Marta Giné Janer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarta Giné Janer
Marta Giné Janer.jpg
Activitat
Ocupació Catedràtica d'universitat, traductora i rapsòdia
Ocupador Universitat de Lleida
Modifica les dades a Wikidata

Marta Giné va néixer a Barcelona. Es va llicenciar i doctorar en Filologia a la Universitat de Barcelona.

És catedràtica de Traducció i Interpretació de la Universitat de Lleida. A més de les tasques de professora és traductora, especialitzada en novel·la i poesia del francès, sobretot de la literatura francesa dels segles XIX i XX.[1]

Ha dirigit diversos projectes de recerca sobre les relacions literàries i culturals entre França i el nostre país i és autora de nombrosos llibres i articles sobre literatura comparada, sobre recepció de la literatura estrangera a la península ibèrica.

Obres de creació[modifica]

1.      “Entretiempo”, obra de narrativa curta seleccionada i publicacada en el volum Dones i literatura a Lleida, Publicacions de l’Ajuntament de Lleida, 1997.

2.      I anem de fred en fred, sense pensar-hi, que va guanyar el Premi “Paraules a Icària” (2016), en la modalitat “Ritmes” i va ser publicat per Edicions Saragossa, Barcelona, 2016.

Marta Giné Janer

Traduccions[modifica]

Villiers de l'Isle-Adam, Contes cruels, traducció de Josep Carner i Joaquim Folguera, revisió i epíleg de Marta Giné, La Magrana, Barcelona, 1995[ .

Théophile Gautier, Avatar, traducció de Josep Carbonell, edició i epíleg de Marta Giné, La Magrana, Barcelona, 1999, volum que va suscitar nombrosos comentaris com ara el del Professor Cantera, Jordi Llovet, Isidor Consul[, José Luis de Juan o Luis Antonio de Villena

Théophile Gautier, Muertas enamoradas. Relatos fantásticos, ed. Lumen, Barcelona, 1999

Alfred de Musset, Confesiones de un hijo del siglo,Cátedra, Madrid, 2002, ressenyat a El País. Qué leer o Diario de Mallorca.

Villiers de l'Isle-Adam, Tribulat Bonhomet, Ediciones del Bronce, Barcelona 2002 (ISBN 84-8453-090-6)

David McNeil, Por la senda de un ángel, El Cobre ediciones, Barcelona, 2005 (ISBN 84-96095-90-8).

Marcel Jouhandeau, De la abyección, El Cobre ediciones, Barcelona, 2006.  

Jean Rolin, Se reventó el manguito, El Cobre ediciones, Barcelona, 2008 (ISBN 978-84-96501-42-3).

Màrius Torres, La dernière rose, édition bilingue catalan/français, edició, traducció i introducció de Marta Giné i Norberto Gimelfarb, L'Harmattan, París 2008 (978-2-296-05320-1), primera edició en francès d'una antologia poètica del lleidatà més cèlebre i que es va presentar a la ciutat de Lleida , i Màrius Torres, Paroles de la nuit, édition bilingue catalan/français, edició, traducció i introducció de Marta Giné i Norberto Gimelfarb, L'Harmattan, París, 2009 (ISBN 978-2-296-11150-9), que es va presentar a la Delegació de la Generalitat a París, al casal català de Tolosa de Llenguadoc, Marsellai Ginebra, amb ressenya de F. Lafarga.

Villiers de l’Isle-Adam, La Revolta, Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2011.

«Marceline Desbordes-Valmore: selección de poemas », Hikma. Revista de traducción (Universidad de Córdoba), nº 11, 2012 (amb. N. Gimelfarb).

Publicacions científiques (tria)[modifica]

Autora[modifica]

La voluntat creadora. Assaig sobre l’obra poètica i narrativa de Théophile Gautier, Publicacions de la Universitat de Lleida (col·lecció “L’Ull crític. Assaig” nº 1), 1994.

Villiers de l’Isle-Adam. L’amour, le temps, la mort. L’Harmattan, París, 2007.

Editora[modifica]

Villiers de l’Isle-Adam, l’home, la realitat, la ficció, Virgili & Pagès, Lleida, 1989.

La literatura francesa de los siglos XIX-XX y sus traducciones en el siglo XX hispánico, Publicacions de la Universitat de Lleida (col·lecció “L’Ull crític, assaig: 3), 1999.

La guerre d’Indépendance espagnole dans la littérature française du XIXe siècle. L’épisode napoléonien chez Balzac, Stendhal, Hugo L’Harmattan, París, 2008.

Traducción y cultura. La literatura traducida en la prensa hispánica (1868-98), Peter Lang, Berna, 2010 (amb S. Hibbs).

La recepción de la cultura extranjera en La Ilustración Española y Americana (1869-1905). Peter Lang, Berna, 2013 (amb M. Palenque & J. Goñi).

Referències[modifica]

  1. «Marta Giné». Tralicat. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]