Maximilian von Herff
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1893 Hannover |
| Mort | 6 setembre 1945 (52 anys) Windermere (Anglaterra) |
| Causa de mort | Malaltia cerebrovascular |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, polític |
| Ocupador | SS Personnel Main Office (en)  , director |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Heer |
| Rang militar | Obergruppenführer |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Premis | |
 | |
Maximilian von Herff (Hannover, 17 d'abril de 1893 - Windermere, 6 de setembre de 1945) va ser un general alemany de les SS durant l'època nazi. Va exercir com a cap de l'Oficina Principal de Personal de les SS de 1942 a 1945.
Biografia[modifica]
Joventut[modifica]
Maximilian von Herff va néixer a Hannover el 17 d'abril de 1893, fill d'un metge de capçalera. La família protestant von Herff era originària de Herve a Bèlgica i es va traslladar al Palatinat el 1577 per fugir de la persecució religiosa. El seu avantpassat Christian Herff havia estat inclòs a la classe noble el 1814.[1]
Després de l'escola, Maximilian von Herff es va allistar a l'exèrcit i es graduar com a Leutnant (segon tinent) en un regiment d'infanteria de l'exèrcit prussià; va servir durant la Primera Guerra Mundial. Va romandre a la Reichswehr després de la guerra, i el 1926 va servir com a Oberleutnant (tinent) al 18. Reiter-Regiment a Stuttgart. A la Wehrmacht el 3 de gener de 1939, Herff va assolir el grau d'Oberstleutnant (tinent coronel).
Segona Guerra Mundial[modifica]
Durant la Segona Guerra Mundial, Herff va servir amb el Deutsches Afrika Korps al nord d'Àfrica. Va ser ascendit a Oberst (coronel) i va comandar el "Kampfgruppe von Herff".[2] Pel seu servei al nord d'Àfrica va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el juny de 1941.[3]
A proposta d'Heinrich Himmler, es va allistar a les Waffen-SS. L'1 d'abril de 1942 Herff es va unir al Partit Nazi (membre núm. 8 858 661) i a les SS (membre núm. 405 894). De l'1 d'octubre de 1942 al 8 de maig de 1945, va ser cap de l'Oficina Principal de Personal de les SS. Herff es va ocupar de qüestions internes i financeres de les SS.[4]
En les seves entrades posteriors al seu diari, Herff va afirmar haver tingut coneixement de la Solució Final però no haver jugat cap paper en la participació administrativa o real en l'extermini o deportacions. No obstant això, del 14 al 15 de maig de 1943, Herff va ser a Varsòvia durant l'aixecament del gueto de Varsòvia i va supervisar la seva supressió sota ordres d'Himmler. L'informe de Jürgen Stroop sobre l'aixecament del gueto de Varsòvia conté una fotografia d'Herff i Stroop presa durant la visita de maig de 1943 i confirma la visita d'Herff al gueto el 14 de maig de 1943.[5]
El 20 d'abril de 1944, Herff va ser ascendit a SS-Obergruppenführer (general de les SS).[4]
Captura i mort[modifica]
Herff va ser fet presoner per les forces britàniques el 1945 i retingut al camp de presoners de Grizedale Hall. Va patir un ictus i va morir a l'hospital militar Conishead Priory. Més tard va ser enterrat de nou al cementiri militar alemany de Cannock Chase, Staffordshire.
Referències[modifica]
- ↑ Genealogisches Handbuch des Adels, Bd. 52, 210/212. C.A.Starke Verlag
- ↑ Playfair, Major-General I. S. O.; Flynn, Captain F. C.; Molony, Brigadier C. J. C. & Toomer, Air Vice-Marshal S. E. (2004) [1st. pub. HMSO 1956]. Butler, J. R. M. (ed.). The Mediterranean and Middle East: The Germans Come to the Help of their Ally (1941). History of the Second World War, United Kingdom Military Series. Vol. II. Naval & Military Press. ISBN 1-84574-066-1
- ↑ Rommel, Erwin. The Rommel papers. Nova York: Da Capo Press, 1982. ISBN 0-306-80157-4.
- ↑ 4,0 4,1 von Preradovich, Nikolaus (1985). Die Generale der Waffen-SS. Kurt Vowinckel Verlag KG. ISBN 3-921-655-41-2
- ↑ «The Stroop Report» (en anglès). AICE. [Consulta: 20 abril 2023].