Martí Anson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartí Anson
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, videoartista, director de cinema, arquitecte, artista d'instal·lacions Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata –  2006 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmartianson.net Modifica el valor a Wikidata

Martí Anson (Mataró, 1967) és un artista català.[1] Va rodar una road movie pel Wexner Center for the Arts de Columbus (Ohio). Té obra al Museu d'Art Contemporani de Barcelona[2] i al Palais de Tokyo.[3]

Després de llicenciar-se en Belles Arts, ha estat arquitecte (Bon dia, Sala Montcada, Fundació La Caixa, 1999-2000 i L'Apartament, Galeria Toni Tàpies, 2002), futbolista (L'angoixa del porter al penal, Iconoscope, Montpeller, 2001), director de cinema (Walt & Travis, Wexner Center de Columbus, Ohio, EUA, 2003), constructor de vaixells (Fitzcarraldo, Centre d'Art Santa Mònica, 2004-2005), lladre de quadres (Mataró/Montréal, Circa Gallerie de Montréal, 2006) i paleta, construint una rèplica d'un edifici als Estats Units amb l'objectiu de contribuir a la preservació del patrimoni local (Martí i la fàbrica de farina, Lucky 7, Biennal Site Santa Fe, Nou Mèxic, EUA, 2008). També ha estat transportista, intentant transportar una fàbrica de Mataró, la seva ciutat natal, a Lió (Martí i la Fàbrica de xocolata, Rendez-vous 09. X Bienal de Lyon. Frac Villaurbane) i pintor de parets, pintant les parets d'una galeria dels colors de dos equips de futbol i els seus resultats (El preu dels colors, Galeria Toni Tàpies, 2009-2010). També ha buscat fortuna muntant una empresa de xofers amb la col·laboració de Latitudes, (Mataró Chauffeur Service, No soul for Sale, Tate Modern, London 2010) i treballant per recuperar el mobiliari que va fer el seu pare durant els anys 60 a la ciutat de Mataró (Joaquimandson, Meessen de Clerq Gallery, Bruxelles 2011). Actualment (2014) es dedica a l'arquitectura recuperant una casa de vacances que va dissenyar el seu pare als anys 70 (Catalan Pavilion. Anonymous architect, Palais de Tokyo, Paris 2013)[4]

Exposicions rellevants[modifica]

  • Una exposició de debò (Centre d'Art Fabra i Coats, Barcelona) 2021
  • Bon dia (Sala Montcada: Fundació La Caixa, comissariada per David G. Torres [5]
  • L'apartament (Galeria Toni Tàpies)
  • L'angoixa del porter (Iconoscope, Montpeller)
  • Falsa Inocència (Fundació Joan Miró)
  • Fitzcarraldo: 55 dies construint un veler Stella 34 al CASM Centre d'Arts Santa Mònica, comissariada per Ferran Barenblit.[1][6]
  • "Fetiches crítico: residuos de la economía general", comissariada pel col·lectiu El Espectro Rojo (Cuauhtémoc Medina, Mariana Botey, Helena Chávez mac Gregor), CA2M i Museo de la Ciudad de México[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Badia, Montse. Sessió contínua [exposició col·lectiva]. 1a ed.. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2005. ISBN 8498030773 [Consulta: 22 desembre 2013]. 
  2. ↑ [enllaç sense format]Obra de Martí al MACBA Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine.
  3. ↑ [enllaç sense format]Palais de Tokio Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine.
  4. ↑ [enllaç sense format]ACTE 29: Martí Anson. Pavelló català, Arquitecte anònim. Fundació Suñol
  5. ↑ [enllaç sense format]BARAK A. En busca del tiempo presente, Màlaga: Àrea de Cultura. Ajuntament de Màlaga, 2000
  6. ↑ Bosco, Roberta «Un artista construye un velero en un museo barcelonés». El País, 20-12-2004 [Consulta: 22 desembre 2013].
  7. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 11 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martí_Anson&oldid=32151312»