Maria Lluïsa de Savoia, princesa de Lamballe

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Lluïsa de Savoia, princesa de Lamballe
Bosselman - The Princess of Lamballe.jpg
Nom original Madame de Lamballe
Dades biogràfiques
Naixement 8 setembre 1749
Palazzo Carignano
Mort 3 setembre 1792 (42 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Dama de companyia
Dades familiars
Dinastia Dinastia Savoia
Cònjuge Louis Alexandre, Prince of Lamballe
Pares Louis Victor, Prince of CarignanoLandgravine Christine of Hesse-Rotenburg
Germans
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Madame la princesse de Lamballe by Antoine-François Callet (circa 1776, Callet).jpg

''Maria Lluïsa Teresa de Savoia (Maria Luisa Teresa di Savoia;Torí, 8 de setembre de 1749 - París, 3 de setembre de 1792) fou una aristòcrata francesa, pertanyent a la Casa de Savoia per naixement i a la Casa de Borbó per casament. Com a Princesa de Lamballe va ostentar, des del seu naixement, el tractament protocol·lari de Sa Altesa Sereníssima.

Joventut[modifica]

Maria Teresa era filla de Lluís Víctor de Savoia, Príncep de Carignan, i de Cristina Enriqueta de Hessen-Rothenburg. Es va criar a Torí i fou educada en un règim molt rigorós i estricte, lluny de les intrigues i conspiracions de la cort de França. Era una nena dolça, prudent i pietosa, virtuts que van induir al Duc de Penthiève a escollir-la com a esposa del seu fill Lluís Alexandre de Borbó, "Príncep de Lamballe". El príncep tenia una vida molt llibertina i el seu pare va pensar que una esposa virtuosa podría aconseguir moderar els seus costums.

Matrimoni[modifica]

Maria Teresa es va casar l'any 1767 amb el Príncep de Lamballe, un dels homes més rics d'Europa, nét del Comte de Tolosa i descendent directe de Lluís XIV i de la seva amant, Madame de Montespan. El matrimoni fou un rotund fracàs i Maria Teresa no va arribar a conèixer la felicitat. Molt aviat el príncep va tornar a prendre els seus hàbits i la va abandonar.

L'any 1768, quan la princesa comptava amb 19 anys, el seu marit va morir com a conseqüència d'una malaltia venèria. A partir de llavors, va viure amb el seu sogre i, junts, es van dedicar a les obres benèfiques i de caritat.

Vida a la cort[modifica]

L'any 1770, el Delfí Lluís, futur Lluís XVI es va casar amb l'arxiduquessa Maria Antonieta d'Àustria, esdeveniment en el qual les dues dames es van conèixer. A partir de l'any 1771, la princesa va fer freqüents viatges a la cort i es va acostar a la Delfina, qui va veure en ella una amiga lleial i sincera. Quan Maria Antonieta va ascendir al tron, l'any 1774, va continuar mantenint la seva amistat amb Maria Teresa i els rumors d'una relació lèsbica van començar a enterbolir la seva amistat. Mentrestant, la princesa va continuar observant un caràcter pietós i recollit i la reina es va anar tornant cada cop més frívola. L'any 1775, la reina li va oferir a la seva "amiga de l'ànima" un càrrec de superintendent del seu palau, el que significava que havia de planificar les diversions de la reina, però aquesta de seguida es va adonar que la princesa era massa formal i s'avorria. Maria Antonieta va preferir la insolència de Madame de Polignac. Tot i que la reina la va abandonar, ella no la va oblidar entenent, durant un temps, que seria la comtessa de Polignac la que ocupés el seu lloc d'amiga de l'ànima. Per omplir el seu temps, la princesa va marxar al camp i allà reprendre les seves activitats caritatives i va ingressar a la Francmaçoneria. L'any 1781 va ser nomenada directora de totes les lògies escoceses de França. 8 anys més tard, la revolució ja planava sobre França i la reina va començar a prendre consciència dels seus errors. Maria Antonieta es va tornar més prudent i es va acostar de nou a la Princesa de Lamballe, aproximació tan assídua que la comtessa de Polignac va abandonar Versalles i a la reina.

