Spurrier
2009 Harry Potter i el misteri del príncep Severus Snape
2010 Alice in Wonderland Absolem (veu)
Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 1 Severus Snape
The Wildest Dream Noel Odell (veu) Documental
The Song of Lunch He Producció dramàtica de la BBC[65]
2011 Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2 Severus Snape
The Boy in the Bubble Narrador Curtmetratge
2012 Gambit Lord Shahbandar
2013 The Butler Ronald Reagan
A Promise Karl Hoffmeister
CBGB Hilly Kristal
Dust Todd
2014 A Little Chaos Lluís XIV També director i coguionista
2015 Eye in the Sky Tinent General Frank Benson
2016 Alice Through the Looking Glass Absolem (veu) Estrenada pòstumament[66]

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1997 Millor actor de minisèrie o telefilm Rasputín Guanyador

Premis BAFTA[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2009 Millor actor secundari Harry Potter i el misteri del Príncep Finalista
1995 Millor actor secundari Sentit i sensibilitat Nominat
1996 Millor actor secundari Michael Collins Nominat
1992 Millor actor secundari
Millor actor
Robin Hood: Príncep dels lladres
Truly, Madly, Deeply
Guanyador
Nominat

Premis Primetime Emmy[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Millor actor - Minisèrie o telefilm Something the Lord Made Nominat
1996 Millor actor - Minisèrie o telefilm Rasputín Guanyador

Premis del Sindicat d'Actors[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Millor actor de televisió - Minisèrie o telefilm Rasputín Guanyador

