Maria Porter i Moix
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1926 (97/98 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | historiadora, bibliògrafa, llibretera |
Família | |
Pare | Josep Porter i Rovira |
Germans | Miquel Porter i Moix |
Maria Porter i Moix (Barcelona, 12 d'octubre de 1926) és una bibliògrafa i llibretera catalana, filla de Josep Porter i Rovira i germana de Miquel Porter i Moix.
Llicenciada en Filosofia i Lletres i diplomada en Arqueologia, des del 1946 va col·laborar estretament amb el seu pare en la gestió del complex format per la Llibreria Porter,[1] la Llibreria dels Set Savis i l'editorial Porter Llibres. A partir de 1981 s'incorporà com a directora de l'aleshores recentment creat Servei del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya,[2][1] des d'on impulsà l'inici de la catalogació normalitzada de les col·leccions bibliogràfiques patrimonials (Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·lecció Lambert Mata de Ripoll).[3]
Autora de diferents treballs sobre arqueologia i patrimoni bibliogràfic, ha col·laborat en diferents publicacions periòdiques (Serra d'Or, Avui) i obres col·lectives amb articles sobre diferents aspectes del món de la cultura (llibres, teatre, cinema, etc). Instal·lada a Altafulla,[4] ha realitzat diversos treballs sobre història local de la vila i la comarca. És membre fundadora d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'IEC,[5][6] i n'ha format part de diverses juntes directives, tal com també ho ha estat del Centre d'Estudis Colombins,[7] des de la seva fundació, i de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona.[8]
El 8 de gener de 2011, l'Ajuntament d'Altafulla nomenà Maria Porter i Moix Filla Adoptiva de la vila d'Altafulla[2][4] i el 23 d'abril de 2016 fou l'Ajuntament de Montblanc qui li atorgà el títol de Filla Adoptiva de la vila.[9]
Publicacions
[modifica]Llibres i contribucions a llibres
- Arqueologia per a excursionistes, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978.
- Carles Riba Bracons. Papers de joventut, edició a cura de Maria Porter Moix, Barcelona: Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic, 1987.
- Art romànic per a excursionistes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
- Catàleg de la biblioteca "Lambert Mata" de Ripoll, pròleg de Maria Porter. Generalitat de Catalunya, 1989.
- Aureum opus: cinc segles de llibres il·lustrats, Catàleg de l'exposició celebrada al Museu Frederic Marès de Barcelona del 13 d'abril al 18 de juny del 2000, textos de Pilar Vélez i Maria Porter, Barcelona: Museu Frederic Marès, 2000.
- Amb F. Blanch Canyelles i J. Carnicer Torrent. Altafulla, Valls: Cossetània, 2001.
- Josep M. Boronat i Recasens. Esbós biogràfic i petita antologia, introducció de Maria Porter, Altafulla, Centre d'estudis d'Altafulla, 2005.
- Gaietà Magriñà Salvany. Obra inèdita: selecció d'escrits i música, edició a cura de Maria Porter, Altafulla, Centre d'estudis d'Altafulla, 2013.
Selecció d'articles
- “Bibliografia colombina de Luis Ulloa i Cisneros", Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, núm. 7-8 (1993).
- "Comentaris al projecte de llei del sistema bibliotecari de Catalunya", Anuario de la Asociación de bibliófilos 1991-1992, Barcelona: Asociación de Bibliófilos, 1994.
- "Pere Martir d'Anghiera i el gentilici ligur”, Butlletí del centre d'Estudis Colombins, núm. 12-13 (1995).
- “Esbós humà del bibliòfil i del recercador Josep Porter”'Butlletí del centre d'Estudis Colombins, núm. 22 (1999).
- "Les nadales del fons Benavent de Barberà", Estudis altafullencs, núm.: 27 (2003).
- "L'Exposició commemorativa dels tres-cents anys de l'edifici de l'Església Parroquial de Sant Martí",Estudis altafullencs, núm. 30 (2006).
- "Josep Porter i Rovira: notas para un biografía", Hibris: revista de bibliofilia, nº 49 (2009), p. 5-14.
- '"Es Altafulla un topònim àrab?", Societat d'Onomàstica: butlletí interior, núm. 117-118 (2010), p. 375-382.
- "El nom d'Altafulla", Estudis altafullencs, núm. 34 (2010).
- "L'exposició d'homenatge a Antoni Gelabert i el Xilofòrum", Estudis altafullencs núm. 35 (2011).
- "Els goigs de Sant Antoni que es canten en la seva ermita del turó d'en Jaques d'Altafulla", Estudis altafullencs, núm. 38 (2014).
- Amb Narcís Carulla, "Les ocupacions antigues a l'entorn de Sant Antoni", Estudis altafullencs, núm. 38 (2014).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Nombramiento María Porter Moix». La Vanguardia (Hemeroteca), 23-05-1981, pàg. 27.
- ↑ 2,0 2,1 «Porter, filla adoptiva». El Punt Avui, 09-01-2011 [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ Vegeu el pròleg a Catàleg de la biblioteca "Lambert Mata" de Ripoll[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 «Nomenament de Maria Porter i Moix com a Filla Adoptiva d'Altafulla». Centre d'Estudis d'Altafulla. [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ Directori de les societats filials: (1907-2007). Institut d'Estudis Catalans, 2009, p. 16. ISBN 978-84-92583-11-9.
- ↑ «Juntes directives». Amics de l'Art Romanic. IEC. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ «Juntes directives del Centre d'Estudis Colombins des de la seva fundació». Colombins. Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, Núm. 54, 2-2011, pàg. 37. Arxivat de l'original el 17 de juny 2012 [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ Puig Rovira, Francesc X. (Recopilador). «Llistat de tots els socis des de la fundació». Associació de Bibliòfils de Barcelona. [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ «Carme Plaza, Joan Fuguet i Maria Porter són nomenats Fills Adoptius de la vila de Montblanc». Ajuntament de Montblanc. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2016. [Consulta: 9 juny 2016].