Vés al contingut

Marta Mathéu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarta Mathéu
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant de concerts, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

Marta Mathéu (Tarragona, 1980) és una soprano catalana.[1][2]

Va estudiar piano, cant i orgue al Conservatori Professional de Música de la seva ciutat. Es va traslladar a València on va cursar el grau superior de cant amb la catedràtica Ana Luisa Chova al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, on va obtenir la Matrícula d'Honor.[3]

Com a solista ha interpretat Stabat Mater de Pergolesi, Gloria de Vivaldi, les passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu i Magnificat de Bach, El Messies i Dixit Dominus de Händel, Missa de la Coronació i Requiem de Mozart, 9a simfonia ("coral") de L.V. Beethoven; Missa Solemnis de Cherubini, Stabat Mater de Rossini, Requiem de Fauré i Te Deum de Kódaly, entre d'altres.[4] Ha interpretat els papers de Luisa Fernanda (Luisa Fernanda) de F. Moreno Torroba; Isabella (Die Verschworenen) de Franz Schubert; Berta (Babel 46) de X. Montsalvatge; Amèlia al ballo i Amahl and the Visitors de G. Menotti; Donna Anna (Don Giovanni) i Marcellina (Le nozze di Figaro) de W. A. Mozart i Woglinde (Das Rheingold) de R. Wagner.[5] És considerada com una de les promeses de l'òpera català del segle xxi.[6]

Ha estat guardonada en diversos concursos i festivals d'àmbit nacional i internacional, destacant el primer premi del X Certamen per a Veus Joves Manuel Ausensi, celebrat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2007); i el premi del públic en el VII Concurs de Cant Montserrat Caballé a Saragossa (2007).[5] El 2008 va rebre el segon premi, el premi extraordinari Plácido Domingo a la millor cantant espanyola i el premi extraordinari de l'Ajuntament de Moià a la millor cantant catalana al Concurs Francesc Viñas del 2008.[7]

Discografia

Ha enregistrat la Passió segons Sant Joan de J. S. Bach, amb l'orquestra Camerata Barroca de Barcelona.[8] La seva gravació de les cançons completes de Frederic Mompou com a solista amb Jordi Masó al piano va ser ben acollida per la premsa: «Sigui que sigui, és una cantant que sap cantar»[9]

  • Cuesta, Francesc; Roca, Ricardo (piano); Mathéu, Marta (soprano). Obra para piano - Tres canciones. vol.5 Patrimonio Musical Valenciano . IVM, 2010. 
  • Lamote de Grignon, Ricardo; Mathéu, Marta; McClure, Mac; Berrio, Lezlye. Amor de Dona. Klassic Cat, 2011. 
  • Mompou, Frederic; Mathéu, Marta (soprano); Masó, Jordi (piano). Cançons. vol.1 Becquerianes . Naxos 8.573099, 2014. 
  • Mompou, Frederic; Mathéu, Marta (soprano); Masó, Jordi (piano). Cançons. vol.2 Becquerianes, comptines . Naxos 8.573100, 2015. 

Referències

[modifica]
  1. Vernier, David «Marta Mathéu’s Beguiling Mompou Songs» (en anglès). Classic Today, s.d. «Artistic Quality: 9, Sound Quality: 9. Whoever she is, that singer really knows how to sing a song.»
  2. Radigales, Jaume «Paralelismos. Marta Mathéu - Daniel Blanch». La Vanguardia, 06-05-2012, p. 57 [Consulta: 8 febrer 2016].
  3. Bertran, M.Victòria «Marta Mathéu: 'Tengo la espina de no haber aún cantado en el Teatre Tarragona'» (en castellà). Diari de Tarragona, 12-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-02-15 [Consulta: 8 febrer 2016].
  4. Güell, Manuel; Sardaña. «Marta Mathéu». A: Escola i Conservatori de Tarragona de Música: 25 anys a la Casa Montoliu. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2009, p. 94-96. 
  5. 5,0 5,1 «Marta Mathéu». Universitat de València, s.d. Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 9 febrer 2016].
  6. «Chanteurs lyriques XIXe s. apr. J.-C. - XXIe s. apr. J.-C.» (en francès). Generalitat de Calalunya, s.d.
  7. «Concurs Francisco Viñas (edició XLI)». El Liceu, 2008. Arxivat de l'original el 2012-11-04. [Consulta: 8 febrer 2016].
  8. «La passion selon Jean» de Bach» (en francès). L'Independant, 13-09-2015. «Les airs seront chantés par Marta Mathéu, connue des festivaliers pour sa voix exceptionnelle»
  9. Vernier, s.d..

Bibliografia

[modifica]