Maysa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt-br) Maysa Figueira Monjardim 6 juny 1936 São Paulo (Brasil) |
| Mort | 22 gener 1977 (40 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Dades personals | |
| Altres noms | Maysa |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, música de jazz, compositora, cantant, actriu de televisió |
| Activitat | 1956 – |
| Gènere | Samba-canção (en)  |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu i piano |
| Família | |
| Cònjuge | André Matarazzo (1954–1957) |
| Fills | Jayme Monjardim |
     | |
Maysa Figueira Monjardim (São Paulo, 6 de juny de 1936 - Niterói, 22 de gener de 1977); més coneguda amb el cognom del primer matrimoni, Maysa Matarazzo o, simplement, Maysa, va ser una cantautora i actriu brasilera. Està associada a la música bossa nova, però és àmpliament coneguda per interpretar cançons de desamor.
Biografia[modifica]
Era la filla d'Alcibíades Guaraná Monjardim i d'Inah Figueira i tenia un germà. El seu avi patern va ser Alfeu Adolfo Monjardim de Andrade e Almeida, qui va presidir la província d'Espirito Santo en cinc ocasions.[1] Part de la seva infantesa la va passar estudiant en un internat a París.[2][3]
Maysa va demostrar talent a una edat jove, i als dotze anys havia escrit una samba (Adeus), que més tard es va convertir en un èxit del seu primer disc.[2] Es va casar amb André Matarazzo Filho —membre d'una família rica i tradicional de São Paulo, descendent del comte italià Francesco Matarazzo— el 1954 i dos anys més tard va tenir un fill, Jayme, qui més tard es convertiria en director.[4] El matrimoni s'acabaria el 1957.[5]
A finals de la dècada de 1950 va formar un grup de bossa de gran èxit, els Tamba Trio.[6] Mentre es trobaven de gira per l'Argentina, Xile i l'Uruguai, Maysa va tenir una aventura amb el productor de l'espectacle, Ronaldo Bôscoli, un periodista i compositor vinculat romànticament a la "musa de la bossa nova", Nara Leão. Això va provocar la ruptura entre Nara i Ronaldo, així com una fractura en el moviment.[7] Matarazzo es va convertir en persona non grata tant per als bossa-novistes com per als cantants protesta i la seva carrera va trontollar. Ja en aquella època eren coneguts els seus problemes amb l'alcohol.[2][8][9]
Maysa va tornar a casar-se, aquest cop amb el productor musical espanyol Miguel Azanza, amb qui es va traslladar a Espanya i va començar una sèrie de presentacions en aquell país i a Portugal, Itàlia i França. A la seva tornada al Brasil, la paulista va continuar barrejant les seves balades de desamor amb altres temes d'MPB.[9] A la dècada del 1970, va participar en diverses telenovel·les al Brasil, actuant i també interpretant-ne la banda sonora.[9]
Va morir en un accident de cotxe l'any 1977, al pont Rio-Niterói, que uneix les ciutats de Rio de Janeiro i Niterói per la badia de Guanabara.[4]
Llegat[modifica]
El gener de 2009, es va emetre a la televisió brasilera una minisèrie sobre la vida d'una de les dives més carismàtiques del Brasil.[10] L'estil de Maysa va influir en les següents generacions de cantants i compositores brasileres, amb gran ascens en les obres de Simone, Cazuza, Leila Pinheiro, Fafá de Belém o Angela Ro Ro.
Discografia[modifica]
Àlbums d'estudi[modifica]
|
Recopilatoris[modifica]
|
Referències[modifica]
- ↑ «A sensível e visceral, Maysa» (en portuguès brasiler). Diario da Manhã, 21-01-2016. Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Castro, Ruy. Maysa (en portuguès brasiler). vol. 16. São Paulo: Folha de S.Paulo, 2008 (50 Anos De Bossa Nova). ISBN 978-85-99896-64-8.
- ↑ Lira Neto, 2007, p. 38.
- ↑ 4,0 4,1 «La canción del amor más triste» (en castellà). El País (Uruguai), 05-07-2007. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ Lira Neto, 2007, p. 89-91.
- ↑ Puig Ávila, Marta «Maysa, Nara y otras chicas de Ipanema: estereotipos de género en la Bossa Nova». Quadrivium, 5, 2014, pàg. 22. ISSN: 1989-8851.
- ↑ Castro, Ruy. Bossa Nova: La historia y las historias (en castellà). Turner, 2016-04. ISBN 978-84-15427-01-8.
- ↑ Lira Neto, 2007, p. 166.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Maysa» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ «"Maysa" resgata a vida e a obra da polêmica cantora e compositora» (en portuguès brasiler). UOL Televisão, 05-01-2009. Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 12 març 2024].
Bibliografia[modifica]
- Conde Aguiar, Ronaldo. As divas do Rádio Nacional: as vozes eternas da era de ouro (en portuguès). Casa da Palavra, 2010. ISBN 978-85-7734-138-2.
- Lira Neto, João. Maysa: Só numa multidão de amores (en portuguès). São Paulo: Editora Globo, 2007. ISBN 978-85-250-4303-0.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maysa |