Marialita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMarialita
Marialite-169082.jpg
Fórmula química Na4Al3Si9O24Cl
Epònim Maria Rosa vom Rath Tradueix
Localitat tipus Pianura, Camps Flegreus, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.FB.15
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FB.15
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.13
Dana 76.3.1.1
Heys 17.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 12,06Å; c = 7,572(3) Å;
Simetria 4/m - dipiramidal
Color blavós, marronós, incolor, violat, verdós
Exfoliació distingible/bona - distingible en {100} i {110}
Fractura irregular, desigual, concoidal
Tenacitat molt fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, resinosa, nacrada
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,5 a 2,62 g/cm3 (mesurada); 2,54 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,539 a 1,550 nε = 1,532 a 1,541
Birefringència δ = 0,007 a 0,009
Fluorescència normalment taronja a groc brillant o vermell sota ona curta i ona llarga
Impureses comunes Fe, Ca, K, S
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1866
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La marialita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom l'any 1866 per Gerhard vom Rath en honor de la seva esposa, Maria Rosa vom Rath (1830-1888).

Característiques[modifica]

La marialita és un silicat de fórmula química Na4Al3Si9O24Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marialita pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Pianura, als camps Flegreus de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i no tractar-se d'una espècie gens habitual, ha estat descrita en jaciments de tots els continents del planeta, tret de l'Antàrtida.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marialita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Marialite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2018].