Maurici de Saxònia

(S'ha redirigit des de: Maurice de Saxe)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaurici, Comte de Saxònia
Maurice de Saxe (1696-1750).PNG
Maurice de Saxe portant l'Orde polonesa de l'Àguila Blanca, 1748
Nom original (fr) Maurice de Saxe
Biografia
Naixement Hermann Maurice
21 d'agost de 1696
Goslar
Mort 20 de novembre de 1750(1750-11-20) (als 54 anys)
Château de Chambord
Lloc d'enterrament Església de Sant Tomàs, Estrasburg 
Grup ètnic Alemanys
Activitat
Ocupació Cap militar i oficial
Rang militar marshal Tradueix
Conflicte Guerra de Successió de Polònia
Altre
Títol nobiliari Comte de Saxònia
Mariscal General de França
Família Wettin
Cònjuge ohanna Viktoria von Loeben
Fill/a August Adolf von Sachsen
Pares August II de Polònia i Maria Aurora of Königsmarck
Germà o germana
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Maurici, Comte de Saxònia (alemany: Graf Hermann Moritz von Sachsen; francès: Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.

Maurice nasqué a Goslar, fill il·legítim del rei August II el Fort, Rei de Polònia i Elector de Saxònia i de la Comtessa Maria Aurora de Königsmarck. Ell va ser el primer dels 8 fills fora del matrimoni d'August que es coneixen, malgrat que n'hi ha 354 possibles, incloent Wilhelmine de Bayreuth.[1]

El 1698, la Comtessa l'envià amb el su pare a Varsòvia. L'any abans August havia estat fet rei de Polònia, però Maurice va haver de passar gran part de la seva vida fora de Polònia.

Carrera militar[modifica]

Maurice de Saxe com Nariscal de França per Jean-Étienne Liotard.
La Batalla de Fontenoy de 1745, amb Maurice de Saxe i els seus presoners presentats a Louis XV i el Delfí
Batalla de Lawfeld, 2 de juliol de 1747

Als 12 anys, Maurice s'allistà a l'exèrcit del Príncep Eugeni de Savoia, participant en els setges de Tournai i Mons i a la Batalla de Malplaquet. Al final de la campanya hi va haver una proposta d'enviar-lo a un col·legi de jesuïtes a Brussel·les però la sevamare s'hi oposà.

Després servi al tsar Pere el Gran de Rússia contra els suecs. L'any 1711, August el va reconèixer formalment com a fill i li va donar el títol de Comte. Aleshores acompanyà el seu pare a Pomerània, i el 1712 paricipà en el setge de Stralsund. Als 17 anys ja comandava el seu propi regiment.[1]

El 12 de març es va acordar el seu matrimoni amb l'acabalada comtessa Johanna Viktoria Tugendreich von Loeben,però aviat es gastà la fortuna. El matrimoni es va anul·lar el 21 de març de 1721.[1]

Després d'una campanya contra l'Imperi Otomà, el 1717, anà a París a estudiar matemàtiques i el 1720 va obtenir una comissió com maréchal de camp.

Durant la Guerra de Successió de Polònia Saxe serví sota James FitzJames, Mariscal Duc de Berwick, i per la seva actuació al setge de Philippsburg (1734), va ser nomenat lloctinent general. En la Guerra de Successió d'Àustria, comandà una divisió de l'exèrcit que envaí Àustria el 1741. El 19 de novembre de 1741 assetjà Praga de nit, un coup de main que el va fer famós a tota Europa. El 1742 anà a Rússia per reclamar el Ducat de Courland, però no ho aconseguí.[1]

El 26 de març de 1743, pels seus mèrits militars va ser promogut a Mariscal de França. El 1744, va ser escollit per comandar 10.000 homes en la prevista invasió francesa de Gran Bretanya en ajuda del Pretendent James Francis Edward Stuart, preparada per desembarcar des de Dunkirkperò que a poques milles del port va ser destrossada per les tempestes.[2] Després d'això va actuar als Països Baixos.[1]

En reconeixement dels seus assoliment, el rei Louis XV li donà el Château de Chambord i, l'abrik de 1746, va ser naturalitzat ciutadà francès.[3] Va liderar les forces franceses al setge de Brussel·les i capturà Bergen op Zoom.

Té un parentiu iondirecte amb l'escriptora George Sand

Obra escrita[modifica]

Tomba de Maurice de Saxe a Estrasburg, per Jean-Baptiste Pigalle.

Saxe va escriure un important tractat sobre la guerra, Mes Rêveries,[4] descrit per Carlyle com "escrit sota els efectes de l'opi". Publicat de manera pòsthuma el 1757 i apreciat per Lord Montgomery.[5]

Les cartes de Saxe, Lettres et mémoires choisis aparegueren el 1794.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1911 Encyclopædia Britannica,.
  2. White, p. 132
  3. White, p. 181
  4. de Saxe, Field Marshal Herman Maurice. «Reveries on the Art of War». web.archive.org, 1757. [Consulta: 11 maig 2012].
  5. Manabrata Guha. Reimagining War in the 21st Century: From Clausewitz to Network-Centric Warfare. Taylor & Francis, 2011, p. 24. ISBN 978-0-415-56166-2 [Consulta: 6 desembre 2012]. 

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Marshal of France: the life and times of Maurice, comte de Saxe, 1696–1750. Rand McNally, 1962. ISBN 978-1-258-13994-0.