Marco Enrico Bossi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarco Enrico Bossi
Marco Bossi.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 abril 1861
Salò
Mort 20 febrer 1925 (63 anys)
oceà Atlàntic
Alma mater Conservatori de Milà
Activitat professional
Ocupació Compositor i organista
Deixebles Dezső Antalffy-Zsiross Tradueix
Instrument Orgue
Modifica dades a Wikidata

Marco Enrico Bossi (Saló, Brescia, 25 d'abril de 1861, què morí ofegat en el mar el 20 de febrer de 1925) fou un organista i compositor italià.

Cursà estudis amb molt de profit, de la carrera musical en el Liceo Musicale de Bolonya, i en el Conservatori de Milà, on fou deixeble de Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue, i també de Bazzini. Fou organista de la catedral de Como, professor d'orgue i teoria en el conservatori de Nàpols on tingué entre els seus alumnes a Eduardo Bottigliero,[1] director del conservatori de Venècia (1902-05) i l'Umberto Giordano[2] i, després del Liceu musical de Bolonya, on entre altres alumnes tingué a Giacomo Benvenuti, considerat com un dels primers compositor d'Itàlia del seu temps. Les seves primeres obres despertaren gran interès a Alemanya per l'acabat del seu tecnicisme.

Entre elles destaquen un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), amb col·laboració amb Tebaldini: un Rèquiem, un Aleluya (solo, cor i orquestra), la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes.

El 1916 fou nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. A part de les nombroses composicions abans nomenades, escriví per l'escena les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881; El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Continuant amb la música instrumental de Bossi, produí una Obertura simfònica i un Impromtus per a orquestra: un Concerto per a orgue; una bella Sonata per a violí i dos Trios per a instruments d'arc.

Mereix especial menció l'obra per a veus i orquestra Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. Mentre era professor en el Conservatori de Milà (1920), tingué entre altres alumnes a Luciano Chailly,[3] Virgilio Mortari,[4] Luigi Oreste Anzaghi.[5] Com resta dit al principi, Bossi morí a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue en les principals ciutats dels Estats Units. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també foren uns músics i molt bons compositors.

Bibliografia[modifica]

  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 336. (ISBN 84-239-4508-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 508. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom I, pàg. 294. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 875. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 50 (ISBN 84-7291-226-4)