Vés al contingut

Ment criminal (pel·lícula de 1939)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMent criminal
Blind Alley Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharles Vidor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióLionel Banks Modifica el valor a Wikidata
GuióPhilip MacDonald i Michael Blankfort Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLucien Ballard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOtto Meyer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1939 Modifica el valor a Wikidata
Durada69 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0031104 The Movie Database: 41234 Filmaffinity: 482362 Allmovie: v85334 TCM: 3693 Modifica els identificadors a Wikidata

Ment criminal (títol original: Blind Alley) és una pel·lícula negra estatunidenca de 1939 dirigida per Charles Vidor i protagonitzada per Chester Morris, Ralph Bellamy i Ann Dvorak. Va ser una adaptació de l'obra de Broadway del mateix nom de James Warwick. Està doblada al català.[1]

Columbia Pictures va tornar a fer la pel·lícula com The Dark Past el 1948, amb William Holden i Lee J. Cobb .

Argument

[modifica]

El fugitiu de la presó i assassí Hal Wilson i la seva banda prenen com a ostatges el reconegut psicòleg Dr. Shelby i la seva família a casa seva. Shelby psicoanalitza Wilson per revelar que té un complex d'Èdip i que va assassinar el seu pare. Shelby conjectura que cada assassinat que Wilson va cometre durant la seva carrera criminal va ser un altre intent inconscient de matar el seu progenitor. Quan la policia arriba, Wilson pot disparar a un agent, però veu la cara del seu pare i no pot prémer el gallet. La policia mata a Wilson i rescata Shelby i la seva família.

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

En una ressenya contemporània pel New York Times, el crític B.R. Crisler va escriure: "Donat el confús estat actual de la civilització, la unió de Chester Morris i la psicoanàlisi era probablement inevitable; després de tot, no tenia sentit en aquestes dues grans forces artístiques i intel·lectuals. A més, l'experiment més aviat capritxós d'empeltar la teoria fàcil dels símbols onírics del Dr. Freud en un melodrama típic de Columbia s'ha justificat admirablement... produint, un conjunt millor que el típic melodrama de Columbia. No hi ha cap raó per la qual la psicoanàlisi s'hagi d'avergonyir de Chester Morris, ni tan sols per què Chester s'hagi d'avergonyir de la psicoanàlisi".[2]

Adaptació radiofònica

[modifica]

Blind Alley es va presentar al programa de ràdio The Screen Guild Theatre el 25 de febrer de 1940, protagonitzat per Edward G. Robinson i Joseph Calleia.[3][4][5]

Referències

[modifica]
  1. «Ment criminal». esadir.cat. [Consulta: 7 setembre 2024].
  2. «The Screen: 'Blind Alley,' Featuring Chester Morris, Ralph Bellamy and Ann Dvorak, Opens at the Globe». , 22-05-1939.
  3. «Sunday Caller». Harrisburg Telegraph, 24-02-1940. publicació d'accés obert
  4. «The Gulf Screen Guild Theatre». RadioGOLDINdex. Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 16 novembre 2015].
  5. «Screen Guild Theater». Internet Archive. [Consulta: 16 novembre 2015].