Durant la revolució[modifica]

A l'octubre de 1789, la família reial va tornar a París i la princesa va anar amb ells a la residència de les Tuileries. La princesa fou una de les últimes persones amb què la reina va poder comptar i la seva amistat es va tornar més íntima. L'any 1791, la reina va informar la princesa del seu projecte de fugir de França. La família reial va ser detinguda a Varennes. La princesa va aconseguir sortir de França i va cercar refugi a Anglaterra. Durant aquest temps, es van enviar abundant correspondència, a la qual la reina li feia constar els seus sentiments: "Necessito la vostra tendra amistat, la meva us la demostraré quan us vegi", va escriure Maria Antonieta al juny de 1971.

Mort[modifica]

A finals d'aquell mateix any, la reina va pregar a la princesa que no tornés a París, però aquesta, amoïnada per la sort de la seva amiga, va abandonar Anglaterra i va tornar a les Tuileries.

Existeix una versió que diu que ella va rebre una carta de França, suposadament de Maria Antonieta, amb data del 14 d'agost. La carta era curta i estava escrita amb mà tremolosa i a la qual ella li pregava "Vine amb mi de seguida, estic en greu perill". Quan Maria Antonieta va veure a la seva amiga es va sorprendre i li va preguntar perquè havia tornat a París. Llavors totes dues es van adonar que la carta era falsificada i van arribar a la conclusió que la persona que més es beneficiava de la mort de la princesa era el Duc d'Orléans, el seu cunyat. Maria Teresa, vídua de l'únic fill del fabulosament ric Duc de Penthievre, hauria hagut de compartir les riqueses amb l'únic fill del duc d'Orléans. La baronessa de Courtot va recordar com Maria Teresa va dir: "Philippe d'Orléans, això és fet per ell".

El 10 d'agost de 1792, una multitud va envair el palau i la princesa, seguint a la Família Reial, es va refugiar a l'Assemblea Nacional. Allà es va produir el derrocament dels reis i es va decidir conduir-los al Temple, sent arrestada també la princesa. Deu dies més tard, van separar als membres de la Família Reial i les dues amigues es van veure obligades a acomiadar-se. La princesa fou traslladada a la presó de la Forcé.

El 2 i el 3 de setembre de 1792, una multitud va assaltar les presons i la princesa fou una de les víctimes de les anomenades massacres de setembre. Els seus botxins es van acarnissar amb el seu cos i amb la imatge que representava. La princesa fou decapitada i el seu cos va ser sotmès a diverses vexacions; molts van sucar pà a la sang de la princesa abans de menjar-se'l, altres van emprar la seva pell, altres van esquarterar el seu cadàver que primer va ser arrossegat fins al Palau Reial, residència de la dama d'Orléans. El seu cap fou pentinat i la seva cara maquillada abans de posar-lo a la punta d'una pica que, a continuació, van passejar davant de les finestres de la presó darrere de les quals era presonera Maria Antonieta. La reina no va arribar a veure-ho però, sorpresa per la cridòria, va preguntar al seu carceller què estava passant, a la qual cosa ell va contestar: "És el cap de Madame Lamballe, el qual han volgut venir a ensenyar-vos". Maria Antonieta, en conèixer aquesta notícia, va patir un desmai, fet sobre el qual anys després la seva filla va dir: "Va ser la primera vegada que vaig veure que la meva mare perdre les seves forces". La princesa fou una amiga fidel fins al final, tot i les catastròfiques conseqüències dels seus actes.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Director Actriu
1929 Le Collier de la reine Tony Lekain i Gaston Ravel Jeanne Evrard
1938 Maria Antonieta W. S. Van Dyke Anita Louise
1946 L'Affaire du collier de la reine Marcel L'Herbier Florence Lynn
1954 Si Versailles m'était conté Sacha Guitry Marie Sabouret
1989 La Révolution Française Robert Enrico i Richard T. Effron Gabrielle Lazure
2006 Maria Antonieta Sofia Coppola Mary Nighy

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Savoia, princesa de Lamballe Modifica l'enllaç a Wikidata