Matilde Sabaté Grisó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMatilde Sabaté Grisó
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMestra d'escola i anarcosindicalista Modifica el valor a Wikidata

Matilde Sabaté Grisó (Reus, Baix Camp, 1904 - Girona, 28 de juny de 1940) fou una anarcosindicalista, miliciana i mestra catalana. Segona dona sotmesa a Consell de Guerra Sumarissim i afusellada a Girona, i una de les 17 dones executades a Catalunya, víctimes de la Repressió Franquista.[1]

Nascuda a Reus el 1904 era filla de Marc i Madrona. A la dècada dels anys 20 el seu germà Pere, ferroviari com el pare, fou traslladat a Sils (La Selva) i ella decidí companyar-lo. Modista de professió, un cop establerta inicià una relació amb José Soto Cortés, un obrer de la brigada del ferrocarril afiliat a la UGT que a l'esclat de la Guerra Civil, va esdevenir President del Comitè Revolucionari de Sils.

Matilde es va afiliar a la CNT i es va fer miliciana, i més tard el CNEU (Consell de la Nova Escola Unificada) la va nomenar mestra de pàrvuls.[2]

La derrota del Bàndol Republicà va comportar una dura repressió dels vençuts. Desoint els consells del seu company, Matilde es negà a marxar a l'exili. El 27 de febrer de 1939 fou detinguda i conduïda a la presó de Girona. Sotmessa a Consell de Guerra Sumarissim el 21 de febrer de 1940 fou acusada de Adhesión a la Rebelión, de ser secretaria del Comitè Revolucionàri de Sils, d'anar armada i vestida de miliciana i haver acompanyat un piquet en el saqueig i destrucció de llocs de culte i haver presenciat assassinats.[3][4] La sentència fou de pena de mort per a ella i nou persones més, essent afusellada a la tàpia del Cementiri de Girona el 28 de juny de 1940 i enterrada a la fossa comú. Tenia 36 anys.[5]

Referències[modifica]

  1. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades» (en català), 18-11-2016. [Consulta: 8 novembre 2019].
  2. Clara, Josep «[Centre d'estudis Selvatans, La Repressió Franquista i la dona, el cas de Matilde Sabaté]». Quaderns de la Selva, 2003, pàg. 175-188.
  3. Lorenzo Rosa, Aïda, (Capítol dedicat a Matilde Sabaté Grisó). Dones Republicanes (en català). Girona: Cubert, Comunicació Gràfica, 2007, p. 328. ISBN 978-84-96-444-89-8. 
  4. Bella, Emili. «Suposicions letals - 10 des 2016» (en català). [Consulta: 17 novembre 2019].
  5. «Document 51608, SABATÉ GRISO, Matilde | IHR». [Consulta: 8 novembre 2019].