Marieta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Casa Marieta».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marietes
Coccinella septempunctata
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Coleoptera
Subordre: Polyphaga
Infraordre: Cucujiformia
Superfamília: Cucujoidea
Família: Coccinellidae
Latreille, 1807
Subfamílies

Chilocorinae
Coccidulinae
Coccinellinae
Epilachninae
Scymininae
Sticholotidinae
etc.

La marieta,[1] poriol[2] (o oriol),[3] voliol,[4] boliol[4] (L'Alguer, Viladrau), buriol/curiol[4] (Tortosí), papiol (Selva), juliol[4] (L'Alguer i Vinaròs), gallineta[4] (gallineta cega,[4] gallineta de borràs,[4] gallineta del cel,[4] gallineta de Nostre Senyor,[4] gallineta de la Mare de Déu,[5] vaqueta de Sant Antoni, catarina (català?), margarideta,[5] animeta[5] (Vallespir), i volamaria[5] (Vallespir), voliaina[5] (Cerdanya) (Coccinellidae) és un insecte d'una família d'escarabats menuts de colors lluentes molt atractives amb fons vermell, carabassa o groc i un nombre variable de taquetes negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

Algunes espècies depredadores d'altres insectes[modifica | modifica el codi]

Marieta de 22 punts Psyllobora vigintiduopunctata

Algunes espècies que s'alimenten de plantes[modifica | modifica el codi]

El voliol en la cultura popular[modifica | modifica el codi]

És un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen al palmell de la mà i li canten una cantarella abans que arrenqui el vol. També servia a les noies a interrogar el cosmos sobre l'amor que els era promès i reparaven la direcció que prenia creient que d'aquell indret vindria el fadrí casador:

Marieta vola, vola,
tu que portes camisola
si m'ensenyes el camí del cel (o: per el do que Déu t'ha dat)
et donaré pa i mel (o: d'on vindrà l'enamorat).
Voliol, voliol, vés-te'n a Maó,
em duràs un mocador
de seda del teu color.

Voliolet pintat,
on tens l'enamorat?
per Inca o per Ciutat?
Gallineta cega,
puja-te'n al cel
i veuràs sent Miquel

La versió rossellonesa fa: Margarida, margarideta, mostra-me el camí del cel : te donaré pa i mel i la capcinesa Margarideta, margarideta, mostrar-me el camí del cel, que jo et donaré pa, vi i mel.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ramon Folch i Guillén (Direcció General), Història Natural dels Països Catalans vol. 10 Artròpodes (II), pàgs. 299-300, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1987, ISBN 84-7739-000-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marieta Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «marieta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «poriol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Joan Amades
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Marieta». Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactada per Francesc de Borja Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i d'Aina Moll Marquès, 10 vols., Palma, Editorial Moll, 1993. ISBN 8427300255
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Plantilla:Diccionari del rossellonès