Maria Assumpció Soler i Font

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Assumpció Soler i Font
Dades biogràfiques
Naixement 22 d'abril de 1913
Girona (Catalunya)
Mort 24 de març de 2003(2003-03-24) (als 89 anys)
Girona
Activitat professional
Ocupació mestressa, escriptora, periodista
Dades familiars
Fills Jordi Soler i Font
Pares Coloma Font i Giralt
Pau Soler i Soler
Modifica dades a Wikidata

Maria Assumpció Soler i Font va ser una escriptora, periodista i mestressa catalana. Va néixer el 22 d'abril de 1913 a Girona i hi morí el 24 de març de 2004.

Biografia[modifica]

De jove, era molt influenciada pel seu oncle, Mossèn Joan Font i Giralt, un esperantista i catalanista convençut.[1] L'afusellament de Joan Font, el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, i la desaparició durant la guerra del seu germà Joan van marcar-la greument.[2]

Va estudiar al col·legi de les Escolàpies a l'ombra de la Catedral de Girona. Sota la dictadura de Primo de Rivera va estudiar a l'Escola Normal. La seva afiliació al sindicat Federació de Treballadors de l'Ensenyament-UGT li va causar uns problemes amb el règim franquista després de la guerra civil, però el cas va ser arxivat el 1939. El 1932 va començar a ensenyar a l'escola pública de Rupià, de 1934 a 1950 a Palafrugell. Després d'un interludi de 1950 a 1952, quan va treballar a l'empresa del seu oncle Lluís i una escola privada a Barcelona, tornà el 1952 a l'escola de Sant Gregori en la qual va estar ensenyant fins al 1980 quan passà a l'escola Migdia de Girona fins a la seva jubilació el 1982.[3] Quan va rebre el Premi Fastenrath en ocasió dels Jocs Florals en l'exili el 1959, no va obtenir el permís del Ministeri d'Educació Nacional per anar a París a recollir-lo.

Malgrat la desil·lusió de no veure mai publicada en vida la seva obra premiada, va continuar escrivint, obligada per la repressió lingüística sota el franquisme, a utilitzar el castellà. Si bé que els seus articles sobre temes seriosos van quedar en castellà, des del 1955 va publicar a l'aleshores Revista de Gerona per primera vegada un poema en català «Acció de Gràcies».[4]

« A Sant Gregori la Maria Soler era la mestra. La mestra en un temps en què el mestre esdevenia el model i la referència més important en aquella societat humiliada de la postguerra. Malgrat la repressió, els mestres del país van saber salvar l'esperit i la dignitat del poble. Contra les consignes i les imposicions. Fins i tot contra la llei que intentava fer de l'escola una eina d'adoctrinament feixista i d'anticatalanisme.[5] »
Obra
  • 1975, AA.VV., Les cinc branques (Poesia femenina catalana), Engordany (Andorra), Editorial Esteve Albert i Corp.
  • Poemes i més de 350 narracions-articles a: Gerunda, Educación y Cultura, Los Sitios, Revista de Girona, Presència i Punt Diari.
  • 2005, L'escollit, Palafrugell, Editorial Associació Suport a la Dona de Palafrugell, Palafrugell. Edició de l'obra premiada el 1950 amb el premi Fastenrath de novel·la en els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili,[6] que havia quedat inèdita.
Premis i reconeixements
  • 1959, premi Fastenrath de novel·la en els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili
  • 2004, l'ajuntament de Girona li dedicà un carrer[7] el 28 d'octubre.[8][9]
Biografies

Referències[modifica]

  1. Maria Assumpció Soler, «Galeries de retrats», Presència, 7 de setembre de 1986, pàgina 36
  2. Carme Ramilo, op.cit. pàgina 77
  3. Carme Ramilo, op.cit. pàgina 78
  4. «Acció de Gràcies», a la Revista de Girona, 1955
  5. Pius Pujades, «Maria Assumpció Soler i Sant Gregori», El Punt, 22 de setembre de 2008, pàgina 10
  6. Josep Faulí, Els Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili, 1941-1977, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, 229 pàgines, ISBN 9788484153627
  7. vegeu: 41° 57′ 58.63″ N, 2° 50′ 2.25″ E / 41.9662861°N,2.8339583°E / 41.9662861; 2.8339583
  8. Carrers nous de Girona 1999-2012, Ajuntament de Girona: Carrer de Maria Assumpció Soler i Font
  9. Dani Vilà, «Girona ha creat uns 90 carrers en els últims deu anys pel creixement de la ciutat. Només dotze dones.», El Punt, 14 de desembre 2009