Maria Manonelles i Riera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1913  Mollerussa (Pla d'Urgell) |
| Mort | 16 maig 2004 (91 anys) Conflans-Sainte-Honorine (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Partit | Bloc Obrer i Camperol Partit dels Socialistes de Catalunya Partit Obrer d'Unificació Marxista |
Maria Manonelles i Riera (Mollerussa, 20 de gener de 1913 - Conflans-Sainte-Honorine, Illa de França, a prop de París, 16 de març de 2004) va ser una activista política i sindical catalana que participà en la resistència contra el feixisme.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Era filla d’Antoni Manonelles Leonart i Carme Riera Fort, originaris de Tàrrega, que es van establir el 1900 a Mollerussa, on regentaven un forn de pa, i fou la sisena de set germans. Al 1921, després de la mort del pare, marxà cap a Barcelona amb part de la seva família, on començà a treballar de modista mentre estudiava als vespres a l'Escola d'Arts i Oficis.[1][3][4]
Inicià la seva militància política a la Barcelona de finals dels 1920, en la Federació Comunista Catalano-Balear, que liderava Joaquim Maurín. Durant la dècada de 1930, i seguint la trajectòria política d'aquesta branca del marxisme català, s'incorporà al Bloc Obrer i Camperol i després al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El seu activisme es reflecteix en col·laboracions en diverses publicacions obreres (com L'Hora o La Batalla), on sovint escrivia sobre problemes específics de les dones.[1]
Fou parella del líder polític i militar del POUM Josep Rovira i Canals, a qui conegué el 1932. Entre 1933 i 1935, però, estigué casada amb el periodista Àngel Estivill i Abelló (destacat comunista també procedent del Bloc Obrer i Camperol, però que en el procés d'unificació comunista optà pel PSUC).[1]
Un cop iniciada la guerra, s'incorporà a la lluita miliciana al front d'Osca, juntament amb Josep Rovira, on es mantingué fins a l'època dels fets de maig de 1937. La repressió del POUM la va portar a viure els darrers mesos de la guerra en la clandestinitat, fins que s'exilià a França el 1939.[1]
Participà en la resistència i en les xarxes d'evasió del feixisme, però la intensa activitat clandestina de la seva parella feu aconsellable que a finals de 1940 s'instal·lés a Rubí (d'on era originari Josep Rovira). Un cop acabada la Segona Guerra Mundial es traslladà a París, on participà en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya.[1]
Amb el final de la dictadura retornà a Barcelona. Va militar a Convergència Socialista, al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i, finalment, al Partit dels Socialistes de Catalunya.[1]
Llegat i memòria[modifica]
El testimoni de Maria Manonelles fou un dels que inspiraren el cineasta britànic Ken Loach, a qui assessorà, per elaborar la seva versió de la participació femenina en les columnes milicianes del front d'Aragó, que ofereix en la pel·lícula Terra i Llibertat (Land and Freedom, 1997). Tot i que va morir a prop de París, està enterrada, juntament amb Josep Rovira, a Rubí.[1][3]
Des de 2010, hi ha a Barcelona els Jardins Maria Manonelles, un interior d'illa de 400 m² amb accés pel carrer de Calàbria, al Districte de l’Eixample.
Bibliografia[modifica]
- Martínez, M. Teresa; Pagès, Pelai (coord.) (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona – Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Maria Manonelles i Riera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Manonelles Riera, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 23-12-2016. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Manonelles i Riera, Maria». Fundació Rafael Campalans | Arxiu Històric del Socialisme Català. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ «Maria Manonelles Riera». ALBADA, Associació de dones del Pla d'Urgell, febrer 2021. [Consulta: 24 gener 2024].