Menta boscana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaMenta boscana
Mentha longifolia
Mentha longifolia 2005.08.02 09.53.56.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 164306
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
TribuMentheae Mentheae
GènereMentha
EspècieMentha longifolia
(L.) Huds.
Modifica dades a Wikidata

La menta boscana (Mentha longifolia, del grec míntha -menta-, i del llatí longifolia -de fulles llargues-) és una planta autòctona d'Europa, Àsia central i occidental i els extrems sud i nord d'Àfrica (no la zona tropical).[1][2][3] La seua forta aroma és causada per una essència constituïda fonamentalment per mentol.

Morfologia[modifica]

És una herba perenne, grisenca, erecta, de tiges piloses, de 30 cm a 1 m d'alçària, d'olor suau i molt agradable. Les fulles són sèssils, de 5 a 10 cm de llargada, lanceolades, agudes, amb el marge serrat, tomentoses i blanquinoses pel revers. Les flors són bilabiades, blanquinoses, reunides en inflorescències en forma d'espiga al capdamunt de les tiges. La floració s'esdevé entre juliol i novembre.

En aquest gènere són freqüents els híbrids, sovint conreats per extreure'n l'essència de menta d'ús en medicina i a la indústria alimentària. El més corrent és Mentha piperita, un híbrid entre la menta de bou (Mentha spicata) i la Menta d'aigua (Mentha aquatica).

Localització[modifica]

Als herbassars humits i a les jonqueres de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí. Penetra al País Valencià, on és prou rara. Manca a les Illes Balears.

Recol·lecció[modifica]

Les fulles i els brots tendres es cullen abans que la planta floreixi, cap al final de maig. Es conserven bé després d'haver-les assecat a l'ombra, en un lloc airejat.

Ús gastronòmic[modifica]

Té una gran varietat de possibilitats culinàries. Crua, afegint-la a les amanides fresques en petites quantitats, o bé com a condiment, tant en plats dolços com salats. També es posa als estofats de faves, de cargols de terra, de pèsols, de patates i a les salses que acompanyen rostits de porc o de xai.

Es pot prendre en forma d'infusions calentes o fredes. És un bon additiu per a les begudes estiuenques. Els àrabs l'afegeixen fresca a les infusions de te verd: en resulta un excel·lent calmant de la set.

Referències[modifica]

  1. Euro+Med Plantbase Project: Mentha longifolia
  2. African Flowering Plants Database: Mentha longifolia
  3. Flora of China: Mentha longifolia

Bibliografia[modifica]

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 114.

Enllaços externs[modifica]