Maria Pi Ferrer
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 juny 1884  Roses (Espanya) | ||||||||||||||||
| Mort | 20 novembre 1960 (76 anys) Barcelona (Espanya Franquista) | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | pedagoga, acadèmica, escriptora | ||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Cònjuge | Rafael Folch i Capdevila | ||||||||||||||||
| Fills | Jordi Folch i Pi, Núria Folch i Pi, Albert Folch i Pi | ||||||||||||||||
Maria Pi i Ferrer, també coneguda com a Maria Pi de Folch (Roses, 27 de juny de 1884 - Barcelona, 20 de novembre de 1960) fou una pedagoga, activista política, conferenciant, escriptora catalana.[1]
Biografia
Fou filla del mariner Salvi Pi i Denclar (1855-abans de 1937) i de Maria Ferrer i Berta (1856-1937[2]).[3] Tot i néixer a Roses, fins als 18 anys va viure a Seta (Occitània), on va estudiar a l'Escola Nacional de la localitat, i on va començar a treballar com a flamant institutriu. Ja a Catalunya, als 20 anys es casà amb Rafael Folch i Capdevila, amb qui va tenir quatre fills: Albert, Frederic, Jordi i la més petita, Maria, més coneguda com a Núria. Maria Pi pertanyia a la Unió Socialista de Catalunya, fou membre del Club Femení i d'Esports i del Lyceum Club. També formà part del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya. Va publicar als diaris d'Esquerra Republicana, L'Opinió i La Humanitat, i a les revistes Companya i Justícia Social.[1]
Els seus coneixements i l'experiència en pedagogia els posa al servei de la defensa de l'escola pública per a tothom, utilitzant els arguments dels que hi estan en contra i reformulant-los per justificar la proposta, ja que era un dels temes que la motivaven, com va quedar palès en diversos articles i en una conferència a l'Ateneu Barcelonès. Excel·lent conferenciant tant en àmbits intel·lectuals, com l'Ateneu Barcelonès, com més populars, ja que anava a fer xerrades a diferents pobles de Catalunya, Maria Pi va aprofitar la plataforma que li brindava el Lyceum Club (una entitat cultural adreçada a les dones) per donar diverses conferències d'orientació política, a partir de les quals va aplegar l'obra Una visió femenina del moment present (1932).[1]
Interessada com estava per la qüestió femenina va escriure el 1935 una desena d'articles a la revista Justícia Social, que es poden considerar com petits assajos d'economia i política i poden ser considerats com una fita inicial de l'economia política de les dones. L'autora aviat va descobrir que «el dret de la dona a la seva total emancipació és, no únicament però sí abans que tot, un problema de salaris». Maria Pi de Folch també va escriure El feminisme dins l'obra de Concepció Arenal.[1]
Va mantenir correspondència i amistat amb Anna Murià, mentre aquesta última era a l'exili. La seva filla, Núria Folch, es va casar amb Joan Sales, l'editor de Mercè Rodoreda, mentre que altres dues filles es van dedicar a la medicina i un altre va ser enginyer.[1]
Maria Pi va morir el 20 de novembre de 1960 a Barcelona.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Maria Pi Ferrer». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Esquela de defunció de Maria Ferrer i Berta». La Vanguardia, 07-09-1937, pàg. 2.
- ↑ «Maria Pi Ferrer». Geneanet. [Consulta: 31 desembre 2019].
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 30-11-1960, pàg. 34.