Fantappieïta

Fantappieïta
Fórmula química	[Na82.5Ca33K16.5](Si99Al99O396)(SO₄)33·4H₂O
Epònim	Acasto L. Fantappiè (en)
Localitat tipus	Caldera Stracciacappe, Roma, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.9.20
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 12,8742(6) Å; c = 87,215(3) Å;
Grup puntual	3 - romboedral
Grup espacial	r3
Color	incolor
Exfoliació	pobre/indistingible - {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,471 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,505(5) nε = 1,503(5)
Birefringència	δ = 0,002
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-006
Any d'aprovació	2008
Símbol	Ftp
Referències

La fantappieïta (fantappièite en anglès) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom per Acasto Liberto Fantappiè (Pontassieve, 1862 – Viterbo, 1933), distingit geòleg i naturalista que va dedicar part de la seva activitat científica a la mineralogia i la petrologia de les roques volcàniques de la regió comagmàtica romana on es va trobar el mineral.

Característiques

La fantappieïta és un silicat de fórmula química [Na_82.5Ca₃₃K_16.5](Si₉₉Al₉₉O₃₉₆)(SO₄)₃₃·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fantappieïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu mineralògic de la Universitat de Roma, amb el codi número: mmur 33027/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la caldera Stracciacappe, a la localitat de Roma (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la també localitat italiana de Fosso La Nova, a la província de Viterbo. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.