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor als 69 anys Alan Rickman, el professor Snape de 'Harry Potter'». Ara, 04-01-2016. [Consulta: 14 gener 2016].
  2. «Alan Rickman» (en castellà). Las provincias, 14-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  3. «Relative Values: Little did I know my boy would become a Musketeer» (en anglès). The Sunday Times. [Consulta: 14 gener 2016].
  4. «Alan Rickman (Severus Snape) Died». Act Now News. [Consulta: 15 maig 2016].
  5. Profile, biography.com; visitat el 14 de gener de 2016.
  6. Paton, Maureen. Alan Rickman: the unauthorised biography. Londres: Virgin, 1996. ISBN 1852276304. 
  7. Solway, Diane «Profile: Alan Rickman». European Travel and Life, agost 1991 [Consulta: 3 octubre 2007].
  8. 8,0 8,1 8,2 Mackenzie, Suzie «Angel with Horns». The Guardian [UK], 03-01-1998 [Consulta: 3 octubre 2007].
  9. Alan Rickman a Internet Movie Database (anglès)
  10. [1]
  11. England & Wales births 1837–2006. General Register Office. England and Wales Civil Registration Indexes. London, England: General Register Office. Print.
  12. Maureen Paton. Alan Rickman – The Unauthorised Biography. Virgin Books, 1996. ISBN 0-7535-0754-4. 
  13. Alan Rickman Biography[Enllaç no actiu]. TVGuide.com. Retrieved 6 September 2010.
  14. «THE DEVIL IN MR RICKMAN». btinternet.com.
  15. «Interview: Evil Elegance». Alan-rickman.com. [Consulta: 9 juliol 2011].
  16. Interview Alan Rickman, abouthp.free.fr; accessed 20 December 2007.
  17. Frank Rich «Carnal abandon in 'Les Liaisons dangereuses’». The New York Times. New York Times, 01-05-1987.
  18. BroadwayWorld.com – Les Liaisons Dangereuses Tony Award Infosite; retrieved 7 January 2008.
  19. «Alan Rickman». Television Academy.
  20. «Alan Rickman: A Life in Pictures Highlights». [Consulta: 13 octubre 2015].
  21. The Screening Room's Top 10 British Villains, CNN.com; accessed 14 January 2016.
  22. Pop Culture News TOUGH ACTOR TO FOLLOW, ew.com; accessed 14 January 2016.
  23. 23,0 23,1 23,2 Alan Rickman a Internet Movie Database (anglès)
  24. Coveney, Michael «Alan Rickman obituary». The Guardian [London, UK], 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  25. Bernstein, Adam «Alan Rickman, actor who brought dynamic menace to Die Hard and Harry Potter, dies at 69» (en en-us). The Washington Post, 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  26. Alan Rickman wins James Joyce Award; retrieved 16 de març de 2010.
  27. «Abbey Theatre – Amharclann na Mainistreach». Abbeytheatre.ie. [Consulta: 9 juliol 2011].
  28. Staff «Stars set stage alight in Ibsen's dark tale». The Irish Independent, 17-10-2010 [Consulta: 9 juliol 2011].
  29. Singh, Anita «Daniel Radcliffe: Alan Rickman deserves Oscar nomination for Severus Snape». The Telegraph [Londres], 07-07-2011 [Consulta: 10 octubre 2013].
  30. Turan, Kenneth «Movie review: 'Harry Potter and the Deathly Hallows — Part 2'». The Los Angeles Times. Tribune Company, 13-07-2011 [Consulta: 13 setembre 2011].
  31. Travers, Peter «Harry Potter and the Deathly Hallows, Part 2». Rolling Stone. Wenner Media, 13-07-2011 [Consulta: 13 setembre 2011].
  32. Schwartz, Terri «'Harry Potter And The Deathly Hallows' For Your Consideration Oscars Ad Launched». MTV, 09-11-2011 [Consulta: 10 novembre 2011].
  33. «Harry Potter: Alan Rickman Destined for Oscar Nomination?». International Business Times. The International Business Times Inc., 15-07-2011 [Consulta: 14 setembre 2011].
  34. Ellwood, Gregory «Alan Rickman may be 'Harry Potter's' best shot at Oscar». HitFix, 17-07-2011 [Consulta: 14 setembre 2011].
  35. «Alliance of Women Film Journalists Awards 2011». Movie City News. [Consulta: 28 desembre 2011].
  36. Brantley, Ben «Shredding Egos, One Semicolon at a Time — 'Seminar' by Theresa Rebeck, a review». The New York Times, 20-11-2011 [Consulta: 23 novembre 2011].
  37. Brantley, Ben «Alan Rickman's Broadway.com Audience Choice Award Win Brings Back Memories of a 'Very Good Time' in Seminar». Broadway.com, 15-05-2012 [Consulta: 24 maig 2011].
  38. Brantley, Ben «2012 Drama League Award Nominations Announced!». Broadwayworld.com, 24-04-2012 [Consulta: 24 maig 2011].
  39. «A Caper by the Coens, With a Fake Monet». The New York Times [Consulta: 14 gener 2016].
  40. Kit, Borys «Alan Rickman to Play CBGB Founder in Biopic». The New York Times, 12-09-2012.
  41. Staff. «Alan Rickman, 1946–2016», 14-01-2016. [Consulta: 14 gener 2016].
  42. Singer, Leigh «Oscars: the best actors never to have been nominated». The Guardian [London, UK], 19-02-2009.
  43. «Formula 'secret of perfect voice'». BBC News, 30-05-2008 [Consulta: 6 desembre 2010].
  44. «Leonardism (2007)». Themessagetapes.com (Adam Leonard's website). [Consulta: 12 febrer 2011].
  45. «Tubular Bells II». Tubular.net. [Consulta: 12 febrer 2011].
  46. «Biography of Alan Rickman». Dominic Wills/Talktalk.co.uk. [Consulta: 12 febrer 2011].
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 ; Spencer, Liese; Wiegand, Chris; Groves, Nancy; Beaumont-Thomas, Ben «'We are all so devastated': acting world pays tribute to Alan Rickman». The Guardian [Londres], 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  48. McGlone, Jackie «A man for all seasons». The Scotsman [Edimburg], 31-07-2006 [Consulta: 15 gener 2016].
  49. Chiu, Melody. «Alan Rickman and Longtime Love Rima Horton Secretly Wed 3 Years Ago». People, 23-04-2015. [Consulta: 14 gener 2016].
  50. Staff. «Our Beloved Patron Alan Rickman Passed Away Today», 14-01-2016. [Consulta: 15 gener 2016].
  51. Rickman, Alan. «A message from the President». [Consulta: 15 gener 2016].
  52. Shoard, Catherine «Alan Rickman, giant of British screen and stage, dies at 69». The Guardian [Londres], 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  53. Amer, Matthew. «My place: Tom Burke», 26-07-2012. [Consulta: 15 gener 2016].
  54. Friedman, Roger «Source: Alan Rickman Had Pancreatic Cancer, And Not For Very Long – Came to NY in December». Showbiz411, 15-01-2016 [Consulta: 15 gener 2016].
  55. Staff «Alan Rickman, Harry Potter and Die Hard actor, dies aged 69». BBC News, 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  56. Gettell, Oliver. «Harry Potter fans honor Alan Rickman at Platform 9¾». Entertainment Weekly, 14-01-2016. [Consulta: 15 gener 2016].
  57. 57,0 57,1 57,2 Park, Andrea «Stars mourn Alan Rickman on social media». CBS News, 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2015].
  58. Plantilla:Cite tweet
  59. Plantilla:Cite tweet
  60. Shahrestani, Vin «Kate Winslet tearfully remembers Alan Rickman at awards». The Telegraph, 18-01-2016 [Consulta: 21 gener 2016].
  61. Westbrook, Caroline. «Colin Firth pays touching tribute to Alan Rickman, saying he was ‘in awe’ of the actor», 20-01-2016. [Consulta: 21 gener 2016].
  62. McTiernan, John «Die Hard Director John McTiernan on Alan Rickman: 'He Had a Gift for Playing Terrifying People'». The Hollywood Reporter, 19-01-2016 [Consulta: 21 gener 2016].
  63. Innes, Sheila. «Thanks for the tributes», 05-01-2016. [Consulta: 28 juliol 2016].
  64. Owen, David W. «Brother is left 'broken' by Alan Rickman's death». Leicester Mercury, 15-01-2016 [Consulta: 5 juny 2016].
  65. «The Song Of Lunch – Alan Rickman». BBC, 16-09-2010. [Consulta: 9 juliol 2011].
  66. Loughrey, Clarisse «Alan Rickman movies: Late actor has two more films out this year». The Independent, 14-01-2016 [Consulta: 15 gener 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan Rickman Modifica l'enllaç a Wikidata