Mas Boscà (Badalona)
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular ![]() | |||
Altitud | 114 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) ![]() | |||
Localització | Pomar de Dalt ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 20572 ![]() | |||
El Mas Boscà, antigament Montcerdà,[1] és una masia del barri de Pomar de Dalt de Badalona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]
Història
[modifica]La masia es va establir sobre una vil·la, localitzada a les vinyes de la finca,[3] que es remunta fins a l'època tardoromana[4] o amb origen en un poblament franc. A la zona, antigament anomenada Monasteriolo (Monistrol), s'hi ha trobat una necròpolis del segle x, i als voltants també s'ha trobat diverses restes ceràmiques ibèriques i romanes.[3]
La masia està documentada des del segle xi amb el nom de Mont Cerdano (Montcerdà),[3] i el 1317 consta com a propietat de Guillem de Montcerdà.[5] Cap al 1403, la pubilla Constança es va casar amb Bernat Boscà, fill d'una família de pagesos de Llefià,[6] i l'hereu fou Antoni Boscà i Montcerdà.[7]
El 1816, la pubilla Josepa Boscà i Dorda (1796-1865), filla del corredor reial de canvis Josep Boscà i Serra i de Maria Dorda,[1][5] es va casar amb el cerer Jacint Galí i Vilar (†1825) a la parròquia de Sant Cugat del Rec.[8] A la seva mort, la masia passà a mans de la seva primogènita Concepció Galí i Boscà, casada amb l'advocat barceloní Francesc Malet i Casas (†1876).[9][5][10] L'hereu del matrimoni fou Josep Jacint Malet i Galí (1846-1900),[11] casat amb Ramona Estruch i Malet, filla de la seva cosina Carme Josepa Malet i Font i de l'industrial tèxtil mataroní Josep Oriol Estruch i Anglada.[12] El succeí el seu fill Josep Maria Malet i Estruch (1884-1970),[13] casat amb Núria de Travy i de Vedruna, filla de Ramon de Travy i de Còdol i de Concepció de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, que en el seu testament llegà el mas a tots els seus fills, a parts iguals.[14]
El 1990, quan es realitzà l'inventari de patrimoni local, la família Malet i de Travy encara hi feia explotació agrícola i un consum familiar del vi.[1]
Descripció
[modifica]Està situada en un terreny marcat per diferents terrasses, amb accessos per la riera de Pomar i pel camí a can Miravitges,[1] a més de la carretera de can Ruti, a l'altra banda de la qual es troba el turó d'en Boscà, on hi ha un poblat ibèric.[3]
La construcció actual data del segle xvi,[4] i és de planta baixa, pis i golfes, de tipus basilical, amb alguns elements afegits.[2] L'escala sobresurt a l'exterior en forma de torre quadrada, que està adossada al cos de la masia. A la façana principal hi destaquen les finestres gòtiques[2] i un porxo amb terrassa davant de l'entrada,[4][2] El 1860, el mas constava com a caserío en el nomenclàtor municipal, amb un conjunt de quatre edificis.[3] A més, la masia també conserva interessants elements dedicats a l'elaboració del vi,[2] i un important arxiu particular.[1]
Té annexa una capella de planta circular, construïda l'any 1850, dedicada a Sant Isidre.[1] El seu mobiliari barroc es va cremar el 1936, amb l'esclat de la revolució durant la Guerra Civil espanyola.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Mas Boscà». Inventari de Patrimoni Cultural de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 25-10-2017. [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Mas Boscà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Mas Boscà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. Diputació de Barcelona, 2001.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mas Boscà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cuyàs Tolosa, Josep Maria «Apuntes históricos badaloneses. “Pomar” una barriada badalonesa de contrastes». El Noticiero Universal, 12-08-1970, pàg. 15.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 24.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 26.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 99-104.
- ↑ «Malet, passatge de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 105-109.
- ↑ «Josep Jacint Malet i Galí». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 110-111.
- ↑ «Josep Maria Malet i Estruch». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 112-114.
Bibliografia
[modifica]- Estruch Traité, Miquel. Els Boscà de Badalona. De pagesos a burgesos, 07-10-2018.
Enllaços externs
[modifica]- «Mas Boscà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.