Alloriïta
 Alloriïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Na,Ca,K)₂₆Ca₄(Al₆Si₆O₂₄)₄(SO₄)₆Cl₆ |
| Epònim | Roberto Allori (en)   |
| Localitat tipus | Mt Cavalluccio, Campagnano di Roma, Caldera Sacrofano, Província de Roma, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,892Å; c = 21,34Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Color | incolor a lila clar |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-020 |
| Símbol | Aor |
| Referències | [1] |
L'alloriïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el seu nom de Roberto Allori (1933), mineralogista aficionat i col·leccionista italià, qui va descobrir el mineral.
Característiques
[modifica]L'alloriïta és un silicat de fórmula química (Na,Ca,K)₂₆Ca₄(Al₆Si₆O₂₄)₄(SO₄)₆Cl₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics tabulars de sis cares.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alloriïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Cavalluccio, a Campagnano di Roma, a la província de Roma (Laci, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com la sanidina, la biotita i l'andradita.