Martin Chambers
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1951 (72 anys) Hereford (Anglaterra) |
| Professor emèrit | |
| Nomenat per: Universitat Estatal de San Diego | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Educació musical |
| Ocupació | músic, professor d'universitat |
| Gènere | Rock, New wave |
| Instrument | Bateria |
| Artistes relacionats | The Pretenders |
     | |
Martin Dale Chambers (Hereford, 4 de setembre de 1951) és un bateria anglès, conegut per ser membre fundador del grup The Pretenders. A més de la bateria, Chambers fa cors i toca la percussió. Era part de la formació original, juntament amb Chrissie Hynde (veu/guitarra), James Honeyman-Scott (guitarra/cors/teclats) i Pete Farndon (baix/cors). Hynde i Chambers són els únics membres originals vius, i ha estat en dues temporades separades amb el grup.
Carrera[modifica]
Abans de ser dels Pretenders, Chambers va tocar amb en James Honeyman-Scott a Cheeks, un grup que liderava l'antic teclista de Mott the Hoople Verden Allen. Quan Chambers va afegir-se al grup de la Chrissie Hynde, que encara no tenia nom, treballava de professor d'autoescola a Tufnell Park, Londres "perquè la feina venia amb cotxe i així em podia moure" i gràcies a això va trobar on vivien Jim i Pete, i llavors va substituir Jerry Mackleduff a la bateria.[1] Del primer assaig de Chambers amb el grup, Hynde recorda: "Ens vam endollar i vam començar a tocar "Precious", i recordo clarament que em vaig haver de girar i posar-me de cara a la paret, de tant que reia, perquè de seguida que el Martin va començar a tocar amb nosaltres, vaig saber que era això. Ja teníem el grup."[1] Martin també se'n recorda de l'assaig "Ho vam saber de seguida. Simplement vam encaixar".[2]
Chambers va demostrar que era un bateria versàtil dins del grup, amb un estil de picar fort que es va evident a cançons com ara "Middle of the Road". El guitarrista Adam Seymour ha reconegut que "hi ha alguna cosa concreta que passa en el ritme entre la guitarra de la Chrissie i la bateria del Martin que s'hauria d'explicar amb una equació científica. En Martin sembla que redueix el ritme mentre que la Chrissie l'empeny cap endavant".[2]
La primera temporada de Chambers amb el grup va durar de mitjans de 1978 fins a mitjans de la dècada de 1980. Superar la mort dels companys de grup Honeyman-Scott i Farndon va ser difícil, i la falta d'entusiasme que li va provocar va tenir com a resultat que marxés del grup durant les sessions de Get Close. Segons Hynde, "Em semblava que la seva manera de tocar havia empitjorat. Crec que encara estava molt traumatitzat per [la pèrdua de] Pete i Jimmy".[1] Martin ho confirma, admetent "Sent sincers, no hi tenia el cap de veritat".
Chambers va tornar al grup el 1994 durant les sessions per Last of the Independents, i ja s'hi ha quedat sempre més.[1] Quan va tornar, Seymour recorda "Quan en Martin es va asseure, va començar a semblar un grup de veritat". Martin va resumir el seu retorn al grup, dient: "al capdavall, [la Chrissie] em va demanar que tornés perquè ningú no ho podia fer funcionar igual que nosaltres".[2] Hynde ho confirma, dient: "el trobava a faltar molt. ... Tant ell com jo ens estàvem enfonsant —i probablement no tocàvem bé— i necessitava que algú em dones una coça al cul i m'inspirés. Vam fer una cançó i era la mateixa sensació que la primera vegada que havíem tocat junts. Ningú més no té aquest swing i aquest sentiment".[3]
A finals de 2008, The Pretenders van publicar el disc Break Up the Concrete on Chambers era substituït per Jim Keltner, encara que Chambers va continuar sent membre oficial i tocava amb el grup als concerts en directe. A més de tocar amb els Pretenders, Chambers també toca al grup Miss World liderat pel compositor Jonathan Perkins, que ha treballat amb artistes com XTC i Original Mirrors.
A finals de setembre i principis d'octubre de 2009, Chambers va tocar la bateria als set concerts de reunió de Mott the Hoople (2 a Monmouth i 5 al Hammersmith Odeon) juntament amb l'antic company de grup a Cheeks Verden Allen per la malatia de Dale Griffin, que li havia deixat a Chambers la seva bateria per al seu primer concert en directe el 1967 a St. Mary's Church Hall, Ross on Wye, Herefordshire.[4]
Discografia[modifica]
- 1980 – Pretenders
- 1981 – Extended Play
- 1981 – Pretenders II
- 1984 – Learning to Crawl
- 1986 – Get Close
- 1994 – Last of the Independents
- 1999 – Viva el Amor
- 2002 – Loose Screw
- 2009 – Hammersmith Live amb Mott the Hoople
- 2014 – DVD Mott the Hoople Live in Manchester November 2013
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Uncut, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Edmonds, 2006.
- ↑ Hot Press, 1994.
- ↑ Reporters, Telegraph «Mott the Hoople drummer Dale Griffin dies at 67» (en anglès). The Telegraph, 2016.
Bibliografia[modifica]
- «Hynde Sight». Hot Press, 04-05-1994.
- Ben Edmonds «This Is Pirate Radio». Pirate Radio Box Set booklet. Rhino Entertainment Company, 2006.
- Allan Jones «Rock and Roll Heart (Pretenders Special)». Uncut, juny 1999, pàg. 46–65.
Enllaços externs[modifica]
- Pretenders Archives Arxivat 2011-10-24 a Wayback Machine.
- Pretenders 977 Radio