Marcela Lagarde

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarcela Lagarde
JMarcos MarcelaLagarde WC.jpg
Biografia
Naixement 30 desembre 1948 (69 anys)
ciutat de Mèxic
 Member of the Chamber of Deputies of Mexico Tradueix 

Activitat
Ocupació Antropòloga i política
Partit polític Partit de la Revolució Democràtica
Modifica les dades a Wikidata

María Marcela Lagarde i dels Rius (Ciutat de Mèxic, 1948) és una acadèmica, antropòloga i investigadora mexicana, especialitzada en etnologia, representant del feminisme llatinoamericà. El feminisme, segons Lagarde, constitueix una afirmació intel·lectual, teòrica i jurídica de concepcions del món, modificacions de fets, relacions i institucions.[1]

Associada fundadora de la Xarxa d'Investigadores per la Vida i la Llibertat de les Dones. És el major referent del feminisme a Llatinoamèrica. Activista i teòrica, s'ha dedicat estudi antropològic de la condició femenina, ha realitzat diverses publicacions no impreses, tractant temes com la captivitat, cura, sexualitat, amor, poder, treball, violència, subjectivitat, religió, dret, maternitat, sororitat, etc.[2] És autora de nombrosos articles i llibres sobre estudis de gènere, feminisme, desenvolupament humà i democràcia, poder i autonomia de les dones, etc.

És catedràtica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. En la seva joventut, Marcela Lagarde va ser militant del Partit Comunista. Es va presentar a les eleccions com a candidata independent en les llistes del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i va ser triada diputada al Congrés Federal mexicà entre 2003 i 2006. Durant la legislatura va destacar el seu treball a favor dels drets de les dones.

Ha encunyat el terme feminicidi per descriure la situació en Ciutat Juárez, Mèxic i va aconseguir la creació d'una Comissió Especial de feminicidi al Congrés per investigar l'assassinat de dones en Ciutat Juárez. Va dirigir la Recerca Diagnòstica sobre Violència Feminicida en la República Mexicana, per la qual es va descobrir que el feminicidi no és exclusiu de Ciutat Juárez.

Va promoure tipificar el delicte de Feminicidi en el Codi Penal Federal i de la Llei General d'Accés de les Dones a Una Vida Lliure de Violència, llei vigent a Mèxic des del 2 de febrer de 2007. El títol de la seva tesi doctoral és Les captivitats de les dones: madresposas, monges, putes, preses i boges.[3][4][5]

Durant la seva legislatura, els seus assoliments més importants van ser l'impuls a la Llei General d'Accés per a les Dones a una Vida Lliure de Violència i la promoció de la tipificació del delicte de feminicidi arran dels assassinats en Ciutat Juárez, que gràcies al seu impacte mediàtic va propiciar portar-ho al Parlament , també ha impulsat la Llei de Protecció dels Drets de Nenes, Nens i Adolescents, la Llei Federal per Prevenir i Eliminar la Discriminació, la Llei per Prevenir i Sancionar la Tracta de Persones i la Llei General per a la Igualtat entre Dones i Homes.[6][7]

Va participar com a perit en el cas Camp Cotoner, en el qual la Cort Interamericana de Drets Humans va jutjar diversos assassinats en Ciutat Juárez, qui juntament amb 70 col·laboradores, va elaborar la metodologia adequada per analitzar els assassinats excloent prejudicis i emfatitzant les circumstàncies que sustenten la violència extrema.[8]

Bibliografia[modifica]

  • Los cautiverios de las mujeres. Madresposas, monjas, putas, presas y locas. Coordinación General de Estudios de Posgrado, UNAM. México. 2ª Edición 1993, 3ª Edición 1997, 1ª Reimpresión 2001, 2ª. Reimpresión 2003¸4ª Edición 2005, 1ª Reimpresión 2006. (884 p) (ISBN 968-36-9073-4)
  • Género y feminismo. Desarrollo humano y democracia. Cuadernos Inacabados No. 25. Horas y HORAS la Editorial. España. (2ª Edición 1997, 3ª Edición 1999) 244 p.
  • Para mis socias de la vida. Claves feministas para el poderío y la autonomía de las mujeres, los liderazgos entrañables y las negociaciones en el amor. Cuadernos Inacabados No. 48. Horas y HORAS la editorial. España. 489 p
  • Identidad de género y derechos humanos, en: Guzmán Stein, Laura y Gilda Pacheco Oreamuno (Comps.). Estudios Básicos de Derechos Humanos IV. Instituto Interamericano de Derechos Humanos / Comisión de la Unión Europea. Costa Rica. p. p. 85-125.
  • La multidimensionalidad de la categoría de género y del feminismo, en: González Marín, María Luisa (Coord). Metodología para los estudios de género. Instituto de Investigaciones Económicas, Universidad Nacional Autónoma de México. México. p. p. 48-71.
  • Insurrección zapatista e identidad genérica: Una visión feminista, en: Lovera Sara y Nellys Palomo (Coords). Las alzadas. Comunicación e Información de la Mujer/Convergencia Socialista. México. p. p. 183-217.
  • Aculturación feminista en: Largo, Eliana (Ed). Género en el Estado. Estado del género. Isis Intrenacional Ediciones de las Mujeres No 27. Santiago de Chile. Reimpreso por El Centro de Documentación sobre la Mujer. Buenos Aires, Argentina. 2000. p. p. 135-150.
  • El feminismo en mi vida, la seva última publicació, es presenta com a antologia, on inclou diversos estils d'escriptura. Es una selecció dels seus textos publicats, exposats o enunciats en diferents espais i diferents països, durant més de tres dècades. És, en paraules de Lagarde, un recorregut per la República feminista. Editorial: Horas y Horas. ISBN 9788496004597.[9]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]