Medos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu. De vegades Medos és fill de Dionís i d'una nimfa d'Àsia, Alfesibea. En les tres versions, Medos és l'epònim dels Medes. Una tradició diu que va ser ensinistrat per la guerra pel centaure Quiró.

Medos i la seva mare, al fugir d'Atenes, es van veure aturats per una tempesta i van anar a parar a les costes del seu besoncle Perses. Un oracle havia dit a Perses que desconfiés dels descendents d'Eetes, i Medos, que coneixia la profecia, va amagar la seva veritable identitat quan va ser conduït pels soldats davant Perses, dient-li que era Hípotes, fill del rei de Tebes, Creont, i que anava a la recerca de Medea per castigar-la per haver matat Creont i Creüsa. Perses no se'l va creure del tot, i el va fer empresonar. Mentrestant el país va viure un període de fam. Medea va arribar a la cort de Perses amb el seu carro tirat per dracs, i va declarar al seu oncle que era una sacerdotessa d'Àrtemis que venia a deslliurar el país de la fam. El rei no va desconfiar, i li va dir que tenia presoner Hípotes, fill del rei de Tebes. Medea va dir que li lliuressin, va reconèixer el seu fill i li va donar una arma amb la que va matar Perses. Després Medos va regnar al seu lloc.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 345. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 144. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461