Marià Carreras i Vila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1831  Barcelona |
| Mort | 1888 (56/57 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escenògraf |
Marià Carreras i Vila (Barcelona, 1831 - Barcelona, 1888) fou un pintor escenògraf català.[1] Se'l considera escenògraf pont entre el romanticisme i el realisme.[2]
Estudià a Llotja i amplià estudis a París. A Barcelona treballà per al Teatre Odeon i, més tard, per al Liceu. Fou mestre de Joan Ballester i Ayguals de Izco i de Francesc Soler i Rovirosa. Carreras es va associar al Liceu amb Ballester durant el període 1865-1868 i, posteriorment, amb Soler i Rovirosa, així com amb Maurici Vilomara. El 1883 dissenyà les motllures daurades del sostre del Gran Teatre del Liceu.[2] Els seus darrers anys treballà amb el seu fill, el també escenògraf, Sebastià Carreras, en obres tals com la decoració del "Teatrino" del Conservatori del Liceu, l'any 1886.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Marià Carreras i Vila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Bravo, Isidre. L'Escenografia Catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 350. ISBN 84-505-4741-9.
- ↑ Bassegoda Nonell, Joan «El Conservatorio del Liceu, 150 años de vida intensa». La Vanguardia, 18-10-1987, pàg. 91.