Melayê Cizîrî
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1570 (Gregorià)  Cizre (Turquia) |
| Mort | 1640 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, místic |
Melayê Cizîrî, de nom de naixement Shaikh Ahmad (en kurd: مەلای جزیری; Cizre, 1570 - 1640), però conegut pel pseudònim Nîşanî, va ser un poeta kurd que va establir les bases de la poesia kurda.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Nascut a Cizre, al principat kurd de Bohtan[4] cap a l'any 1570, Cizîrî era un sufí[5] que parlava kurd, àrab i persa, tot i que només es va expressar literàriament en kurd.[4] Va començar els estudis a la seva ciutat natal abans de viatjar a Bagdad, Síria, Egipte i Pèrsia per a estudiar filosofia, astrologia i endevinació. Durant aquest període, va conèixer el poeta i místic persa Hafez, qui esdevindria una influència important en la seva poesia.[1] Altres influències van ser Rumi, Saadi i Jami.[5]
Quan va tornar al Kurdistan, es va establir a Diyarbakır i va començar a ensenyar fins a la seva mort. Va ser enterrat a prop de Sur però el seu lloc d'enterrament va ser destruït per l'exèrcit turc.[1] Cizîrî era amic de l'historiador Xàraf Khan Bidlisi a qui va dedicar dos poemes.[6]
La poesia de Cizîrî té una tècnica consolidada basada en les formes de la poesia àrab i persa, utilitzant el beit, la mètrica que emprava Hafez en els seus gazals. Inspirat per l'orde Naqxbandiyya, Cizîrî va escriure sobre «l'amor pur, el vi de l'èxtasi, l'èxtasi metafísic i les alegries i els sofriments de l'amor místic».[1] Va ser el primer kurd a utilitzar el gènere cassida i el primer a escriure un diwan complet d'aproximadament 120 poemes.[5]
Durant la seva vida, la seva poesia va gaudir de gran popularitat.[7] Cizîrî va ser el pare d'una escola literària kurda i va ser admirat per poetes posteriors com Ahmad Khani i Cigerxwîn.[4][8] Com que va ser un dels pioners en l'ús literari del kurd del nord, va servir de model per a altres poetes.[2] També va posar les bases de la cassida kurda que sorgiria en els segles següents.[3] Entre els nacionalistes kurds, Cizîrî és un símbol de l'orgull nacional.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Blau, Joyce Encyclopedia Iranica, XIV, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Kreyenbroek, Philip G. Kreyenbroek. On The Kurdish Language. Routledge, 2005, p. 56. ISBN 9781134907663.
- ↑ 3,0 3,1 Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 336. ISBN 9789004102958.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ahmadzadeh, Hashem. Gunter. Classical and modern Kurdish literature. Routledge, 2018, p. 92. ISBN 9781317237983.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 327-332. ISBN 9789004102958.
- ↑ Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 334. ISBN 9789004102958.
- ↑ Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 333. ISBN 9789004102958.
- ↑ al-Karadaghi. Kurdistan Times, 1995, p. 193.
- ↑ van Bruinessen, Martin. Kreyenbroek. Kurdish society, ethnicity, nationalism and refugee problems. Routledge, 2005, p. 28. ISBN 9781134907663.