Mario Ančić (Split, Croàcia, 30 de març de 1984) és un exjugador professional de tennis croat. Es troba actualment número 28 en el rànquing ATP. La premsa l'anomenà Super Mario.
Va guanyar un total de tres títols individuals i cinc més en dobles en el circuit ATP, i va arribar a ocupar el setè lloc del rànquing individual l'any 2006. En el seu palmarès destaca el títol de Copa Davis en l'edició de 2005 amb l'equip croat, i també la medalla de bronze en Jocs Olímpics d'Atenes 2004 en la prova de dobles masculins junt a Ivan Ljubičić.
Fill de Stipe i Nilda Ančić, propietari d'una cadena de supermercats i consellera de finances respectivament. El seu germà gran Ivica i la seva germana petita Sanja també van ser tennistes professionals. Va rebre una educació religiosa catòlica, inclús un oncle seu és sacerdot i missioner.[1]
La seva tesi descrivia la fundació i organització legal del circuit ATP. Va patir una mononucleosi que el va apartar del tennis durant uns mesos, i va aprofitar aquesta temporada per estudiar dret a la Universitat de Split, on va graduar l'any 2008.[2] Posteriorment va estudiar les escoles Harvard Law School i Columbia Law School, va esdevenir assistent de banca d'inversions per l'empresa Credit Suisse. Actualment segueix treballant com a banquer d'inversions per One Equity Partners a Nova York.[3]
En el seu debut en Wimbledon el 2002, va derrotar el novè preclassificat Roger Federer, convertint-se així en el primer adolescent a triomfar en el Court Central en el seu primer partit, des que Björn Borg ho assolira. Altre punt alt de la seua carrera es produí en 2004, quan va arribar les semifinals de Wimbledon, i va caure en aqueixa instància davant Andy Roddick.
En 2005 assolí el seu primer títol d'ATP en 's-Hertogenbosch i seria un dels pilars, al costat d'Ivan Ljubičić, perquè Croàcia conquistara el seu primera Copa Davis. Formà un dobles imbatible al costat d'Ivan Ljubičić guanyant en les 4 sèries i en individuals arribà 4 derrotes i 2 victòries, inclosa el punt decisiu davant Eslovàquia en el cinquè partit front Michal Mertiňák que significaria l'ensaladera de plata per a Croàcia.
En 2006 assoliria bones actuacions (arribant a quarts de final en Roland Garros i Wimbledon) pel que arribaria per primera vegada a ocupar un lloc entre els top 10 del món del tennis, arribant fins al lloc núm.7. Ha guanyat a més els tornejos de 's-Hertogenbosch i Sant Petersburg.