Tugtupita
 Tugtupita | |
|---|---|
 Cristall de tugtupita de Tugtup Agtakorfia, Ilimaussaq, Narsaq, Província de Kitaa, Groenlàndia | |
| Fórmula química | Na₄(AlBeSi₄O₁₂)Cl |
| Epònim | lloc de descobriment  |
| Localitat tipus | Tugtup Agtakôrfia, Fiord de Tunulliarfik, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.11 |
| Dana | 76.2.3.7 |
| Heys | 17.3.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8.64Å, c = 8.87Å |
| Grup puntual | 4 - disfenoide |
| Grup espacial | i4 * |
| Color | de manera comuna, vermell; també blanc a rosa, blanc blavós o blanc verdós |
| Macles | en (101), maclat de penetaració que genera triplets pseudocúbics; macles de contacte preudotrigonals amb els plans de composició a (101) i (011) |
| Exfoliació | {111} imperfecta; distingible/bona en {101}; clara en {110}. |
| Fractura | desigual; esglaonada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, grassa, mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida, transparent |
| Densitat | 2,33 g/cm3 (mesurada); 2,34 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,496; nε = 1,502 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Pleocroisme | feble |
| Dispersió òptica | de manera anòmala, biaxial |
| Impureses comunes | Fe, Ga, Mg, Ca, K, H |
| Altres característiques | luminescència rosa clar |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Ttp |
| Referències | [1] |
La tugtupita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup helvina de minerals.[2] Rep el seu nom de la localitat de Tugtup (Groenlàndia), on va ser descoberta l'any 1962.
Característiques[modifica]
La tugtupita és un tectosilicat anhidre de sodi i beril·li amb anions addicionals clorur, i amb estructura molecular de tectosilicat sense zeolites. A més dels elements de la seva fórmula, Na₄(AlBeSi₄O₁₂)Cl, sol portar com impureses: ferro, gal·li, magnesi, calci, potassi, aigua i sofre. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4, la mateixa que la de la fluorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tugtupita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix reemplaçant a la chkalovita en filons hidrotermals tallant la roca sienita amb sodalita. També com a producte de l'alteració en roques ígnies intrusives, pegmatites riques en àlcalis i pobres en sílice. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, analcima, egirina, natrolita, chkalovita, mica litiosa, epistolita, niobofilita, monacita, rabdofana, gerasimovskita, nenadkevichita o berilita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tugtupita |
- ↑ «Tugtupite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ «Helvine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2015].