Menta boscana
Mentha longifolia  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164306 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Cephalopoda |
| Ordre | Myopsida |
| Família | Loliginidae |
| Gènere | Mentha |
| Espècie | Mentha longifolia (L.) Huds. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mentha spicata var. longifolia |
La menta boscana (Mentha longifolia, del grec míntha -menta-, i del llatí longifolia -de fulles llargues-) és una planta autòctona d'Europa, Àsia Central i occidental i els extrems sud i nord d'Àfrica (no la zona tropical).[1][2][3] La seua forta aroma és causada per una essència constituïda fonamentalment per mentol.
Morfologia[modifica]
És una herba perenne, grisenca, erecta, de tiges piloses, de 30 cm a 1 m d'alçària, d'olor suau i molt agradable. Les fulles són sèssils, de 5 a 10 cm de llargada, lanceolades, agudes, amb el marge serrat, tomentoses i blanquinoses pel revers. Les flors són bilabiades, blanquinoses, reunides en inflorescències en forma d'espiga al capdamunt de les tiges. La floració s'esdevé entre juliol i novembre.
En aquest gènere són freqüents els híbrids, sovint conreats per extreure'n l'essència de menta d'ús en medicina i a la indústria alimentària. El més corrent és Mentha piperita, un híbrid entre la menta de bou (Mentha spicata) i la Menta d'aigua (Mentha aquatica).
Localització[modifica]
Als herbassars humits i a les jonqueres de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí. Penetra al País Valencià, on és prou rara. Manca a les Illes Balears.
Recol·lecció[modifica]
Les fulles i els brots tendres es cullen abans que la planta floreixi, cap al final de maig. Es conserven bé després d'haver-les assecat a l'ombra, en un lloc airejat.
Ús gastronòmic[modifica]
Té una gran varietat de possibilitats culinàries. Crua, afegint-la a les amanides fresques en petites quantitats, o bé com a condiment, tant en plats dolços com salats. També es posa als estofats de faves, de cargols de terra, de pèsols, de patates i a les salses que acompanyen rostits de porc o de xai.
Es pot prendre en forma d'infusions calentes o fredes. És un bon additiu per a les begudes estiuenques. Els àrabs l'afegeixen fresca a les infusions de te verd: en resulta un excel·lent calmant de la set.
Referències[modifica]
- ↑ Euro+Med Plantbase Project: Mentha longifolia Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine.
- ↑ African Flowering Plants Database: Mentha longifolia
- ↑ Flora of China: Mentha longifolia
Bibliografia[modifica]
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 114.
Enllaços externs[modifica]
- Informació sobre la menta boscana. (anglès)